L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, posa a disposició de la ciutadania el desplegable informatiu Compte amb les allaus! El díptic es troba al web de l’ICGC en els cinc idiomes oficials dels Pirineus: català, castellà, francès, eusquera i aranès, i té la voluntat de conscienciar d’aquest risc, inherent a la muntanya durant l’hivern, i millorar la seguretat davant d’aquest fenomen natural.
El díptic conté les recomanacions bàsiques per seguretat en allaus i pot resultar d’interès per a totes les persones que freqüenten la muntanya als mesos d’hivern, com ara esquiadors, excursionistes, professionals de la muntanya, turistes i també per als estudiants, per tal de formar-los i sensibilitzar-los per a sortides a la natura.
Segons la Base de dades d’allaus, Catalunya té 1.300 km2 de terreny allavós i, tot i que cada any és molt diferent, es registren entre 250 i 300 allaus per temporada, amb una mitjana d’una o dues persones mortes. Cal dir que en més d’un 70% dels casos la pròpia persona involucrada és qui ha provocat l’allau.
Factors de risc i consells de seguretat
Les allaus es produeixen quan una massa de neu es precipita i cau avall pel vessant d’una muntanya. Poden ser de dimensions variables, produir-se per causes naturals o accidentals i, a més de l’existència de neu, hi ha diversos factors que influeixen en el risc que es produeixin.
Així, el desplegable explica, de manera gràfica i resumida, els cinc problemes típics que poden produir perill d’allaus. Aquests són una nevada recent; acumulació de neu transportada pel vent; capes de neu febles fruit de nevades antigues; neu humida, i lliscament de la capa de neu sobre el terra. La identificació d’aquestes situacions ajuda als usuaris de la muntanya a preveure possibles riscos i a adoptar els comportaments adequats. Els problemes típics d’allaus complementen el grau de perill, que es prediu en base a l’escala europea de perill d’allaus, que va de feble (1) a molt fort (5).
També s’explica el mecanisme necessari per desencadenar un allau, bé sigui per causes naturals o per una sobrecàrrega addicional sobre el mantell nival, com el pas d’un grup persones. Les situacions de perill es complementen amb la localització de possibles allaus per orientació i cota.