• La norma elimina les barreres administratives per a la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya, i estableix un nou procediment de tramitació més àgil
  

• Es modifica la Llei d’urbanisme per facilitar la instal·lació de sistemes d’autoproducció i d’eficiència energètica en l’àmbit urbà i en l’espai públic de les ciutats, així com en sòls no urbanitzables
  

• Es recuperen articles de la Llei catalana del canvi climàtic derogats pel Constitucional, modificant-ne el redactat d’acord amb la sentència, com la fixació de la neutralitat d’emissions de CO₂ per a l’any 2050, l’electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació al fracking o la penetració de la mobilitat elèctrica en el transport
  

El Consell Executiu ha aprovat avui un decret llei de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. El text elimina barreres administratives per a la implantació d’energies renovables a Catalunya i soluciona diversos aspectes de la Llei del canvi climàtic que havien estat declarats inconstitucionals, amb l’objectiu de seguir avançant en la mitigació del canvi climàtic i en la transició energètica, i s’emmarca en la situació d’emergència climàtica declarada pel Govern el passat mes de maig. El decret llei haurà de ser validat pel Parlament en els propers 30 dies.

El decret-llei inclou la derogació del Decret 147/2009, que limitava la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya, i estableix un nou procediment de tramitació més àgil. Així, s’obre la implantació d’aquestes dues tecnologies a tot el país, sempre respectant les figures de protecció ambiental, urbanística i paisatgística vigents. D’aquesta manera, desapareixen la determinació de zones de desenvolupament prioritari per a l’energia eòlica i el model concursal per a la seva adjudicació, i també s’eliminen les ocupacions màximes per a les instal·lacions fotovoltaiques, així com les restriccions per a la seva ubicació en zones contigües a terrenys industrials o a edificacions agrícoles o ramaderes. D’aquesta manera, s’obre el territori a ser copartícip de l’aportació renovable al sistema energètic tot alleugerint el pes d’altres zones que històricament han acumulat la generació.

A més, s’implementa un nou model de tramitació projecte a projecte, que permetrà reduir fins als 13 mesos el procediment d’autorització d’una instal·lació. El nou tràmit inclou la creació d’una ponència d’energies renovables, que servirà per fer una consulta prèvia a la tramitació d’una instal·lació per tal de determinar si l’emplaçament projectat és viable i garantir que no existeixin elements que desaconsellin aquella ubicació. El tràmit es portarà a terme en un procediment conjunt que integrarà les autoritzacions energètica, ambiental, urbanística i paisatgística, i inclourà tant la instal·lació renovable com la línia d’evacuació d’energia a la xarxa. Es permetrà tramitar conjuntament projectes híbrids que combinin energia eòlica i solar fotovoltaica i comparteixin la línia d’evacuació de l’electricitat generada.

De la mateixa manera, el decret llei modifica la Llei d’urbanisme per facilitar i simplificar la instal·lació d’energies renovables en l’àmbit urbà, amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció en els edificis i en l’espai públic de les ciutats. En aquest sentit, per exemple, les instal·lacions fotovoltaiques no comptaran a efectes de remunta i estaran subjectes només al règim de comunicació prèvia. La norma també elimina aspectes que dificulten la implantació de mesures d’aïllament tèrmic o la millora de tancaments de façanes, entre d’altres.  També se’n facilita la implantació en sòl no urbanitzable, sempre que es compleixin uns criteris ambientals i paisatgístics determinats.

Finalment, es modifica la Llei del canvi climàtic per tal de recuperar alguns articles anul·lats pel Tribunal Constitucional, redactats d’acord amb la sentència. En concret, es fixa la neutralitat d’emissions de CO₂ per a l’horitzó 2050, l’electrificació dels ports de la Generalitat, la limitació al fracking o la penetració de la mobilitat elèctrica en el sector del transport. Així mateix, s’inclouen algunes precisions a diferents articles i s’afegeix la prohibició d’utilitzar carbó i coc de petroli en estufes i calderes en noves instal·lacions, a més d’un període transitori de quatre anys per substituir-los per altres combustibles amb menys impacte.

Una disposició addicional habilitarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per actuar en aquelles parts del territori català que són a la conca de l’Ebre i del Xúquer i que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder actuar, d’aquesta manera, no solament davant d’una emergència, sinó també de manera ordinària i estructural a les lleres i fer-ne el manteniment.

L’aprovació d’aquest decret llei ha de facilitar l’assoliment dels objectius establerts tant en la Llei del canvi climàtic com en les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica. D’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), per complir aquestes fites Catalunya necessita disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l’any 2030, tot partint dels 1.270 MW eòlics i dels 276 MW solars fotovoltaics que hi ha en servei.