El president de la Generalitat, Quim Torra, ha lliurat aquesta tarda al Palau de la Generalitat les Medalles i Plaques Josep Trueta al mèrit sanitari a 18 professionals i 5 entitats que, per la seva tasca i trajectòria, han contribuït de forma significativa a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut. Durant l’acte, el cap de l’Executiu ha reivindicat “l’excel·lència” dels professionals i ha recordat que el sistema sanitari de Catalunya és un model “d’èxit”. Per aquests motius, ha fet una crida a apujar “l’autoestima” dels professionals de la salut.

En paraules del president Torra, la tasca de metges i metgesses i infermers i infermeres està marcada per “un compromís cívic, excel·lència i una arrel humanística”. Durant la seva intervenció després de fer l’entrega dels premis, ha exhibit el compromís del Govern amb la salut i ha mostrat voluntat de seguir treballant per “millorar” el sistema sanitari i “superar les seves mancances”.

Aquests guardons – que no s’han pogut celebrar des de 2016 arran de l’aplicació de l’article 155- es van crear l’any 1998 per commemorar el centenari del naixement del doctor i científic català Josep Trueta Raspall, que tal i com ha explicat el president de la Generalitat “va patir l’exili”. En aquests sentit, ha tingut paraules de record pels presos polítics i exiliats “que encaren el seu tercer Nadal lluny de casa”. Aquesta edició de les Medalles i Plaques Josep Trueta al mèrit sanitari s’ha caracteritzat per ampliar la seva mirada premiant àmbits no estricament sanitaris, com ara el periodisme i el treball social.

L’acte ha comptat també amb la intervenció de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha destacat que “les medalles i plaques Josep Trueta són un premi als i les professionals que han contribuït a millorar el nostre sistema de salut, que sempre vol tenir la persona al centre”. Segons ha explicat, “aquests premis també posen de relleu l'enorme paper de les dones en el món de la salut”. L’agraïment per part dels guardonats ha anat a càrrec de  la catedràtica d’Infermeria Dolors Juvinyà i el president del patronat de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, Pere Benito.

 

Les persones guardonades amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari 2019 són:

1. Manel Balcells i Díaz

Doctor en Medicina i metge especialitzat en cirurgia ortopèdica i traumatologia, i en medicina de l’esport. Actualment és director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya (CIMTI), que té per objecte facilitar i accelerar l’arribada de les innovacions sanitàries i socials d’alt impacte en la ciutadania.

Va ser un dels fundadors del primer centre de medicina esportiva creat a Catalunya a la dècada dels anys vuitanta, el Centre de Medicina de l’Esport de Granollers, que va dirigir fins al 1995.

De l’etapa al capdavant de Biocat, destaca l’impuls definitiu a la consolidació i internacionalització del sector biomèdic català; el disseny, inici i desplegament del projecte EITHealth, el llançament de la iniciativa Moebio, i la creació de la xarxa MuscleTech Network (MTN), entre d’altres.

Fou vicepresident del Consorci Sanitari i Social de Catalunya (2015-2019) i membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i Progrés de la Sanitat (2013-2017).

2. Anna Carreres i Molas

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i metgessa especialista en pneumologia per la mateixa universitat. Doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al llarg de la seva carrera professional a l’Hospital Germans Trias i Pujol ha ocupat diferents càrrecs, gairebé sempre lligats a l’activitat d’urgències. Ha estat directora i coautora del Manual d’urgències i membre del Consell Editorial de Farreras-Rozman, Medicina interna. A més a més, és autora de vint-i-set articles en revistes mèdiques (onze d’internacionals).

També és reconeguda per haver format part de diversos comitès i comissions d’experts sobre temes assistencials i d’urgències, i és coordinadora del grup d’urgències del Programa assistencial d’expertesa de l’Institut Català de la Salut (PADEICS). Ha estat pionera en l’aplicabilitat d’un model d’urgències hospitalàries a Catalunya i és una de les professionals sanitàries de referència en aquesta matèria en l’àmbit estatal.

3. Pep Davins i Miralles

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva carrera professional, vinculada a ldministració pública, va ocupar diferents càrrecs, el darrer dels quals com a sub-director general d’Ordenació i Qualitat Sanitàries i Farmacèutiques del Departament de Salut.

Va ser membre del Grup de Qualitat Assistencial de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària - CAMFiC des del 1997 i director del Projecte d’autoavaluació amb el model de la European Foundation for Quality Management a l’Equip d’Atenció Primària La Mina els anys 2000, 2002 i 2004.

Al llarg de la seva extensa trajectòria va participar en diferents projectes de recerca i també en la publicació de diversos llibres i articles, gairebé sempre lligats al seu principal àmbit d’actuació, la qualitat assistencial en l’atenció primària.

