Una vintena de països, entre ells els Estats Units, Alemanya o Suïssa, demanen a Espanya que garanteixi la llibertat d’expressió i de manifestació
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha valorat avui l’Examen Periòdic Universal (EPU) que ha passat aquest dimecres l’estat espanyol davant del Consell de Drets Humans de l’ONU, a Ginebra. Bosch ha reclamat que “l’Estat aturi les vulneracions greus de drets” i ha valorat la jornada com “la rebregada més dura que ha patit el regne d’Espanya en matèria de drets humans”.
El conseller ha recordat que “hem avisat reiteradament que Espanya havia de complir les resolucions d’organismes internacionals com el del Grup de Treball de Detencions Arbitràries”, una qüestió que s’ha recollit a l’informe previ elaborat per l’Alt Comissionat pels Drets Humans de Nacions Unides. Aquest document també mostra la preocupació de Nacions Unides per la violència policial de l’1 d’octubre i reclama “diàleg i respecte a les llibertats democràtiques” per solucionar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
“Avui hem vist països importants com Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els Estats Units demanant a l’Estat que respecti la llibertat d’expressió i de manifestació”, ha explicat Bosch, que també ha fet referència als posicionaments de països com Suïssa o Irlanda preocupats per l’ús de la força per part dels cossos de seguretat. El Japó, per la seva banda, ha demanat que Espanya compleixi les recomanacions dels òrgans de Nacions Unides, mentre que Veneçuela ha fet una crida a “iniciar un diàleg constructiu” amb el poble català.
Bosch també ha fet referència a les reclamacions d’entitats de la societat civil en qüestions de vulneració de drets humans. En concret, 89 entitats han presentat reclamacions, una xifra molt superior als darrers exàmens de l’any 2015 (26 demandes) i de l’any 2010 (13).
“Per nosaltres aquest ha estat un dia important, en el qual els països del món i Nacions Unides, per mitjà dels seus organismes, que són els més importants del món en drets humans, han reclamat a l’estat espanyol que posi fil a l’agulla, que enceti el diàleg, i que el diàleg polític substitueixi aquestes vulneracions dels drets”, ha conclòs Bosch.
La repressió contra l’independentisme, a Ginebra
El dossier avaluador per l’EPU inclou situacions de repressió contra l’independentisme català que són reportades per l’organització International Trial Watch (ITW) o entitats catalanes com Òmnium Cultural, EuroMed Rights, Fòrum Cívic Europeu, Amnistia Internacional o Front Line Defenders. En l’informe d’ITW es recull l’actuació de l’Estat i els cossos policials de l’1 d’octubre, les denúncies d’Amnistia Internacional i Human Right Watch i la vulneració dels drets de les defenses dels presos durant el judici. Altres organitzacions han portat davant de l’ONU el cas dels joves d’Altsasu, la lluita per l’apropament dels presos, la regulació d’asil a persones migrants que ho necessiten i la protecció social, habitatge i salut.
El conseller ha recordat que “hem avisat reiteradament que Espanya havia de complir les resolucions d’organismes internacionals com el del Grup de Treball de Detencions Arbitràries”, una qüestió que s’ha recollit a l’informe previ elaborat per l’Alt Comissionat pels Drets Humans de Nacions Unides. Aquest document també mostra la preocupació de Nacions Unides per la violència policial de l’1 d’octubre i reclama “diàleg i respecte a les llibertats democràtiques” per solucionar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
“Avui hem vist països importants com Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els Estats Units demanant a l’Estat que respecti la llibertat d’expressió i de manifestació”, ha explicat Bosch, que també ha fet referència als posicionaments de països com Suïssa o Irlanda preocupats per l’ús de la força per part dels cossos de seguretat. El Japó, per la seva banda, ha demanat que Espanya compleixi les recomanacions dels òrgans de Nacions Unides, mentre que Veneçuela ha fet una crida a “iniciar un diàleg constructiu” amb el poble català.
Bosch també ha fet referència a les reclamacions d’entitats de la societat civil en qüestions de vulneració de drets humans. En concret, 89 entitats han presentat reclamacions, una xifra molt superior als darrers exàmens de l’any 2015 (26 demandes) i de l’any 2010 (13).
“Per nosaltres aquest ha estat un dia important, en el qual els països del món i Nacions Unides, per mitjà dels seus organismes, que són els més importants del món en drets humans, han reclamat a l’estat espanyol que posi fil a l’agulla, que enceti el diàleg, i que el diàleg polític substitueixi aquestes vulneracions dels drets”, ha conclòs Bosch.
La repressió contra l’independentisme, a Ginebra
El dossier avaluador per l’EPU inclou situacions de repressió contra l’independentisme català que són reportades per l’organització International Trial Watch (ITW) o entitats catalanes com Òmnium Cultural, EuroMed Rights, Fòrum Cívic Europeu, Amnistia Internacional o Front Line Defenders. En l’informe d’ITW es recull l’actuació de l’Estat i els cossos policials de l’1 d’octubre, les denúncies d’Amnistia Internacional i Human Right Watch i la vulneració dels drets de les defenses dels presos durant el judici. Altres organitzacions han portat davant de l’ONU el cas dels joves d’Altsasu, la lluita per l’apropament dels presos, la regulació d’asil a persones migrants que ho necessiten i la protecció social, habitatge i salut.
