Es tracta de l’actualització de la guia que el Consell Català de l’Esport (CCE) va publicar el 2005 i que vol convertir-se en una eina de referència en la tasca de conscienciació, visibilització i elaboració de plans d’actuació que treballin vers la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència sexual en contextos esportius. En aquest punt, s’exposa el paper clau de les entitats esportives en l’assoliment d’aquest objectiu, que reconeguin la incidència de la violència sexual, que se’n parli i que s’hi actuï.
El Grup de Recerca en l’Esport i l’Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, format per Montserrat Martin, Albert Juncà, Ester Checa i Laia Anguita, conjuntament amb Blanca Nualart, responsable en matèria de gènere i programes esportius transversals del CCE, han elaborat un document que “farem arribar a tot el teixit esportiu” i que “ha de permetre entrar a fons en les conductes no correctes” ocorregudes en contextos esportius, ha afirmat Gerard Figueras durant la presentació celebrada al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona.
El secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física ha exposat que “al món de l’esport hi ha molta interacció i contacte físic, per tant, existeix un risc elevat” que es produeixin situacions de violència sexual. Si s’intueix que passa alguna cosa, cal actuar de seguida”. En aquest sentit, la guia explica “de manera fàcil, accessible i eficaç” les diverses formes en què es manifesta la violència sexual i proposa actuacions que les entitats esportives poden dur a terme tant per prevenir i detectar casos de violència sexual en l’esport com per reaccionar-hi.
Aquestes recomanacions, tal com ha detallat Blanca Nualart, s’adrecen a tots els agents que d’una forma o altra formen part del sistema esportiu amb la voluntat de trencar el silenci i revertir la sensació de tabú sobre aquest tema, i de saber com intervenir quan es produeixi una acció violenta que afecti homes, dones o joves esportistes.
“La guia és tan important per als joves com per als entrenadors, directius i famílies”, afegia Gerard Figueras, a la vegada que anunciava que l’obra s’enviarà a les entitats esportives i al món municipal, a banda de poder consultar-se al web de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física (SGEAF), per tal que “tots junts, Govern i entitats, ens unim contra aquest tipus de violència”.
Per la seva banda, Laura Martínez ha recordat la sensació de “desigualtat” que en l’àmbit esportiu tenen els joves respecte als adults, i ha apostat per dotar-los d’“un entorn protector”. “Celebrem que la SGEAF entomi aquesta responsabilitat i treballi per crear espais esportius més segurs per als infants i joves que eliminin les violències sexuals”. La presidenta de l’ICD ha denunciat, d’altra banda, que el “model patriarcal de la societat legitima” aquest tipus de violència i que “és imprescindible desmuntar mites i estereotips” que permetin identificar els casos, detectar riscos, assenyalar els agressors i acompanyar les víctimes.
Testimonis de víctimes
El document “La violència sexual a l’esport-Guia per a persones adultes: (Re)conèixer, parlar i actuar”, que s’emmarca en les actuacions previstes en el Programa Dones i Esports executat entre la SGEAF i l’ICD, es nodreix també de les valuoses aportacions de testimonis que n’han estat víctimes i recomanacions de persones expertes. Aquesta és una de les novetats de l’obra, tal com ha explicat una de les coautores de la publicació, la Dra. Montse Martín, professora de Sociologia de l’Esport i l’Activitat Física i de Metodologia de la recerca de la Universitat de Vic. “De víctimes a supervivents, i després a expertes perquè tenen experiència en aquests casos”, ha afegit.
Montse Martín ha aportat dades sobre estudis realitzats a Europa sobre aquesta temàtica. Així, la campanya del Consell d’Europa “Un de cada Cinc” (2010) alerta que un de cada cinc menors a Europa són víctimes d’alguna forma de violència sexual -s’estima que en el 80 per cent dels casos aquestes es produeixen en l’entorn familiar del menor-. Una altra de les novetats de la guia és que “posem nom a la violència sexual, que integra tant l’abús sexual com l’assetjament sexual”, segons Martín, que insta les persones adultes a “reconèixer, parlar i actuar” davant els casos que es produeixin.
