Empresa i Treball

Dotze municipis catalans reben els primers distintius turístics de Barris i Viles Marineres que atorga la Generalitat

TURISME

Dotze municipis catalans reben els primers distintius turístics de Barris i Viles Marineres que atorga la Generalitat

query_builder   20 novembre 2019 14:05

event_note Nota de premsa

TURISME

Dotze municipis catalans reben els primers distintius turístics de Barris i Viles Marineres que atorga la Generalitat

La consellera Àngels Chacón en el lliurament de les acreditacions turístiques.
La consellera Àngels Chacón en el lliurament de les acreditacions turístiques.
  • En un acte celebrat a Begur, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha lliurat les 12 acreditacions a l’Ametlla de Mar, Arenys de Mar, Begur, les Cases d’Alcanar, l’Escala, Llançà, Palamós, Sant Carles de la Ràpita, Sant Pol de Mar, Sitges, Tossa de Mar i Vilanova i la Geltrú.

 

  • En aquest mateix acte, la consellera Chacón també ha atorgat dos distintius més: a Montclar, com a Poble amb Encant, i ja en són 13 a tot Catalunya; i el de Ciutat i Vila amb Caràcter a la Bisbal d’Empordà, sent la dotzena localitat acreditada amb aquesta marca.

 

  • Les marques Barris i Viles Marineres, Ciutats i Viles amb Caràcter, i Pobles amb Encant -de l'Agència Catalana de Turisme- tenen com a objectiu segmentar la promoció turística dels municipis catalans.

 

Begur ha acollit avui l'acte de lliurament dels diplomes que reconeixen els primers 12 municipis que reben el distintiu de Barris i Viles Marineres, una de les marques turístiques especialitzades en turisme cultural que es promouen des de l’Agència Catalana de Turisme (ACT). Passen a formar part d’aquesta nova marca l’Ametlla de Mar, Arenys de Mar, Begur, les Cases d’Alcanar, l’Escala, Llançà, Palamós, Sant Carles de la Ràpita, Sant Pol de Mar, Sitges, Tossa de Mar i Vilanova i la Geltrú.

L’entrega d’aquests distintius ha estat presidida per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, acompanyada del director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font, davant d’una cinquantena de persones entre alcaldes, regidors i tècnics dels municipis distingits.

La consellera ha afirmat que “aquestes distincions que rebeu avui són un reconeixement a la vostra tasca en favor d’un turisme de qualitat, diversificat i desestacionalitzat, en línia amb el que marquen els dos instruments amb què el Govern vol posar en valor el nostre sector turístic: el Pla estratègic de turisme de Catalunya i el Pla de màrqueting”. Chacón ha assegurat que des del departament d’Empresa i Coneixement “ajudarem a posicionar i donar visibilitat internacional als municipis acreditats perquè fer turisme també és fer país”.

En aquest mateix acte, la consellera ha lliurat dos distintius més: a Montclar, com a Poble amb Encant, i a la Bisbal d’Empordà, com a Ciutat i Vila amb Caràcter. Amb aquestes incorporacions, ja són 13 les localitats acreditades com a Pobles amb Encant i 12, les Ciutats i Viles amb Caràcter catalanes.

Aquestes marques de promoció turística impulsades per l’ACT neixen per donar resposta als reptes que marca el Pla de màrqueting turístic de Catalunya 2018-2022 com ara promoure el turisme com a eina de desenvolupament, diversificació econòmica i garantia de futur per a les ciutats, pobles i viles; crear sinergies entre municipis; potenciar la diversificació territorial i la desestacionalització de l’activitat turística; i protegir la conciliació i l’equilibri entre els residents i els visitants/turistes.

Estratègia de promoció turística segmentada

Aquestes tres marques d’especialització formen part de l’estratègia de l'ACT per segmentar la promoció del turisme cultural dels municipis de Catalunya, ajudant-los a promocionar la seva oferta turística a escala internacional i a preservar i promoure el seu patrimoni històric, arquitectònic, tradicional i paisatgístic.

