La meteorologia del novembre ha estat marcada per una circulació zonal (vent de l’oest en els nivells mitjans de la troposfera). Aquesta configuració ha facilitat el pas de fronts d’origen atlàntic i l’advecció de masses d’aire relativament fred.

Amb aquesta situació, la precipitació ha afectat sobretot el quadrant nord-occidental de Catalunya com a conseqüència d’un flux de component oest, arribant les pertorbacions molt desgastades a la resta del territori. De la mateixa manera, l’anomalia tèrmica ha estat negativa a la meitat nord del territori i parts més elevades del país, on la massa d’aire fred ha afectat d’una manera més contundent. Probablement el vent ha inhibit el refredament nocturn a la depressió Central i la vall de l’Ebre, provocant una anomalia tèrmica lleugerament positiva.

Vent i precipitació del dia 2 al 4 de novembre

El pas d’una pertorbació amb menys de 980 hPa al seu centre que el dia 2 es trobava a la Bretanya va provocar un episodi de precipitació i neu, però sobretot de vent que va afectar els indrets típicament més ventosos del centre i sud del país.

• 26 de les 107 estacions de la XEMA que mesuren el vent a 10 m o 6 m d’altura van superar el seu llindar d’SMP, sobretot a Ponent, Camp de Tarragona i algunes d’alta muntanya.
• La precipitació va ser important al Pirineu i Prepirineu occidental, sobretot al vessant sud, que és on aquest tipus de situacions solen ser més efectives. De l’1 al 3 de novembre, destaquen les següents quantitats registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 60,4 mm al Port del Comte (2.316 m, Solsonès) i 49,8 mm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça).
• El pas del front va provocar una caiguda de la cota de neu, que va passar dels 2.000 m a 1.800 o fins i tot 1.600 m, emblanquinant tota l’alta muntanya pirinenca, tot i que amb gruixos discrets. Els més destacats: 9 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça), 8 cm a Espot (2.519 m) i Certascan (2.400 m) o 7 cm a Salòria (2.400 m), totes tres al Pallars Sobirà.

Neu Pirineu del dia 6 al 10 de novembre

Un segon sistema frontal va creuar el Principat els dies 6 i 10 de novembre amb precipitació que va afectar sobretot el vessant nord del Pirineu.

• Cal remarcar les estacions que van superar els 60 mm durant l’episodi: 74,7 mm al Lac Redon (2.247 m, Val d’Aran) i 66,5 mm a Sasseuva (2.228 m, Val d’Aran).
• La nevada va acumular un gruix destacable al vessant nord del Pirineu, en alguns moments va nevar fins a fons de vall, amb una cota d’uns 1.000 m, destacant els 7 cm de Boí (1.192 m). Cal remarcar els següents gruixos de neu nova: 43 cm a Sasseuva (2.228 m); 34 cm a Certascan (2.400 m); o 30 cm a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà.

Pluja i neu el dia 14 de novembre

Una depressió freda va creuar Catalunya el dia 14 de novembre amb precipitació i neu que va afectar molt punts del Pirineu fins a fons de vall.

• El meteor més destacat de l’episodi va ser la neu amb una cota que va anar baixant i en molts casos a mig matí nevava fins a fons de vall al Pirineu occidental (agafant a partir de 800-900 m), mentre que a l’oriental la cota es va mantenir al voltant dels 1.200 m.
• Els gruixos més destacats a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) van ser: 32 cm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà); 30 cm a Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà); 27 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça); 23 cm a Malniu (2.230 m, Cerdanya).
• Per sota d’aquesta cota els gruixos més destacats van ser els que es detallen a continuació: 18 cm a Sant Joan de l’Erm (1.720 m, Alt Urgell) 10 cm a Isil (1.169 m, Pallars Sobirà); 10 cm a Begergue (1.417 m, Val d’Aran); o 5 cm a Viu de Llevata (1.250 m, Alta Ribagorça).
• Fora del Pirineu cal destacar la línia de tempestes matineres que van deixar fins a 30,4 mm a Barcelona – el Raval. A la resta del país la pluja va ser molt més minsa i fins i tot inapreciable al voltant del delta de l’Ebre.

Precipitació i vent els dies 22 i 23 de novembre del 2019

Entre els dies 21 i 23 de novembre Catalunya va quedar afectada per una depressió activa que va comportar un canvi de massa d’aire de la freda que va predominar els primer vint dies del mes a una de més temperada. D’altra banda, després del pas del front es va produir una mestralada al centre i sud del país, amb ratxes de vent que van superar els 90 km/h (llindar baix de Situació Meteorològica de Perill per vent).

• Al llarg de l’episodi van caure més de 20 mm al terç nord del país i a bona part del litoral i prelitoral (del Baix Penedès al Baix Empordà). Els màxims, superiors als 50 mm, es van localitzar a cotes altes del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu.
• La precipitació més escassa, de poc més d’1 mm, va correspondre al sud del Montsià i a l’extrem nord de l’Aran, tot i que aquí la precipitació va augmentar clarament després del front, amb l’advecció del nord-oest.
• Els registres de precipitació que van superar els 70 mm a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 73,7 mm al Port del Comte (2.316 m) i 73,2 mm a Espot (2.519 m).
• L’augment de la temperatura va provocar que la nevada quedés restringida a l’alta muntanya pirinenca i als cims del Prepirineu, amb una cota que voltava o superava lleugerament els 2.000 m. Cal destacar els 44 cm a Certascan (2.400 m), els 36 cm a Boí (2.535 m), o els 26 cm del Lac Redon (2.247 m).

Novembre fred a Catalunya

El mes es pot qualificar de fred a la meitat nord de Catalunya i molt fred a les parts més elevades del Pirineu occidental. En canvi, si exceptuem el Prelitoral, a àmplies zones de la meitat sud ha estat normal o càlid (figura 1).

Les masses d’aire fred que acompanyaven les pertorbacions que van creuar Catalunya, van provocar una anomalia tèrmica negativa a la meitat nord del territori i parts més elevades del país, on la massa d’aire fred va afectar d’una manera més apreciable. D’altra banda, probablement el vent ha impedit el refredament nocturn a la depressió Central i la vall de l’Ebre, provocant unes anomalies lleugerament positives.

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de novembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de novembre pel període de referència 1961-1990) que han estat inferiors a -3 °C a les estacions de la XEMA.

Figura 1:

Mapes de temperatura mitjana del mes de novembre del 2019 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

El mes ha estat sec a gran part de Catalunya

El novembre ha estat sec a gran part de Catalunya, i fins i tot molt sec al delta de l’Ebre. D’altra banda, al quadrant nord-oest ha estat normal o plujós, molt plujós a les parts més elevades del Solsonès. (figura 2).

La precipitació ha afectat sobretot el quadrant nord-occidental de Catalunya com a conseqüència d’un flux de component oest, arribant les pertorbacions molt desgastades a la resta del territori.

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el novembre ha superat els 150 mm.

Figura 2:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes de novembre del 2019 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

Valors molt contrastats de la irradiació solar

Els valors d’irradiació solar global han estat molt contrastats a Catalunya, amb valors significativament negatius a les parts més elevades del Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que a la depressió Central, vall de l’Ebre, al litoral i prelitoral Central, i quadrant nord-est les anomalies han estat positives (figura 3).

Figura 3:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de novembre del 2019 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2009-2018).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials @meteocat i facebook.com/meteocat.

2 de desembre del 2019