El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat aquest divendres el Pla de sequera, una eina que farà possible millorar la gestió dels epìsodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya.

 

El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

 

Després de l’aprovació avui per part del consell, el següent pas serà elevar-lo al Govern de la Generalitat per a la seva aprovació definitiva.

 

Mesures adaptades a cada realitat

 

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

 

Increment de recursos no convencionals

 

Una de les principals novetats del Pla de sequera és l’activació de mesures preventives molt abans d’arribar a una situació de sequera. En aquest sentit, a mesura que disminueixen les reserves dels recursos convencionals (embassaments i aqüífers), agafen més rellevància el recursos d’aigua no convencionals, com la dessalinització, l’ús de pous de sequera i l’aigua regenerada.

 

Tot i que el Pla encara no està aprovat (el següent pas és elevar-lo a Govern per a la seva aprovació definitiva), entre finals de setembre i principis de desembre es van activar mesures per incrementar la producció d’aigua dessalinitzada en el sistema Ter Llobregat, arran de disposar de menys del 60% de reserves. Amb l’adopció d’aquestes solucions (amb les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera funcionant al 70 i al 75%, respectivament), s’ha alentit la disminució de reserves en els embassaments, allargant en el temps la necessitat d’adoptar mesures més restrictives en cas que la situació no millori.

 

Cinc escenaris diferents

 

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

 

En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.

 

Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per a disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).

 

Sequeres a Catalunya

 

En els darrers 40 anys s’han viscut 7 episodis de sequera rellevants a Catalunya. Els més recents els de 2002, 2005, 2007-2008 i 2016-2017. Des de principis de l’estiu, s’ha produït un descens lent però constant dels embassaments, situant les reserves de les conques internes al voltant del 56% a finals de setembre. Les darreres llevantades viscudes a casa nostra (octubre i novembre) han deixat importants precipitacions que han permès una lleugera recuperació de les reserves, arribant al 64%. Tot i trobar-nos en situació de normalitat, caldrà seguir de prop l’evolució de les reserves davant de la previsió de poques pluges per als propers mesos.

 

Ajuts directes pels danys dels aiguats

 

Arran de l’episodi de pluges registrat entre els dies 22 I 23 d’octubre, diverses infraestructures municipals de captació i distribució d’aigua varen quedar malmeses. El passat 6 de novembre, el director de l’ACA va resoldre una declaració de l’emergència de les actuacions derivades d’aquest episodi. Aquesta declaració preveu l’atorgament d’ajuts econòmics a les administracions competents per a la reparació dels danys a infraestructures d’abastament en alta.

 

Avui, el consell d’administració ha aprovat quatre subvencions directes, amb un import global proper als 395.900 euros als municipis de Vilaverd (35.000 euros), Vallclara (113.100 euros), Vimbodí i Poblet (247.735 euros), Prades (58.000 euros), per a restituir les infraestructures municipals d’abastament en alta.

 

D’altra banda, també s’ha informat al consell d’administració del pressupost que es destinarà per actuacions d’emergència arran dels aiguats del passat octubre, amb una inversió superior als 15 MEUR, deglossats en les següents partides: 8,8 MEUR en actuacions de retirada de vegetació, 1,7 MEUR per actuacions per minimitzar el risc d’inundacions, 1,1 MEUR per a repara els danys en captacions d’abastament municipals i 3,3 MEUR en actuacions per a reparar danys en infraestructures de sanejament.

 

Declaració de l’emergència al Besòs

 

Finalment, en la sessió d’avui també s’ha informat als membres del consell de la declaració de l’emergència al riu Besòs, arran dels efectes de l’incendi d’una fàbrica registrat aquest dimecres. La finalitat de l’emergència és l’actuació immediata per evitar riscos majors i que s’adoptin les mesures que siguin necessàries per a pal·liar els danys causats amb immediatesa.

 

 

13 de desembre de 2019