“Bajo un cielo claro de azul, donde timidamente la nube desaparece, sintiendose sola, el sol corre por mis venas. Me siento fuerte, caliente. Acariciando (el sol) mis labios hambrientos, me crezco en el amor. Amor integral, infinito sin barreras ni moral. Amor que siempre nos da verguenza confesar y que como el tonto, el cobarde, el heroe y el santo, intimamente anhelamos. Porque, de una vez por todas, no giramos las cartas boca arriba?”

És un fragment de la carta manuscrita recuperada pel Memorial Democràtic en la qual Salvador Puig Antich explica la seva percepció de l’amor. La primera part de la carta comença amb una cita del llibre Nexus, de l’escriptor nord-americà Henry Miller, transcrita per Puig Antich. Se’n desconeix el destinatari, i va ser escrita l’1 de gener de 1974. Puig Antich va ser executat el 2 de març d’aquell mateix any. Quan va ser escrita, quedava una setmana perquè es fes pública la seva sentència a mort.

El Memorial Democràtic té previst fer arribar el manuscrit a la família de Salvador Puig Antich. El document va arribar al Memorial a través d’una persona que vol mantenir l’anonimat.