La nova marca Barris i Viles Marineres s’adreça a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar. Els municipis acreditats tenen una forta personalitat marcada per aspectes com ara el caràcter històrico-cultural, gastronòmic, paisatgístic, o per promoure esdeveniments al voltant de la relació entre l’home i el mar.

La marca Ciutats i Viles amb Caràcter és una de les apostes del Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana de Turisme, envers la promoció del turisme urbà. Amb l’acreditació d’avui ja són 12 el municipis catalans distingits fins ara amb aquesta marca: Girona, Lleida, Manresa, Montblanc, Reus, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès, Solsona i la Bisbal d’Empordà.

En el cas de Pobles amb Encant, la marca permet oferir al turista una proposta perquè es pugui endinsar en el territori català i conèixer la seva diversitat i riquesa cultural i paisatgística, més enllà dels principals pols d’atracció turística. Montclar s’uneix avui als altres 12 pobles acreditats fins el moment: Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n’Hug, Montsonís, Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll.

Un comitè d’experts, format per reconeguts professionals de diferents àmbits i també de l’ACT, és l'encarregat d’avaluar i validar les sol·licituds d’accés a les marques d'aquelles ciutats i pobles que compleixen els requisits per obtenir alguna d'aquestes certificacions. Les que les aconsegueixen entren a formar part d’un pla de promoció específic de l’Agència Catalana de Turisme i adquireixen una sèrie d’avantatges com són: visibilitat en els canals de online de l’ACT; ús per utilitzar els distintius exclusius de Ciutats i Viles amb Caràcter, Pobles amb Encant o Barris i Viles Marineres; participació en accions promocionals de l’ACT; accés al pla de formació de l’ACT i a informes d’intel·ligència de mercat, entre d’altres.

Cal recordar que el 2018 i el 2019, l’Agència Catalana de Turisme està desplegant un seguit d’accions promocionals en el marc de l’Any del Turisme Cultural, amb el repte de  posicionar la cultura com a eix clau de diferenciació  de la destinació i, al mateix temps, fer que el turisme la posi en valor i esdevingui una oportunitat per a la seva sostenibilitat social i econòmica.

Requisits específics de la nova marca Barris i Viles Marineres

Els municipis que vulguin optar a la nova marca Barris i Viles Marineres, cal que compleixin, entre d’altres, requisits com ara:

 

  1. Tipologia del “barri o vila marinera”. Poblacions litorals que tinguin port, activitat pesquera, activitat que tingui a veure amb els treballs al mar i/o vestigis molt evidents de la seva relació amb alguna temàtica concreta relacionada amb el mar. També activitat turística amb un nombre significatiu d’elements que n’avalin el caràcter mariner. Podran formar part de la marca municipis amb una població màxima de 20.000 habitants o barris concrets de municipis que superen els 20.000 habitants. Aquests barris han de gaudir d’un fort caràcter i tradició pesquera o marinera o tenir un perímetre clarament delimitat i/o identificat.

 

  1. Tenir com a mínim dos Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). De manera excepcional, es podran validar sol·licituds de poblacions amb només un BCIN si tenen un mínim de dos elements catalogats a l’inventari del patrimoni cultural català.

 

  1. “Caràcter” del barri o vila marinera, que ha de destacar com a mínim en un dels quatre eixos següents: històrico-cultural (rememoren algun fet històric relacionat amb el caràcter mariner); gastronòmic (promouen la cuina marinera i la recuperació de plats tradicionals); paisatgístic (posen en valor els paisatges litorals i/o marins); promotor d’esdeveniments (esdeveniments al voltant de la relació entre l’home i el mar).

