La meteorologia del desembre ha estat marcada per dues configuracions totalment oposades:

1. Els dies de l’1 al 22 de desembre es van caracteritzar pel pas de tres pertorbacions que van provocar precipitació a Catalunya amb quantitats molt destacables a àmplies zones del país.
2. A partir del dia 23 un potent bloqueig anticiclònic abraçava l’Europa occidental. Aquesta configuració va provocar absència de precipitació i boira persistent a les planes i depressions de l’interior de Catalunya.

 

 

Llevantada del dia 3 al 5 de desembre

Un temporal de llevant va afectar Catalunya entre el dia 3 i matí del dia 5 de desembre, amb pluja persistent que va acumular més de 50 mm al litoral i prelitoral, llevat del de la Costa Daurada. Els màxims de precipitació, superiors als 100 mm, es van localitzar al sud del delta de l’Ebre, al voltant del massís del Montseny, a la ciutat de Girona, a punts de la ciutat de Barcelona i a diversos sectors del Maresme, el Vallès, la Selva i zones pròximes.

Climàticament, el mes de desembre està entre els més secs de l’any a bona part de Catalunya, de manera que episodis de pluja tan abundant no són gaire habituals. La pluja acumulada al llarg del dia 4 va ser la més abundant en un mes de desembre a 14 de les 90 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) que tenen més de 20 anys de dades.

• Destaca el cas d’Alcanar (Montsià), estació amb una sèrie de 28 anys, on els 118,1 mm superen molt àmpliament els 48,9 mm del 10 de desembre de 1995, que fins ara havia estat el dia més plujós de la sèrie del darrer mes de l’any.
• A la ciutat de Barcelona, l’Observatori Fabra va registrar el tercer dia de desembre més plujós de la seva sèrie de 106 anys. Amb 100,9 mm al llarg del dia pluviomètric (de 8 h a 8 h), només queda per darrere dels 194,8 mm del 5 de desembre de 1971 i els 119,2 mm del 14 de desembre de 1943.
• Cal destacar que l'estació de Canaletes (Alt Penedès) va recollir 90,2 mm al llarg de la jornada (0-24 h UTC), essent el dia més plujós de tota la seva sèrie de 17 anys de dades, superant els 81,6 mm del 9 d’octubre de 2002.

Durant els mesos hivernals, la precipitació és rarament intensa, en canvi, al llarg del dia 4 alguns xàfecs van descarregar amb intensitat:

 

• Es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de precipitació, ja que en 30 minuts es van recollir fins a 24,4 mm a Amposta (Montsià) o 22,4 mm a Alcanar (Montsià).
• Pel que fa a la precipitació màxima en 1 minut, també destaquen valors màxims de més d’1 mm a punts del delta de l’Ebre i de la ciutat de Barcelona, com els 1,9 mm dels Alfacs (Montsià) o 1,4 mm a l’Observatori Fabra de Barcelona.

Un dels aspectes més destacats d’aquest episodi va ser el temporal marítim a tot el litoral, amb maregassa generalitzada. Durant el dia 4 es van observar onades que van assolir els 4 o 5 m arran de costa a localitats com l’Escala, l’Estartit, Badalona i Deltebre, segons dades dels observadors i vigilants de la XOM. En general cal retrocedir fins al temporal dels dies 21 i 22 de gener de 2017 per trobar-ne un de més important al conjunt de la costa catalana. En aquella ocasió es van observar onades de 4 a 6 m, puntualment fins a 7 m, un dels temporals més importants de les últimes dècades.

En l’àmbit pirinenc, la precipitació va afectar exclusivament el sector més oriental, deixant al marge la resta de la serralada. Així, tenint en compte que la cota de neu es va situar al voltant dels 1.700 – 2.000 m, la nevada més important es va concentrar a les parts més altes del Ripollès. A la capçalera del Ter, zona més afavorida per la nevada, l’estació automàtica d’Ulldeter (2.410 m) va mesurar 36 cm de neu nova, mentre que a la cota 1.999 es van observar 15 cm. També va nevar, però menys, a l’Alt Berguedà i la Cerdanya, on l’estació de Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló va registrar 11 cm de neu nova.

Neu i vent els dies 12 i 13 desembre

Un sistema frontal va creuar el Principat els dies 12 i 13 de desembre, quan la ventada i la neu van ser els dos fenòmens meteorològics més destacats.

