El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla de sequera, una eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

Increment de recursos no convencionals

Una de les principals novetats del Pla de sequera és l’activació de mesures preventives molt abans d’arribar a una situació de sequera. En aquest sentit, a mesura que disminueixen les reserves dels recursos convencionals (embassaments i aqüífers), agafen més rellevància el recursos d’aigua no convencionals, com la dessalinització, l’ús de pous de sequera i l’aigua regenerada.

Entre finals de setembre i principis de desembre es van activar mesures per incrementar la producció d’aigua dessalinitzada en el sistema Ter Llobregat, arran de disposar de menys del 60% de reserves. Amb l’adopció d’aquestes solucions (amb les dessalinitzadores del Llobregat i la Tordera funcionant al 70 i al 75%, respectivament), s’ha alentit la disminució de reserves en els embassaments, allargant en el temps la necessitat d’adoptar mesures més restrictives en cas que la situació no millori.

 

 

Cinc escenaris diferents

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.

Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).

Sequeres a Catalunya

En els darrers 40 anys s’han viscut 7 episodis de sequera rellevants a Catalunya. Els més recents, els de 2002, 2005, 2007-2008 i 2016-2017. Des de principis de l’estiu, s’ha produït un descens lent però constant dels embassaments, situant les reserves de les conques internes al voltant del 56% a finals de setembre. Les darreres llevantades viscudes a casa nostra (octubre i novembre) han deixat importants precipitacions que han permès una lleugera recuperació de les reserves, arribant al 72%. Tot i trobar-nos en situació de normalitat, caldrà seguir de prop l’evolució de les reserves davant de la previsió de poques pluges per als propers mesos.