 

  1. Criteris de vocació turística, com ara: disposar d’una oferta d’allotjament i restauració, amb plats de cuina marinera que utilitzin productes locals; existència d’un col·lectiu de cuina o associació gastronòmica que vetlli per oferir una cuina arrelada al territori; plans d’accions promocionals offline i online alineats amb l’estratègia de l’ACT i dels patronats; disposar de web de promoció turística, com a mínim en tres idiomes, que realci el caràcter de vila marinera; senyalització dels recursos i serveis així com de l’accessibilitat als mateixos, remarcant-ne els elements vinculats al caràcter mariner; i visites guiades a elements del patrimoni mariner.

 

  1. Criteris de vocació de futur: polítiques de gestió de residus i de neteja; programa de dinamització econòmica i social, i/o la creació d’ocupació vinculada a la conservació i valoració del patrimoni; i punts Wi-Fi públics de lliure accés.

 

  1. Criteris de vocació de protecció del paisatge: estètica homogènia i harmònica del conjunt global de les construccions arquitectòniques pròpia de l’àmbit mariner; polítiques de protecció dels paisatges marins i dels espais naturals litorals, i de gestió integrada de les zones costaneres; miradors sobre els paisatges litorals; polítiques de gestió de la qualitat ambiental i de serveis de les platges i de zones de bany; promoció de les infraestructures de mobilitat sostenible; accions per fomentar la compra i el consum de productes de proximitat.

 

  1. Criteris d’accessibilitat per a persones amb discapacitats: informació turística, visites i activitats adaptades; polítiques, accions i mesures en favor de l’accessibilitat dels serveis turístics, en edificis i equipaments municipals i en l’espai públic a l’aire lliure.

 

Municipis certificats

Avui s’han certificat 12 municipis com a Barris i Viles Marineres; 1 com a Ciutat i Vila amb Caràcter; i 1, com a Poble amb Encant. Són els següents:

Barris i Viles Marineres

  • Arenys de Mar. La vinculació al mar marquen la història d’aquesta vila. Un exemple és el seu port, un dels més importants de la costa catalana que, juntament amb la pesca i tota la indústria que es crea al seu voltant, forma part de l’activitat econòmica principal de la població. Arenys també ofereix altres experiències turístiques de qualitat com visitar el cementiri que Salvador Espriu va convertir en mite literari amb l’obra poètica Cementiri de Sinera. Pel que fa al paisatge, tot el litoral arenyenc està vorejant per extenses platges que queden emmarcades pels turons que arriben fins arran de mar.

 

  • Begur. Forma part de la xarxa de municipis Indians i commemora aquest passat amb la celebració anual de la Fira d’Indians. Begur compta amb una trentena de cases colonials i patrimoni colonial de notori reconeixement que formen l’eix d’atracció turístic del municipi. També destaca el seu entorn natural privilegiat, la singularitat dels seus camins de ronda i les seves cales d’aigua cristal·lina com Sa Tuna, Fornells i Aiguafreda. Destaca el preuat peix de roca, l’element gastronòmic més tradicional de Begur.

 

  • Llançà. Envoltada per dos espais naturals protegits -Parc Natural de Cap de Creus i el de l’Albera-, Llançà preserva l’essència marinera i pesquera de la vila. La relació entre els seus habitants i el mar es remunta a anys enrere i és visible a tots els seus racons. Destaquen esdeveniments com ara les festes de Sant Vicenç i els famosos Food Trucks Llançà. Des de l’àrea de Turisme de l’ajuntament s’està fent un especial èmfasi en la valorització dels recursos cultuals, naturals i paisatgístics de la zona i l’establiment dels seus programes de descoberta. Un dels punts forts de la vila són les seves platges que recorren els 7 km d’extensió i ofereixen una perfecte combinació paisatgística entre mar i muntanya amb màximes condicions de qualitat en el seu estat i preservació.