 

El marcat flux de ponent i mestral que va afectar Catalunya entre dijous 12 al vespre i dissabte 14 a la matinada va deixar ratxes màximes superiors als 70-80 km/h a molts sectors del centre i sud del país, així com a l’alta muntanya:

• 43 de les 107 estacions de la XEMA que mesuren el vent a 10 m o 6 m d’altura van superar el seu llindar de SMP per vent fort.
• La ratxa més extraordinària va ser la de Vila-rodona (Alt Camp), que va registrar 110,9 km/h i gairebé va igualar els 111,2 km/h del 24 de gener de 2009, valor màxim dels seus 14 anys de dades.

Un front càlid va deixar precipitació molt abundant al Pirineu, sobretot a l’Aran, amb una cota de neu que el dia 13 a la matinada va arribar a ser d’uns 800 m al vessant sud. Després va pujar ràpidament de cota.

• Es van acumular gruixos de l’ordre de 20 cm a 1.000 – 1.200 m al nord del Pallars Sobirà.
• A l’Aran la cota de neu va ser més alta. Al llarg del dia 13 al matí la cota de neu va pujar ràpidament arreu, fins a 2.200 – 2.400 m en molts casos, de manera que la nevada més important es va restringir a l’alta muntanya.

A cotes baixes de la Val d'Aran, entre el dia 12 al migdia i el 13 al vespre la precipitació acumulada va voltar els 100 mm en forma de pluja. Destaquen els 114,0 mm de Canejan i els 93,1 mm de Vielha.

El vent, els núvols i la massa d’aire càlid (11,2 °C a 850 hPa el divendres 13 al migdia segons el radiosondatge de Barcelona) van provocar una temperatura mínima molt elevada a les Terres de l’Ebre i la Costa Daurada, fins i tot superiors als 15 °C. Cal remarcar els 17,4 °C a Amposta (el Montsià). A 13 de les 145 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van registrar la seva temperatura mínima més alta de desembre. De rècords de màxima només se’n va enregistrar un: 17,9 °C a Oliana (Alt Urgell), superant els 17,6 °C del 8 de desembre de 2010 (19 anys de dades).

 

Pluja, neu i vent del dia 19 al 22 de desembre

La situació meteorològica va estar marcada pel vent de l’oest a Catalunya, a conseqüència de la presència de profundes depressions atlàntiques al voltant de les illes Britàniques, impulsant diversos fronts que van creuar el Principat. Cal destacar el flux del sud-oest que la matinada del dia 20 va provocar precipitació molt abundant al Pirineu, mentre que la nit del dia 21 al 22 es va produir una important ponentada, sobretot a sectors del prelitoral.

El vent de ponent va bufar amb ratxes superiors als 70-80 km/h (i puntualment als 100 km/h) a diversos sectors del litoral i prelitoral, especialment entre el Penedès i el Gironès.

• La ventada més important es va produir als cims del Montseny, on es van mesurar fins a més de 180 km/h de ratxa màxima.
• En alguns sectors del nord-est cal remuntar-se gairebé 11 anys enrere, fins al 24 de gener de 2009, per trobar ratxes més importants. És el cas dels 88,2 km/h de Parets del Vallès (Vallès Oriental), els 99,0 km/h del dia 20 a Viladrau (Osona) o els 103,3 km/h de Muntanyola (Osona), que precisament igualen la ratxa del 2009. De totes maneres, al conjunt del país la ventada del 24 de gener de 2009 va ser molt més destacada. En aquella ocasió es van mesurar fins a 200,2 km/h a Portbou (Alt Empordà), la ratxa més forta que han mesurat mai les estacions de la XEMA.

Els diversos fronts atlàntics van provocar precipitació molt abundant a bona part del Prepirineu i Pirineu. Així, entre els dies 19 i 22 es van recollir més de 100 mm al vessant sud i a sectors del Prepirineu, amb màxims propers als 200 mm al massís del Port del Comte. Els registres per sobre de 150 mm mesurats per les estacions gestionades per l’SMC van ser els 200,6 mm del Port del Comte (2.316 m, Solsonès) i els 189,4 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà.

