La col·lecció internacional Chartae Latinae Antiquiores acaba de publicar el darrer volum de la col·lecció, el 118, on s’incorporen dos nous diplomes d’origen català, de l'any 815 al 900, fins ara inèdits que completen els dos volums sencers dedicats a Catalunya —Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae—, amb un centenar de documents originals del segle IX. La publicació incorpora l’estudi, l’edició i la reproducció fotogràfica a mida natural de tots els diplomes llatins originals anteriors al segle X.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, participarà el proper dilluns, 18 de novembre, en la presentació a les 19 hores, a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, d’aquests volums dedicats a Catalunya dins aquesta col·lecció internacional publicada a Suïssa. També intervindran en l’acte la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra; el catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, Jesús Alturo; el membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep M. Salrach, i la membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, Tània Alaix.

El volum és una edició crítica realitzada pel catedràtic de Paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jesús Alturo. Entre els documents catalans hi ha donacions, testaments, declaracions jurades, consagracions d’esglésies i butlles papals. Tots ells, escrits en llatí, però amb manifestacions ja de protocatalà, que permeten traçar el panorama històric, social i cultural de la llengua de la Catalunya incipient.

L’obra aporta informació nova i més precisa sobre els documents, n'analitza la seva autenticitat i, fins i tot, n’ha identificat algun, com un judici presidit a Girona per Guifré el Pelós el 898, que es tenia per perdut. La documentació correspon al període comprès entre l’any 815 i el 900 i s’hi troben representats tots els bisbats de la Catalunya Vella. Comprèn compravendes, testaments i permutes, judicis i actes de dotació i consagració d’esglésies, butlles papals i preceptes reials, reconeixements de drets, declaracions jurades i cartes. Hi surten testimoniats papes i reis, comtes i vescomtes, bisbes i abats, jutges i eclesiàstics, però també personatges d’estrat social més humil.

És de destacar també que els dos darrers diplomes, incorporats en l’addenda, s’han recuperat d’una casa particular de Senterada, al Pallars Jussà. No és rar que en col·leccions privades del nostre país pugui descobrir encara documents, còdexs i incunables de gran valor cultural, sencers o en estat fragmentari. Però, certament, és la primera vegada que ha recuperat dos diplomes tan antics, del segle IX, i originals. Aquesta feliç circumstància s’ha pogut donar per la sensibilitat cultural i social dels seus propietaris, Mireia Font i Jesús Sànchez, que els han dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

La col·lecció Chartae Latinae Antiquiores és una de les empreses acadèmiques col·lectives més importants a nivell internacional en el camp de la Paleografia i de la Diplomàtica. El seu objectiu és recollir tots els documents originals del segle IX o anteriors d’Europa en una edició fidel que comprèn l’estudi paleogràfic –lectura, transcripció i datació–, diplomàtic –autenticitat– i, si s’escau, històric i cultural, i la seva edició es complementa amb una reproducció fotogràfica a mida natural. La col·lecció es va iniciar l'any 1954, dirigida primer pels seus fundadors, els professors Albert Bruckner i Robert Marichal. Els volums, organitzats ja d’antuvi per estats, no pas per països, és a dir, per procedències i no per orígens, són curosament publicats per l'editorial Urs Graf, amb seu a Zuric.

Un exemple de recerca continuada
El professor Jesús Alturo, de llarga trajectòria en l'estudi de còdexs i de diplomes, ha examinat en detall cadascun d’aquests documents. Abans s’havien editat de manera dispersa. Ara es presenten conjuntament i amb notables canvis en la lectura i interpretació de noms de persona i de llocs, força precisions textuals i noves parts de text desxifrades. També s’ha autentificat el caràcter original o no d’alguns diplomes, i han estat identificats força palimpseptos —textos reescrits sobre un document anterior—, algunes parts de l'escriptura inferior o primitiva dels quals han estat també llegides.

Ara per ara, els dos volums només es poden consultar, a Catalunya, a la biblioteca del Monestir de Montserrat, a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB. A l’estranger, els tenen ja totes les principals universitats d’Europa i d’Amèrica.

La carta més antiga d’un sobirà franc
Entre els documents més singulars, hi ha una carta que l’emperador Carles II, anomenat el Calb, adreçà el 877 als barcelonins amb un afegit textual, segurament escrit per ell mateix, que constitueix la carta més antiga coneguda d’un sobirà franc.

Tots els documents estudiats són escrits en pergamí. Però n’hi ha dos de gran mida, que es van escriure en papir: la butlla del papa Formós, de l’any 892 (162 x 32 cm) i la del papa Romà, del 897 (163 x 45 cm).

A tall de curiositat, destaca un contracte de compravenda escrit per un sacerdot, anomenat Ibirol (894), amb molts errors ortogràfics, particularment inversions de lletres, el que fa pensar als investigadors que el prevere devia ser dislèctic.

Entre els escribes més destacats es troba el canonge Adanagell, secretari del primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic, coneixedor de diverses modalitats d’escriptures i d’alfabets, que es pot considerar l’home més culte de Vic de final del segle IX.