El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat aquest matí en una entrevista a El Món a Rac1 que la seva inhabilitació com a president de la Generalitat, després del judici de desobediència on va comparèixer dilluns, depèn només del Parlament. “Jo no entro en el supòsit de pensar que m’hagin d’inhabilitar. Però, a més, com vaig dir en el meu al·legat final, qui em pot inhabilitar és el Parlament de Catalunya, que és on rau la sobirania dels catalans”, ha assegurat.  

“Amb unes institucions fortes, un pressupost i amb un horitzó clar i net, tenim la perspectiva per continuar. L’única condició que poso a la meva continuïtat és que no tingui la confiança del Parlament per fer-ho i que jo no em vegi amb la força suficient per conduir aquest país a la culminació de la independència”, ha declarat. Per això ha refermat que el seu “deure” és continuar al capdavant del Govern i “intentar teixir una unitat estratègica, posant l’estat contra les cordes de la democràcia i de la justícia”.

Després de descartar un avançament electoral, el president ha defensat la solidesa del seu Executiu i ha assegurat que té “total confiança” en què els pressupostos tirin endavant i es puguin “aprovar el mes de desembre i ser presentats al gener”. “És una qüestió de país i per responsabilitat de país ho hem de fer”, ha remarcat.

Una taula de diàleg amb contingut

Preguntat sobre la investidura de Pedro Sánchez, el president Torra ha destacat que no ha canviat res des de l’última votació i que per emetre un vot a favor “necessitem saber quins són els compromisos que pensa adoptar el govern d’Espanya” i tenir una proposta clara per Catalunya. “No es pot donar el vot si, prèviament, no hi ha aquesta taula de negociació. I hem de parlar dels continguts”, ha defensat el cap de l’Executiu, que també ha subratllat que cal poder anar a la taula de diàleg “sense condicions”.

Torra ha assegurat “no veure cap avanç” en el preacord entre el PSOE i Unidas Podemos i ha demanat “concrecions” clares del punt número 9 del document inicial que es va presentar, on defensaven el diàleg dins la constitució per Catalunya.  També ha apel·lat el partit de Pablo Iglesias a “no renunciar al que han estat defensat tota la vida, que és el dret d’autodeterminació de Catalunya” i a parlar de “presos polítics” en el Consell de Ministres

"El que altera l’economia és el dèficit fiscal insostenible"

Sobre les protestes de la ciutadania per la sentència de l’1-O, el president ha negat que alterin l’economia productiva, com tampoc ho van fer, ha puntualitzat, les protagonitzades en el seu dia pels taxistes a Barcelona o els controladors aeris a l’aeroport del Prat. Pel cap del Govern, el que altera l’economia "són els problemes enquistats que tenim, el problema d’arrel que és el dèficit fiscal insostenible que té aquest país". I aquí ha emmarcat els 44 milions d’euros que surten cada dia de Catalunya i no tornen, la manca d’infraestructures bàsiques com el Corredor Mediterrani o el fet que les inversions pressupostàries de l’Estat a Catalunya “són una indignitat”.

Per tot això, el cap del Govern ha rebutjat les crítiques a aquestes protestes per part del president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, i l’ha emplaçat “en benefici de tots els empresaris del país”, a denunciar davant el president Sánchez aquest dèficit fiscal. “Hauria de ser el deure de qualsevol líder empresarial denunciar-ho, denunciar-ho amb fortalesa i no equivocar-se d‘interlocutor”, ha reblat.

En aquesta línia, ha defensat que una part de la ciutadania hagi optat per la desobediència civil, perquè “té tot el dret a fer-ho”. “En aquest país hem de respectar la seguretat, la llibertat de moviments de persones i de béns i el dret a protesta. No serè jo qui limiti drets a ningú en aquets país”, ha conclòs.