4. Elvira Fernández Giráldez

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Cadis. Cap del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova fins a l’any 2016. En l'àmbit de la docència, professora titular del Departament de Medicina de la Universitat de Lleida i com a catedràtica des de l'any 2012.

En l'àmbit de la recerca, ha desenvolupat una carrera investigadora d’excel·lència en l’estudi de les alteracions del metabolisme mineral i la vitamina D en la malaltia renal crònica. Durant la seva trajectòria investigadora ha publicat més de cent cinquanta articles científics. A més a més, des del 2013 és secretària de la Junta de la Societat Espanyola de Nefrologia. Ha estat una de les primeres dones directores d’un centre de recerca a Catalunya, concretament de l’IRB de Lleida.

5. Carme Ferré Grau

Infermera, psicòloga i doctora en Ciències Socials per la Universitat Rovira i Virgili. És professora titular d’aquesta universitat, i investigadora en l’àmbit de la cronicitat, els cuidadors familiars i la infermeria de salut mental. Impulsora i directora del primer doctorat amb la denominació en ciències de la infermeria de la universitat pública, en el marc del qual s’han presentat més d’una seixantena de tesis d’infermeria.

Va ser consellera delegada de l’Àrea de Benestar i Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona del 1999 al 2004, i presidenta de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona del 1999 al 2004. Actualment, és membre del Consell d’Administració de Gestió i Prestació de Serveis de Salut.

6. Dolors Forés i Garcia

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina familiar i comunitària i en medicina interna. Membre fundadora de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), va ser cap d'estudis de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de Costa de Ponent durant vint anys i professora associada de medicina a la Universitat de Barcelona. Des del 2001 al 2004, vicepresidenta de la CAMFiC, i des del 2005 fins al 2017, presidenta d’aquesta mateixa associació. Durant molts anys ha exercit la representació estatal a EURAC, organisme europeu responsable d'establir les directrius acadèmiques de la medicina familiar i comunitària tant en el grau com en la formació sanitària especialitzada.

7. Maria Dolors Juvinyà Canal

Catedràtica, doctora en Pedagogia, llicenciada en Filosofia i Lletres, diplomada en Infermeria i Psiquiatria. Durant uns anys va treballar en l’àmbit assistencial. L’any 1975 va entrar en contacte amb l’àmbit docent i va treballar a l’antiga Escola d’ATS de la Diputació de Girona, just abans de l’entrada en vigor dels nous estudis d’infermeria a la Universitat. Va viure en primera persona la transformació del pla d’estudis d’ATS a la diplomatura i dues dècades més tard a grau. Entre 1994 i 1996 va ser directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Girona.

Ha estat la primera infermera catedràtica de Catalunya. Actualment dirigeix la càtedra de promoció de la salut de la Universitat de Girona, creada el 2008 amb el suport de Dipsalut, organisme de salut pública de la Diputació de Girona.

8. Antonio de Lacy Fortuny

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Reconegut mundialment com a expert i pioner en cirurgia de càncer de còlon i recte, cirurgia bariàtrica per l’obesitat mòrbida i cirurgia de càncer esofàgic, entre d’altres, per la introducció de noves tècniques mínimament invasives com la cirurgia laparoscòpica, la cirurgia robòtica o la cirurgia a través d’orificis naturals.

És membre del comitè de recerca de fons d’EURO-NOTES, membre numerari de la Societat Catalana de Cirurgia i membre numerari de la International Society of Surgery, entre d’altres societats científiques.

Ha escrit llibres i publicat prop de dos-cents articles, a més de tenir una llarga activitat docent.

En els darrers temps ha impulsat l’ús de la tecnologia 5G als quiròfans, la qual cosa permet operar a distància i posar a disposició dels territoris més allunyats la millor expertesa i fer-ho alhora amb la màxima precisió.

9. Dolors Llorens Basses

Diplomada en Infermeria per la UNED i amb un postgrau d’anestèsia i reanimació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en direcció i administració d’institucions sanitàries per la UAB, postgrau de gestió clínica per la Universitat Pompeu Fabra i de direcció per processos per ESADE.

Referent indiscutible en estratègies d’avaluació de l’activitat infermera, ha coordinat el document “Indicadors d’avaluació de les cures infermeres del Consell de la Professió Infermera de Catalunya”, publicat pel Departament de Salut el 2014, i ha coordinat també des del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya els treballs relacionats amb la publicació del “Projecte de consens i implementació dels indicadors d’avaluació de les cures infermeres” l’any 2018.

10. Ana MacPherson

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg de la seva llarga i prolífica carrera professional durant més de quaranta anys, primer a El Periódico i després a La Vanguardia, s’ha dedicat a la redacció de notícies relacionades amb l’àmbit de la salut. És membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i té diversos premis periodístics, entre els quals, el de la Fundació Roche de Medicina de Precisió, el de la Fundació Grífols i el Mirall de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya per la seva tasca de divulgació en aquest sector.