Els fronts del sud-oest van implicar una cota de neu alta, que durant els moments de precipitació més abundant va oscil·lar entre 2.200 i 2.400 m, tot i que en altres moments va nevar a cotes força més baixes, com ara la matinada del dia 22. Així doncs, només les estacions d’alta muntanya situades a major altitud van mesurar gruixos destacables de neu nova. Cal remarcar els 48 cm d’Espot (2.519 m), els 42 cm de Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) o els 39 cm a Boí (2.535 m, Alta Ribagorça).

Com sol passar durant les ponentades, la temperatura va ser clarament superior a la normal per l’època a Catalunya, sobretot de nit (perquè el vent impedeix el refredament nocturn), però també de dia. Durant el dia 21 es van mesurar més de 20 °C al delta de l’Ebre i la Costa Daurada, però també a sectors del Baix Empordà, el Gironès i la Selva. Als Alfacs (Montsià) la màxima va ser de 23,2 °C, rècord de desembre al llarg dels seus 25 anys de dades, superant els 23,0 °C del 26/12/1999.

 

 

Desembre càlid a Catalunya

El mes es pot qualificar de càlid a Catalunya i molt càlid a les parts més elevades de les següents zones: Pirineu i Prepirineu central i occidental, depressió Central i serralada Prelitoral. (figura 1)

 

Figura 1:

Mapes de temperatura mitjana del mes de desembre del 2019 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

El vent, els núvols i les diverses masses d’aire càlid que ens han afectat aquest desembre han provocat una temperatura, especialment la nocturna, suau per l’època arreu del país, en alguns casos fins i tot amb mínimes superiors als 15 °C. Cal remarcar que a 16 de les 90 estacions de la XEMA amb més de 20 anys de dades  han registrat la temperatura mínima diària més alta de desembre, repartides a diversos sectors del delta de l’Ebre, la plana de Lleida i plana interior gironina. Cal destacar els 17,4 °C del dia 13 a Amposta (Montsià).

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de desembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de desembre pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +3,5 °C a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (°C)
Malniu (2.230 m)	Cerdanya	+3,9
Barcelona - el Raval	Barcelonès	+3,7
Sasseuva (2.228 m)	Val d'Aran	+3,6
Espot (2.519 m)	Pallars Sobirà	+3,6
Sant Martí Sarroca	Alt Penedès	+3,5
Cardona	Bages	+3,5
Boí (2.535 m)	Alta Ribagorça	+3,5

 

Pel que fa a precedents d’un desembre tan càlid i de manera general, hauríem de retrocedir fins al 1989, si bé cal remarcar que localment hem tingut anomalies més grans altres desembres recents. Per exemple, el 2015 l’anomalia positiva de temperatura va ser molt elevada (> 4 °C) a l’alta muntanya.

 

El mes ha estat plujós a gran part de Catalunya

El desembre ha estat plujós a gran part de Catalunya, i fins i tot molt plujós al sud del delta de l’Ebre, serres del Port i de Prades, litoral i prelitoral Central, Pirineu central i oriental, parts més elevades del Pirineu occidental, i punts de les planes de Lleida i interior gironina (figura 2).

Cal anar fins al desembre del 2000 per trobar un desembre tan plujós com el d’enguany.

La distribució de les anomalies de precipitació ha estat marcada per la llevantada que es va registrar a principis del mes amb màxims al litoral, prelitoral i Pirineu oriental, i els dos episodis registrats a mitjans del desembre marcats per un flux del tercer i quart quadrant que van provocar màxims al Pirineu i Prepirineu.

Figura 2:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes de desembre del 2019 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el desembre ha superat els 200 mm.

Nom de l’estació	Comarca	PPT (mm)
Espot (2.519 m)	Pallars Sobirà	305,3
el Port del Comte (2.316 m)	Solsonès	245,1
Ulldeter (1.999 m) (XOM)	Ripollès	213,2
Canejan (XOM)	Val d'Aran	209,3
Bagergue (XOM)	Val d'Aran	205,0
Ulldeter (2.410 m)	Ripollès	204,9
Lac Redon (2.247 m)	Val d'Aran	201,6

 

Anomalies negatives de la irradiació solar global

La irradiació solar global ha estat inferior a la normal a Catalunya, especialment als punts de la depressió Central afectats per la boira a finals de mes (figura 3).

Figura 3:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de desembre del 2019 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2009-2018).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat

2 de gener del 2020