Les persones graduades en cicles de formació professional a Catalunya tenen un percentatge d’atur molt inferior a la mitjana de desocupació juvenil –entre els 16 i els 24 anys-. De fet, l’atur entre els joves és gairebé 4 vegades superior a l’atur dels graduats en FP -22,27 punts per sota en els graduats mitjans i 21,52 punts menys pel que fa als graduats superiors-.

Així queda palès en l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2019, un treball que analitza la situació laboral i formativa dels graduats el 2018 en ensenyaments professionals, enquestats entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis. El treball està elaborat conjuntament pel Departament d'Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya. Els consellers d’Educació, Josep Bargalló, i de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, han presentat el treball en un acte presidit per Joan Canadell, president del Consell de Cambres.

Durant la seva intervenció, Josep Bargalló ha destacat que “l’FP és una eina formativa de primera magnitud i una eina d'inserció laboral de primera magnitud. Té uns índexs d'inserció superiors a d'altres estudis, i uns índexs de qualitat pel que fa al tipus de contracte i al tipus de sou; i alhora serveixen per disminuir la bretxa salarial. Ens podem sentir orgullosos, tot i que la podem millorar i tenir encara millors resultats”.

De la seva banda, el conseller El Homrani ha citat les potencialitats de l’FP: “Perquè l’FP és clau? Per 3 variables: 1) dona respostes a les necessitats del nostre teixit productiu 2) pot fer de palanca del canvi per la model productiu, i 3) empodera les persones des de la qualificació professional per tenir les regnes de la seva vida laboral”.

El nivell de desocupació és menor a la mitjana d’atur de Catalunya (11,60%) en tots els ensenyaments analitzats de la formació professional, excepte els programes de formació i inserció –adreçats a joves que han deixat l'educació secundària obligatòria i no segueixen estudis en el sistema educatiu-. L’atur també és menor en totes les franges d’edat, per als joves dels 16 als 19 anys és del 6,34%, i en les persones majors de 30 anys se situa en el 10,49%.

L’estudi d’inserció evidencia el creixement de la inserció en 14 de les 23 famílies professionals respecte l’any passat. Els increments més alts es donen a química (+3,79%), sanitat (+3,76%) i indústries alimentàries (+3,72%).

Més inserció i millors sous en l’àmbit industrial

Les persones graduades en cicles de formació professional de l’àmbit industrial tenen major inserció laboral i millors sous que els graduats dels altres cicles. En el sector industrial, les famílies de grau mitjà amb més inserció pertanyen al cicle d’indústries extractives (95,24%), i pel que fa al grau superior, són instal·lació i manteniment (80,06%), fabricació i mecànica (76,36%), i electricitat i electrònica (76,03%).

Si el grau d’ocupació en aquestes especialitats és superior a la resta de cicles, també ho és en referència a la remuneració econòmica. Del conjunt de graduats d’FP un 33,08% cobren més de 1.200 euros mensuals, mentre que en l’àmbit industrial el percentatge és del 57,04%. Això suposa una diferència de 24 punts. El mateix passa amb la qualitat de la contractació. Si el 31,34% dels graduats dels cicles no industrials tenen un contracte indefinit i el 53,22% ho estan a jornada complerta, en l’àmbit industrial la xifra es del 43,63% i el 74,51% respectivament.

L’estudi conclou que en el sector industrial és on hi ha més igualtat de gènere salarial en els tres nivells d’ingressos analitzats –més de 1.200 euros mensuals, entre 900 i 1.200, i per sota de 900 euros-, mentre que en la resta de cicles els homes cobren un sou més alt de mitjana.

Major continuïtat formativa  

Una altra de les conclusions de l’estudi és que al 2019 els graduats en ensenyaments professionals tenen més inserció però també una major continuïtat formativa. Així, els alumnes que continuen estudiant suposen el 53,28%, i inclou les persones que estudien i treballen i les que exclusivament estudien, una xifra lleugerament superior a la del curs passat, que va ser del 52,5%.

La inserció laboral supera la continuïtat formativa tant en homes com en dones, fet que suposa un canvi respecte la tendència d’anys anteriors, i per tant, es redueixen les diferències de sexe en la situació dels graduats. Enguany, el percentatge de dones inserides s’incrementa 7 punts percentuals, i al mateix s’incrementa la xifra d’homes que continuen estudiant en un 4%.

Pel que fa a la formació professional dual, cal destacar que el 18,40% dels alumnes de segon curs d’FP cursen aquesta modalitat, una xifra que gairebé s’ha doblat en dos cursos –passant dels 4.302 alumnes als 7.737-. La inserció laboral és aquí més elevada tant al grau mitjà com al superior, en tos dos casos per sobre de la xifra de l’any passat.

L’empesa de pràctiques, principal via d’obtenció de feina

Pel que fa als diferents canals per obtenir feina, es referma com primera via l’empresa on els alumnes han fet les seves pràctiques formatives, per davant de l’enviament de currículum i de la xarxa de relació personal, i esdevé el canal d’intermediació laboral més efectiu. Així, l’empresa de pràctiques ha proporcionat la feina al 27,46% dels ocupats de grau mitjà i al 25,52% dels de grau superior; mentre que la xarxa personal ho ha fet en el 18,46% dels graduats mitjans i el 17,58% dels superiors.

Com en anys anteriors, per obtenir feina, els homes depenen més que les dones dels canals que els poden prestar un suport més proper: la xarxa de relacions personals, el centre docent o l'empresa familiar. Les dones superen els homes en l'ocupació a través de canals menys assistits: l'empresa de pràctiques, la resposta a anuncis o l'enviament del currículum sense respondre a un anunci. Tot i que l'empresa de pràctiques és ja la via més efectiva, tant per a homes com per a dones, la segona via en importància és, per als homes, la xarxa personal i, per a les dones, la tramesa de currículum.

Projecte pilot de formació professional integrada

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Educació van posar en marxa al 2019 un pla pilot per tal d’oferir Formació Professional Integrada al territori. Aquest projecte té per objectiu reforçar la presència de la formació professional arreu del país i fer-ho oferint als instituts les especialitats formatives del SOC amb més demanda i interès en una regió concreta. Territoris com La Selva, l’Alt Empordà, la Garrotxa o Terres de l’Ebre ja participen del projecte.