11. Abel Mariné Font

Catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la seva activitat s’ha centrat en el camp de la seguretat alimentària i la nutrició. Especialment rellevant és la seva tasca de divulgador científic en aquest àmbit col·laborant en la publicació de més de deu llibres. Ha treballat de manera estreta amb el Departament de Salut i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de millorar les polítiques i les intervencions en aquest sector. Els additius alimentaris, el dret alimentari, les propietats funcionals dels aliments, i la nutrició comunitària, entre d’altres, són els seus principals àmbits d’investigació.

A més a més, també ha estat membre del Quadre d’Experts en Seguretat dels Aliments de l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, en el període 1984-1988.

12. Rafael Masià Martorell

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1968, va formar-se com a cardiòleg als Estats Units. Posteriorment, va esdevenir referent de primer nivell en atenció cardiològica a la Regió Sanitària Girona i a Catalunya: a l’Hospital Universitari Josep Trueta, va ser cap del Servei de Medicina Intensiva i Unitat Coronària (1977-1986) i del Servei de Cardiologia i Unitat Coronària (1986-2009). També és reconeguda la seva tasca com a líder del Pla director de malalties cardiovasculars des del 2006 fins al 2009. Durant aquest període va establir les bases per poder materialitzar el que posteriorment seria el Codi infart.

D’altra banda, va impulsar el 1993 la creació de l’Associació Gironina de Prevenció i Ajuda a les Malalties del Cor. També ha estat vicepresident de la Societat Catalana de Cardiologia (1998-2000) i president de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Girona (1999-2003).

13. Josep Ordi Ros

Doctor en Medicina, facultatiu del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinador de l’Àrea d’Investigació de Malalties Respiratòries i Autoimmunes Sistèmiques de l’Institut de Recerca de Vall d‘Hebron, on va ser coordinador de la Unitat de Recerca del Lupus fins que es va jubilar recentment. També és president de la Fundació Catalana del Lupus, una greu malaltia autoimmune, crònica i incurable que afecta majoritàriament les dones.

La seva tasca assistencial i de recerca ha girat principalment al voltant d’aquesta malaltia. De fet, ha estat el revisor de molts articles en publicacions nacionals i internacionals i ha participat com a investigador principal en trenta-quatre assaigs internacionals sobre aquesta malaltia i en diferents assaigs nacionals com a promotor.

14. Antoni Ribas Bruguera

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Format com a oncòleg a l’Hospital Vall d’Hebron, treballa des del 1996 a la Universitat

de Califòrnia-UCLA, on s’ha especialitzat en el tractament del melanoma. És reconegut com un dels líders mundials en immunoteràpies antitumorals i ha estat escollit recentment nou president de l’Associació Americana per a la Recerca del Càncer, que té més de quaranta mil membres.

Està molt implicat en la promoció dels joves investigadors, que són els que han de liderar la investigació del futur, i especialment a defensar el paper de les dones científiques, que troben grans obstacles en la seva carrera investigadora.

15. Josep Terés i Quiles

Catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Lleida i Barcelona, va ser cap del Servei de Gastroenterologia a l’Hospital Clínic, que va deixar després d’uns anys per assumir el càrrec de director mèdic de l’Hospital.

Cofundador de la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, va organitzar la primera unitat de cures intensives de l’Hospital, dedicada als malalts hepàtics i digestius greus, on fa estudis de primer nivell sobre el tractament dels malalts amb hemorràgies digestives greus i amb hepatitis fulminants.

Actualment és el president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona, on ha impulsat diversos i importants documents de posició professional i la reforma- i actualització del Codi de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

16. Ramona Tigell Gironès

Diplomada en Treball Social i màster en Antropologia Mèdica amb la tesi “L'impacte desculpabilitzador dels neurosabers en pares d’infants amb TDAH”. Treballadora social sanitària de l’ICS durant més de 25 anys i, prèviament, com a treballadora social de l’Ajuntament de Tarragona, sempre vinculada al barri de Bonavista.

Professora associada de la Facultat de Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. També ha estat coautora de múltiples articles i protocols, entre els quals cal destacar: “Recomanacions per al procediment de dictamen social de situació de risc d’exclusió social o de marginalitat”, “Xarxa de suport a les famílies cuidadores” i “El treball social sanitari en situacions d’emergència”, entre d’altres.

17. Montserrat Vendrell Rius

Doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona, va fer una estada postdoctoral a Hoffmann La Roche, a Nova Jersey als Estats Units, els anys 1992-1994, i al Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1995-1997. Va ser directora general de Biocat, del Parc Científic de Barcelona i del Barcelona Institute of Science and Technology.