 

  • L’Ametlla de Mar. Coneguda com La Cala, la vila és famosa tant pel seu atractiu eminentment mariner i mediterrani, com també per la seva cultura gastronòmica, fonamentada en la cuina marinera. La seva tradició pesquera, on la tonyina roja n’és la principal joia, és encara present a la vila, sent la pesca una de les principals activitats econòmiques. Entre els seus atractius paisatgístics destaca la seva costa, de la platja de l’Àliga fins a Cala Calafat. Un exemple de dinamització i difusió de la cultura marinera de la vila és la diada que s’organitza des del Departament de Festes i Cultura de l’ajuntament que vol posar en valor la singularitat de la vila a través d’activitats culturals i demostracions d’oficis tradicionals vinculades al mar.

 

  • L’Escala. Punt estratègic per observar una de les badies més belles del món, ofereix al visitant una experiència completa on el mar és el principal protagonista. És a través del mar que van arribar les cultures grega i romana i es van instal·lar a la costa d’Empúries, on avui es poden visitar les seves petjades al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries. No ens oblidem de l’anxova i l’art de la salaó que s’han convertit en insígnia de la vila i són motiu de celebració com ho demostra la Festa de la Sal que commemora les arrels marineres de la vila. L’Escala posa en valor la seva història a través del seu patrimoni cultural que no només forma part del seu passat, sinó també del seu present i del seu futur.

 

  • Les Cases d’Alcanar. Situat a l’extrem sud de Catalunya, el nucli captiva els visitants pel seu encant mariner i la tranquil·litat de les seves platges, a l’ombra de la serra del Montsià. La vila conserva la seva fisonomia d’autèntic poble mariner marcada per una façana marítima on encara es preserven les antigues cases de pescadors, juntament amb el port esportiu i pesquer. La gastronomia ha esdevingut un reclam turístic gràcies al prestigi i reconeixement de la seva cuina marinera tradicional basada en plats d’arròs del Delta de l’Ebre i peix i marisc frec de la Badia dels Alfacs. Els tradicionals sabors mariners es poden degustar en les múltiples jornades gastronòmiques que s’hi celebren cada any.

 

  • Palamós. Aquesta vila ha tingut, té i tindrà el mar com a referent de la seva existència. La pesca, les barques, les platges, els vents, la gastronomia porten l’aroma i el color del mar. Conformen el seu teixit mariner el port, el Museu de la Pesca i la seva gastronomia. El Port de Palamós és la porta marítima de les comarques de Girona i té una dimensió comercial, pesquera, turística i cultural. El Museu de la Pesca mostra la relació entre l’ésser humà i el mar, a través de la història d’aquesta activitat econòmica tant important per a la vila. L’interès culinari se centra en la gamba vermella, reina de l’espectacle de la subhasta diària que acull la vila. Complementen l’oferta turística de Palamós les seves platges de sorra fina.

 

  • Sant Carles de la Ràpita. Porta d’entrada al Delta de l’Ebre, el municipi conserva la seva autenticitat de pobles pescador i pagès, que té la determinació de posicionar-se com una destinació singular, mediterrània, sostenible i autèntica. La popular festa dels Orígens exemplifica la dinamització i difusió del caràcter mariner que s’impulsa des de l’àrea de Turisme de la vila. La vila també promou la gastronomia a través de la seva cuina marinera i la recuperació de plats tradicionals i en són exemples les diades gastronòmiques dedicades a la Galera, la tradicional Diada del Llagostí, entre d’altres.

 

  • Sant Pol de Mar. Exemple de vila mediterrània, amb carrers estrets i cases blanques i esglaonades que segueixen les formes de les muntanyes del Montnegre, i amb una costa retallada per les platges de sorra neta i granulada que recorden els seus orígens mariners. Amb una estreta relació amb el mar i la terra, l’economia de la vila ha anat evolucionant esdevenint el turisme el principal motor econòmic, tot mantenint vius els costums vinculats al mar, als pescadors, la terra i als productors. Aquests costums es plasmen en el calendari amb esdeveniments com ara la Firamar i el Festival d’Havaneres així com les visites guiades de la ruta El Sant Pol dels Pescadors. Entre els seus atractius també destaca la gastronomia amb productes de proximitat com la maduixa, la sardina i el calamar.

