El Govern de la Generalitat ha aprovat, a proposta del Departament de Cultura,  declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, la ciutat romana d’Aeso, a Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà.

Amb aquesta declaració, les intervencions a la zona arqueològica protegida necessitaran una autorització prèvia del Departament de Cultura en el cas d’actuacions com remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’actuacions que afecti el subsòl; anivellaments del terreny; reparcel·lacions de finques; arranjaments de camins i vials, i obertura de nous; plantada i arrencada d’arbres; canvis de conreu que puguin alterar el subsòl, i enderrocs d’edificis.

La ciutat romana d’Aeso està formada per un conjunt de jaciments arqueològics en el que hauria estat centre urbà d’aquesta ciutat. La documentació arqueològica i històrica permet afirmar que l’Aeso romana, que apareix a les fonts clàssiques, estaria situada en el subsòl de l’actual vila d’Isona. En aquest emplaçament ja existia, segons les fonts clàssiques, un establiment lacetà, l’Eso ibèrica.

La ciutat romana d’Aeso va ser fundada entre l’any 100 i 80 a C, en ple context de consolidació de la presència romana a la península Ibèrica. Es tracta d’una fundació amb un clar objectiu militar de control del territori, en una ubicació molt estratègica i en un indret privilegiat que dona accés al Pirineu. Aquesta primera ciutat romana va tenir un caràcter estipendiari, a causa de la seva relació amb la imposició tributària cap a les poblacions indígenes anomenada stipendium, i el manteniment d’un contingent militar. Aquesta localització privilegiada ha estat evident al llarg de totes les èpoques, especialment durant el període andalusí i el de la Guerra Civil espanyola.

El jaciment de la ciutat romana d’Aeso es troba sota el casc antic de l’actual poble d’Isona i també en part sota els horts de la zona sud del nucli urbà de la vila. La superfície total de la delimitació és de 123.099 m² (12,3 ha), entre la zona del casc antic, el raval i els horts i camps.