Té una llarga experiència en el món de les ciències i de la salut que li ha permès tenir una visió global i integral del sistema. Té més de vint anys d’experiència en el sector de la biotecnologia i la biofarmacèutica, dotze anys en el sector dels dispositius mèdics, set anys en l’àmbit de la genòmica i tres anys en salut digital. Actualment, és presidenta de la Comissió Executiva de la Fundació Pasqual Maragall i des del febrer de 2019 és presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.

18. Joan Viñas Salas

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i doctor per la mateixa universitat. Bona part de la seva trajectòria professional està vinculada a l’àmbit sanitari de Lleida. És catedràtic en cirurgia de la Facultat de Medicina i exrector de la Universitat de Lleida. Impulsor dels temes ètics assistencials, va ser cofundador, president i vicepresident de diferents comitès i associacions com AntiSida i Creu Roja. Actualment és membre de la Fundació Institut Borja de Bioètica i membre de la Societat Catalana de Bioètica.

El seu tarannà dialogant i conciliador i la seva vocació i professionalisme fan que sigui una de les persones que més ha aportat, tant al territori lleidatà com també en general al nostre país.

Les entitats guardonades amb la Placa Josep Trueta al mèrit sanitari 2019 són:

1. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya commemora el seu vint-i-cinquè aniversari. Al llarg d’aquests anys ha generat coneixement rellevant mitjançant l'avaluació i l'anàlisi de dades per a la presa de decisions amb la finalitat de contribuir a la millora de la salut de la ciutadania i la sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya.

L’AQuAS és un referent en l’avaluació de tecnologies, serveis sanitaris i promoció d’una recerca biomèdica de més qualitat i transformadora. A més, des de l’Agència s’han impulsat estratègies d’avaluació en la compra basada en valor i l’avaluació de convocatòries de recerca incorporant per primera vegada pacients en els panells d’avaluació. La potenciació de l’anàlisi de dades incorporant els principals eixos de desigualtat (gènere, territori i nivell socioeconòmic) i les dades massives (big data) sanitàries han estat activitats clau per al suport a la presa de decisions clíniques i el disseny de polítiques públiques. L’Agència també ha fet una gran tasca en la internacionalització del sistema de salut públic de Catalunya.

2. Comissió d’Economia de la Salut del Col·legi d’Economistes de Catalunya

La Comissió d’Economia de la Salut és un fòrum de debat sobre l’economia de la salut que ha tingut un gran impacte en el sector sanitari. Al llarg de la seva història ha treballat per promoure el rol dels economistes i altres professionals, en la gestió sanitària, i el paper fonamental que aquests tenen per garantir el nostre sistema de salut reconegut arreu per ser universal i de qualitat. Tant la Comissió com el Col·legi han contribuït enormement al debat serè i transversal (ideològic i professional) sobre la sostenibilitat econòmica i els mitjans per fer-la possible, sempre en defensa del nostre estat del benestar, tan apreciat per la ciutadania del nostre país. Aquest any commemora el seu quarantè aniversari, una fita per celebrar la seva contribució a la construcció del nostre sistema de salut i la seva projecció de cara al futur tenint en compte els canvis de la societat.

3. Fundació Cellex

El doctor Pere Mir va crear la Fundació Cellex l’any 2002 per promoure el mecenatge en l’àmbit de la recerca física, química i biomèdica a Catalunya. Entre els projectes finançats més rellevants destaquen l’Institut de Ciències Fotòniques, el Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, entre d’altres.

Convençut que la investigació i la innovació són essencials per al desenvolupament econòmic d’un país, va impulsar a Catalunya projectes ambiciosos que no haurien estat possibles sense el seu suport. La seva desaparició el 2017 ha deixat un buit difícil d’omplir.

4. Fundació Sanitària Sant Pere Claver

Fundació sense ànim de lucre dedicada al treball en l’àmbit sociosanitari. Al llarg dels seus setanta anys de vida, que va complir el 2018, ha dedicat tots els seus esforços a millorar la vida de les persones en risc d’exclusió social, parant especial atenció a la salut mental, la discapacitat intel·lectual i les persones sense sostre. La Fundació presta atenció integral als pacients, usuaris i familiars combinant el vessant científic amb els valors que caracteritzen la salut i el benestar.

5. Metges Sense Fronteres

És una organització medicohumanitària internacional que assisteix poblacions en situació precària i víctimes de catàstrofes d’origen natural o humà i de conflictes armats, sense cap discriminació per raça, religió o ideologia política. La seva presència independent i imparcial en les crisis els permet donar una assistència immediata a les persones més necessitades.

La intervenció mèdica és el seu eix d’intervenció principal, però també utilitzen el testimoni com a mitjà per provocar canvis a favor de les poblacions que assisteixen