 

  • Sitges. En un emplaçament privilegiat entre el mar i el massís del Garraf, Sitges ha estat font d’inspiració d’artistes noucentistes i modernistes, sempre mantenint les seves arrels d’antiga vila marinera. Actualment Sitges conserva molts elements d’aquesta antiga vila de pescadors. Tot el casc antic rememora el seu caràcter mariner, on destaquen elements com les Cases dels americanos, el Centre d’estudis del Mar i la Casa Bacardí. Entre el seu patrimoni immaterial arrelat a la mar hi ha les diverses festivitats com la tradicional festa marinera de la Mare de Déu del Carme i les activitats de la Confraria de pescadors, així com la seva gastronomia basada en productes del mar com el famós xató.

 

  • Tossa de Mar. Exemple únic de població medieval fortificada, ha convertit el seu recinte emmurallat de la Vila Vella en emblema de la vila. Es tracta d’una antiga vila de pescadors amb un gran bagatge històric que ha conservat el seu passat mariner i l’ha convertit en eix vertebrador de la seva aposta turística. Les formes de vida dels tossencs i tossenques durant generacions s’han articulat al voltant del mar i aquest vincle ha generat tot un patrimoni que és intrínsec a la idiosincràsia de Tossa i que es mostra a través de l’oferta turística que ofereix la vila. Entre el seu patrimoni relacionat amb el món de la pesca destaquen el Barri de pescadors de Sa Roqueta, el Far de Tossa o “Sa Farola”, així com la seva gastronomia basada en productes del mar, que han posat en valor amb la iniciativa “La Cuina Tradicional Tossenca”.

 

  • Vilanova i la Geltrú. Autèntic museu a l’aire lliure per descobrir i gaudir de l’art, la historia i la cultura marinera. En aquesta vila de la costa del Garraf el mar ofereix nombroses possibilitats, des de passejar per la riba del Mediterrani, passant per banyar-se en les seves càlides aigües i navegar-lo de totes les formes imaginables, fins a degustar-ne els fruits a taula o anar-los a buscar directament a l’aigua. Entre el seu patrimoni cultural es troba l’Espai Far i el Museu del Mar, dos equipaments que difonen la tradició marinera. Complementen la seva oferta encarada al visitant els esdeveniments centrats amb la relació entre l’home i el mar, com les Festes de Sant Pere on destaca el popular concurs d’All Cremat.

 Ciutat i Vila amb caràcter

  • La Bisbal d’Empordà. Capital de la comarca del Baix Empordà, és una ciutat coneguda arreu del món per la seva centenària tradició ceramista, que avui dia és l’eix vertebrador de la seva proposta turística. La marca Ceràmica de la Bisbal reforça l’alt valor d’aquesta tradició i justifica el perquè se l’anomena la capital de la ceràmica. També destaca el seu paisatge amb les siluetes d’antigues xemeneies industrials i per una àrea comercial vinculada a diferents productes ceràmics. La ciutat també es coneguda per acollir propostes artístiques i artesanals com els singulars antiquaris i brocanters, tot en un indiscutible entorn com és la zona de l’Empordanet.

Poble amb Encant

  • Montclar. Poble d’interior de la comarca del Berguedà, alçat a 729 metres, compta amb un encant indiscutible amb uns vistes privilegiades a les zones planeres de conreus i boscos d’alzines característiques de la zona. Els seus orígens es remunten a l’època dels romans, sent refugi natural de diverses poblacions sent la seva ubicació dalt d’un turó un punt estratègic. El conjunt del nucli gaudeix d’un estat de conservació òptim gràcies als esforços de voluntaris que van rehabilitar tot el poble als anys 60. Entre el seu patrimoni arquitectònic destaquen l’església de la Santa Creu, el Castell de Montclar i l’església de Sant Sebastià.

 

Segueix-nos a les xarxes _________________________________________________________

 

 

1  

Imatges

 Fotografia de grup de l'acte de lliurament

Fotografia de grup de l'acte de lliurament

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia