El Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), ha consensuat avui el protocol d’actuació a Catalunya davant de casos sospitosos del nou coronavirus (2019-nCoV). Dirigit als professionals sanitaris, aquest procediment a seguir es basa en l’evidència científica, segueix les directrius de la Organització Mundial de la Salut (OMS) -en coordinació amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea- i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.

Actualment es considera que l’impacte per a la salut pública en cas de detectar-se un cas importat és baix per a Catalunya i per a la resta de l’Estat. De fet, el Comitè d’Emergència de l’OMS no ha considerat, pel moment, que la situació constitueixi una emergència de Salut Pública de rellevància internacional. No obstant això, des de l’inici del primer brot fins ara, s’han registrat 2.783 casos: 2.744 a la Xina i 39 en altres països: Tailàndia, Japó, Corea del Sud, Taiwan, Vietnam, Singapur, Nepal, Malàisia, Austràlia, França, Canadà i EEUU. En tots aquests països, tots els casos són importats de Wuhan, ciutat xinesa on van néixer els primers casos. Actualment, 461 casos es troben en estat greu i 80 han mort.

Al Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc[1], reunit al migdia a l’Agència de Salut Pública de Catalunya, s’han recordat els circuits específics de notificació de casos en el marc dels plans de preparació i de resposta de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya. També s’ha posat en valor la tasca de formació, per part de l’ASPCAT i des de fa mesos i arreu de Catalunya, de formadors experts en aquestes malalties emergents d’alt risc.

A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient i el seguiment dels seus contactes. En tots els casos, els serveis sanitaris proporcionarien al pacient totes les indicacions necessàries.

Els símptomes i la prevenció

Els símptomes més comuns d’aquest coronavirus inclouen tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per respirar, insuficiència renal, i inclús la mort. Els casos més greus, generalment, succeeixen en persones grans o que pateixen alguna comorbiditat com la malaltia cardíaca, malaltia pulmonar o problemes d’immunitat.

El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. El període d’incubació de la malaltia és d’entre 2 dies i un màxim de 14. Per això, si en els 14 dies posteriors a la tornada d’un viatge a la ciutat de Wuhan es presenten símptomes respiratoris (tos, mal de coll, febre, sensació de falta d’aire) s’ha de comunicar als serveis sanitaris l’antecedent de l’estància en aquesta ciutat o bé trucar al 061 Salut Respon, que ja incorpora un servei de traducció a disposició dels professionals de la salut que ho necessitin per comunicar-se amb la població de parla xinesa.

Actualment no existeix un tractament específic pel nou coronavirus però sí molts tractaments per controlar els seus símptomes, per la qual cosa, l’assistència sanitària pot millorar el pronòstic.

Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen realitzar una higiene de mans freqüent, especialment després de contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn; evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com tos o esternuts; mantenir una distància d’un metre aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar i rentar-se les mans.

Barcelona, 27 de gener de 2020

Més informació a: Preguntes i respostes sobre el nou coronavirus 2019 (2019-nCoV)

[1] El Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc es va reunint periòdicament des que es va constituir l’any 2014 en motiu del brot de malaltia per virus de l’Ebola a l’Àfrica Occidental. És un comitè operatiu multidisciplinari, creat amb l’objectiu d’estar preparats davant les malalties emergents que puguin aparèixer en un futur, com ara les febres hemorràgiques, les arbovirosis, o les infeccions  relacionades amb l’assistència sanitària, entre les quals es troben els brots nosocomials i l’aparició de resistències antimicrobianes.