El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, s’ha reunit aquest migdia amb la secretària d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge de Baden-Württemberg, Katrin Schütz, per abordar l’acollida, l’atenció i la inserció laboral dels joves migrats sols. El secretari d’Igualtat Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, i la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, els han acompanyat durant la trobada.

El conseller i la secretària d’Estat han compartit les experiències i els reptes que ambdues regions afronten en aquest àmbit. En aquest sentit, El Homrani ha insistit en la necessitat de fer modificacions urgents en la llei estatal d’estrangeria perquè sigui garant de l’interès superior de l’infant. El conseller ha posat de manifest les traves en la regularització que imposa el marc normatiu espanyol i com afecten en l’acollida i la inclusió social dels nens i nenes que arriben a Catalunya sense referents familiars. “Per una banda, com a menors d’edat, són atesos immediatament pel sistema de protecció, tal com fixa la llei catalana dels drets i de les oportunitats en la infància i l’adolescència. Però alhora també se’ls aplica la llei d’estrangeria, que és especialment restrictiva. Això fa que, per exemple, no se’ls concedeixi el permís de treball, amb la desprotecció i vulnerabilitat que això comporta, especialment quan assoleixen la majoria d’edat. El primer permís ha de ser un permís de treball inicial que faciliti veritablement els processos de inclusió i d’integració. Per això hem demanat al govern espanyol reiteradament que apliqui canvis en la matèria d’estrangeria que garanteixin l’interès superior d’aquests menors, que ha de prevaldre per sobre de tot.”. El conseller ha recordat que Catalunya sempre ha estat un país d’acollida i que cal revisar el marc normatiu, especialment en el cas dels infants migrats sols, perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb garanties.

En l’intercanvi de bones pràctiques, el conseller ha compartit amb la secretària d’Estat l’Estratègia per a l'acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols, impulsada per la Generalitat de la mà de professionals de l’àmbit social, entitats, món local i sindicats. L’Estratègia crea les eines i les condicions per acollir, incloure en la societat, i apoderar els infants i joves emigrats sols, perquè puguin decidir en llibertat el seu projecte vital des d’una perspectiva comunitària.

També s’han exposat altres iniciatives d’èxit com el projecte Futbolnet que promou la inclusió social dels joves migrats sols, la mentoria social que en facilita l’arrelament als municipis que els acullen o les accions per desestigmatitzar aquest col·lectiu.

En l’àmbit de la formació i la inserció laboral, s’han citat bones pràctiques com el programa de primeres noves oportunitats que impulsa el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Per la seva banda, el govern català ha volgut conèixer el sistema d’atenció als joves emigrats sols a Alemanya. En aquest sentit, s’ha fet referència al perfil d’aquests adolescents, que tant a Catalunya com a Alemanya són majoritàriament nois d’entre 15 i 18 anys. La diferència rau en els països d’origen, que si bé en el cas català són majoritàriament del Marroc, Algèria i països subsaharians, en el cas alemany solen procedir d’Afganistan, Síria, Iraq, Eritrea i Somàlia.

Un altre aspecte que diferencia les dues regions és el repartiment de joves migrats sols arreu de l’Estat per evitar l’elevada concentració en determinats territoris i garantir més oportunitats i afavorir la seva inclusió social. Aquesta ha estat una de les peticions més demandades que s’ha fet des del Govern de la Generalitat de forma reiterada i a tots els nivells institucionals possibles. Aquest sistema ha estat denegat reiteradament per part de l’Estat espanyol, però en canvi és un sistema que sembla haver estat exitós en el cas d’Alemanya. De fet, des de Catalunya es continua insistint en aquest plantejament i es treballa amb altres territoris, especialment amb el País Basc, en el marc de  la proposta SHARE, subscrita per diversos governs subestatals europeus. “Es tracta d’un sistema que té una visió de molta més corresponsabilitat.. És un debat que cal abordar. El que hem vist a Alemanya és una correponsabilitat envejable entre les diverses institucions que hi treballen: entre els municipis, el govern del land i el govern federal”, ha explicat el conseller.

Per altra banda, s’ha estudiat el tracte que es dóna a les persones en situació administrativa irregular que no poden ser expulsades que, sota determinades circumstàncies, tenen permís de treball a Alemanya i no a l’Estat Espanyol. “Tota persona que visqui al nostre país i sapiguem del cert que hi seguirà vivint ha de poder-se guanyar la vida complint drets i deures que marca la legislació laboral” ha afirmat el Conseller El Homrani.

Pel que fa als recursos d’atenció, els nois que arriben a Baden-Württemberg són atesos al PHV Arrival Center, un espai de cribratge i atenció sanitària. Sobre aquest punt, el conseller ha explicat l’experiència del Dispositiu d’Atenció Immediata que el Departament va posar en funcionament aquest estiu a Collserola per oferir una primera atenció social als nois acabats d’arribar.

El Homrani i Schütz han contrastat i intercanviat idees sobre el sistema de protecció als adolescents i joves migrats sols, especialment en el marc del projecte català d’atomització (construcció de centres més petits i distribució equitativa al territori) i promoció de l’autonomia (serveis de 16 a 21 anys) que impulsa en el marc de l’Estratègia per a l’acollida i la inclusió d’aquests joves.

Polítiques d’ocupació

La visita oficial ha tingut també una vessant laboral. Ahir, el conseller Chakir el Homrarni es va reunir amb Martin Kunzmann, president del sindicat DGB a Baden-Wüttemberg, el més important d’Alemanya. I avui, en la trobada amb la secretària d’Estat Katrin Schütz han compartit experiències sobre programes de suport per a persones a l’atur i sobre la incorporació de la dona al món laboral. També han tractat amb profunditat la formació professional, en especial l’FP Dual i les fórmules per enfortir les relacions dels dos territoris en aquest àmbit. A la sortida de la reunió, el conseller ha recordat “l’especial importància que té la formació professional per la inclusió dels joves que emigren sense referents adults. La secretària Schütz ens ha explicat com a Alemanya l’FP és una eina d’integració i nosaltres també volem que ho sigui i per això necessitem canvis normatius en la llei d’estrangeria. No pot ser que es trigui tant en el procés de regularització dels infants. Cal implementar canvis perquè aquests joves puguin fer formació professional i es puguin inserir en el mercat laboral”.

A la tarda, hi ha prevista una visita al centre de formació de la càmera de comerç i indústria d’ Stuttgart (IHK) a Grunbach per conèixer de primera mà els tallers de formació professional (metall i electrònica) i el projecte “Integració de refugiats”. Precisament, la setmana passada el Govern va posar en marxa una campanya per potenciar l’FP, que té com un dels seus eixos el reforç de la modalitat dual –que permet estudiar i fer pràctiques laborals alhora-, una pràctica que a Alemanya està molt més estesa que a Catalunya.