• El vicepresident Aragonès i el conseller el Homrani han presentat avui al Consell de Relacions Laborals l’estudi sobre l’estimació del salari mínim català
  • El càlcul s’ajusta a les recomanacions europees d’elevar l’SMR fins al 60% del salari mitjà
Un salari mínim català digne i ajustat a la realitat socioeconòmica del territori hauria d'arribar als 1.239 € mensuals

Un salari mínim català digne i ajustat a la realitat socioeconòmica del territori hauria d’arribar als 1.239 € mensuals. Així ho conclou l’estudi sobre el càlcul del salari mínim català de referència que han presentat avui al ple del Consell de Relacions Laborals el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i la secretària d’Economia, Natàlia Mas. “Hi ha massa gent que malgrat tenir feina a jornada completa no té uns ingressos suficients que li permetin viure dignament. Això com a Govern ho hem de combatre, no només de paraula sinó amb fets, i amb aquest càlcul del salari mínim català donem el primer pas per fer-ho. Un govern just no pot tenir treballadors pobres”, ha assegurat el vicepresident.

El Govern de la Generalitat va aprovar un acord de Govern per impulsar l’estimació de l’SMR català i la seva incidència potencial, les conclusions del qual es presenten avui. El fet que el salari mínim interprofessional estatal (SMI) sigui el mateix entre territoris amb nivells de renda molt dispars fa que en aquells llocs on el nivell de preus és superior -com és el cas de Catalunya- aquesta remuneració mínima sigui insuficient per garantir un nivell de vida digne. Amb la implantació d’un salari mínim català, el Govern de la Generalitat pretén corregir els desequilibris actuals i avançar cap a un salari més just i coherent amb el cost de la vida a Catalunya.

Increment de fins a un 37,7%

El càlcul presentat pel Govern fa una proposta de quin hauria de ser aquest salari mínim català de referència, a partir de les directrius i recomanacions del Parlament Europeu, el Comitè Europeu de les Regions i el Parlament de Catalunya. Segons aquestes recomanacions, l’SMR hauria de representar, com a mínim, el 60% de la mitjana salarial de Catalunya. Aplicant aquest criteri, el salari mínim català mensual (per un treball a jornada completa) seria de 1.239,5 € (17.353 anuals amb 14 pagues). El càlcul s’ajusta a les recomanacions europees d’elevar l’SMR fins al 60% del salari mitjà.

Un segon criteri previst a l’estudi, també ajustat a les recomanacions europees, utilitza com a referència la mediana salarial (en lloc del salari mitjà). En aquest cas, el SMR català se situaria en 1.060,1 € mensuals (14.841,5 anuals). Tenint en compte que el salari mínim interprofessional estatal establert per a l’any 2019 és de 900 euros mensuals (12.600 euros en termes anuals), un salari mensual de 1.239,5 € implicaria un increment del 37,7% respecte a l’import actual, i del 17,8% si és un salari de 1.060,1 €.

Davant les limitacions competencials de la Generalitat en aquesta matèria, que impedeixen implementar la mesura mitjançant l’aprovació d’un text legal, avui la presentació del treball davant el Consell de Relacions Laborals és un pas més per avançar en la cerca d’un consens per impulsar un salari mínim català de referència. En aquest sentit, el conseller el Homrani ha remarcat que “l’experiència ens mostra que quan s’obren els debats i es busquen comuns denominadors el pacte és possible, i el nostre país té una tradició de concertació social molt important de la mà de sindicats i patronals”. “La nostra economia no pot basar la seva competitivitat en salaris baixos”, ha afegit.

Dones i joves, els col·lectius amb més incidència

L’estudi elaborat pel Govern també calcula la incidència potencial de l’SMR català per als diferents col·lectius, com ara el de les dones. “En termes generals, les dones estan sobrerepresentades a la part baixa de la distribució salarial, i per tant el salari mínim pot ser una bona mesura per combatre la bretxa salarial de gènere”, ha subratllat la secretària d’Economia, Natàlia Mas. L’estudi també constata que, juntament amb les dones, els grups de joves, persones que entren per primer cop al mercat de treball, persones sense qualificació professional i ocupats del sector primari, són els que concentren una major proporció d’individus amb remuneracions equivalents o inferiors al SMR. En termes territorials, la província amb una major incidència seria Lleida.

El treball també permet constatar que en la darrera dècada els salaris han registrat un estancament -derivat en gran mesura de la recessió econòmica- que ha afectat sobretot els treballadors menys remunerats. En aquest context, el salari mínim interprofessional estatal ha restat pràcticament congelat durant set anys, i ha estat només en els anys més recents que ha experimentat un increment. Aquesta millora, però, és insuficient per garantir unes remuneracions laborals adequades a Catalunya, on el nivell de preus i els nivells salarials difereixen considerablement de la mitjana estatal. 

2  

Imatges

Fotografia de l'acte de presentació

Fotografia de l'acte de presentació 199

Fotografia de l'acte de presentació

Fotografia de l'acte de presentació 246

1  

Fitxers adjunts

Informe en PDF

Informe en PDF
PDF | 598