La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez Portell, i el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras Morató, han donat a conèixer aquesta tarda el resultat del càlcul de l’Índex d’igualtat de gènere, que situa Catalunya en novè lloc respecte de la resta de països europeus.

Aquest índex s’ha presentat avui en la reunió plenària de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) que aplega més de 40 institucions de la societat catalana implicades en l’avenç cap a la igualtat efectiva.

L’Índex d’igualtat de gènere ha estat calculat gràcies a la col·laboració l’OIG i l’Idescat seguint la metodologia que estableix l’Institut Europeu de Gènere (EIGE). L’objectiu és donar visibilitat a les àrees que necessiten millorar i eines a les polítiques públiques per al disseny de mesures d’igualtat de gènere més efectives.

La presidenta de l’ICD ha destacat que “és un avenç que Catalunya disposi a partir d’avui del seu propi Índex per mesurar el grau d’igualtat entre dones i homes, constatar amb dades objectives que ocupem el novè lloc dins la UE, que estem per sobre de la mitjana europea dels 28, i que l’evolució ha estat positiva en el darrers anys. Pel davant tenim països com Suècia i Dinamarca, que són els referents als quals hem d’aspirar”.

Segons Laura Martínez, “l’Índex és una nova eina que ens marca on hi ha més feina a fer. Les dimensions de Poder i Formació son les que necessiten més intervenció a causa de que els estereotips sexistes de gènere encara tenen massa pes en el moment d’escollir la formació i ens marquen la categoria professional màxima a la que podrem accedir. Hem de superar els estereotips que limiten la llibertat d’elecció o releguen les dones a un paper secundari”.

El director de l’Idescat ha subratllat que “es tracta d’un índex complex elaborat a partir de 31 indicadors que ofereixen molta informació sobre aspectes multidimensionals de la igualtat de gènere. Està harmonitzat amb la metodologia desenvolupada per l’Institut europeu de la igualtat de Gènere i per tant, permet comparar els progressos en igualtat de Catalunya amb la resta de països de la Unió Europea”.

L’Índex quantifica d' 1 a 100 (on 1 és la màxima desigualtat i 100 és la màxima igualtat) un total de 31 indicadors basats en dades estadístiques oficials periòdiques que s’estructuren en sis dimensions: Treball, Diners, Coneixement, Temps, Poder i Salut.

Catalunya té un índex d’igualtat de gènere de 70,9 punts sobre 100, semblant a la puntuació del conjunt d’Espanya (70,1) i superior en 3,5 punts a la de la Unió Europea (67,4). 

• A Catalunya, les dimensions que composen l’índex amb puntuacions més altes són Salut (89,9 punts), seguit de Diners (79,6 punts), Treball i Temps amb 75,8 i el 73,8, respectivament. 
• Pel contrari, la desigualtat de gènere destaca en les dimensions de Coneixement i Poder amb una puntuació de 62,4 i 59,8 respectivament.  
• En comparació amb la mitjana de la UE, Catalunya obté millors resultats en totes les dimensions, excepte en les de Diners i Coneixement.  
• En relació amb el conjunt d’Espanya, Catalunya registra millors nivells d’igualtat en Treball, Diners i Temps, però pitjors resultats en les dimensions de Coneixement i Poder. En la dimensió de Salut els resultats són molt similars. 

Coneixement

La puntuació de la dimensió de Coneixement a Catalunya, és de 62,4 punts l’any 2017. Aquesta puntuació es troba per sota de la UE (63,5 punts) i Espanya (67,4) mentre que dista amb major magnitud amb països com Suècia (73,8), Dinamarca (72,3) i Bèlgica (71,3). La dimensió de coneixement es troba integrada per dues subdimensions: les d’Obtenció i participació, que fan referència als estudis assolits com en curs de les dones i els homes i la subdimensió de Segregació, que reflecteix el biaix temàtic segons el gènere de la persona que ha triat cursar els estudis. La primera de les subdimensions (72,9) és igual a la puntuació de la UE (72,8) i pel que fa a la Segregació, la puntuació és de 53,4, més baixa que la de la UE i que la d’Espanya. Aquestes puntuacions, demostren que encara queden molts esforços per a fer en matèria d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit del coneixement. 

Treball

La puntuació de Catalunya en la dimensió del Treball l’any 2017 és de 75,8 punts i se situa 3,8 punts per damunt de la mitjana de la UE (72,0) i 2,9 per sobre de la puntuació d’Espanya (72,9). L’Índex de la dimensió Treball integra dos subdimensions: la de Participació i la de Segregació i qualitat del treball. L’Índex de Participació és el que presenta millors resultats (84,3) mentre que la dimensió de la Segregació i qualitat de treball és de 68,2 punts. La subdimensió de la Participació combina dos indicadors: la taxa d’ocupació equivalent a temps complet i el nombre d’anys en activitat laboral de dones i homes. La combinació d’una elevada esperança de vida i d’una alta participació laboral situa Catalunya com un dels països amb major durada de la vida laboral, amb una mitjana de 34,9 anys d’activitat econòmica per a les dones i de 38,6 anys per els homes. En quant a la dimensió de Segregació i qualitat del treball, el fet més destacable és la desigual concentració de dones i homes en diferents sectors del mercat de treball. Catalunya ha de continuar avançant en la igualtat efectiva entre dones i homes en la dimensió del treball. 

Poder

La desigualtat de gènere en la dimensió de Poder, és particularment elevada (59,8) tot i que mostra l'increment més alt en relació a la resta de dimensions respecte de l’any 2015 (+8,7). Aquesta dimensió, inclou tres subdimensions que tenen a veure amb l’exercici de la representació: Política, Econòmica, i Social. Actualment, Catalunya es col·loca en aquesta dimensió per sobre de la puntuació d’Europa (51,9), però per sota d’Espanya (62,0) i mostra una gran distància en comparació amb el país europeu que més igualtat mostra en aquesta dimensió: Suècia (83,4). Un dels factors que ha propiciat l’augment de la puntuació en la dimensió de Poder a Catalunya, ha estat la millora de la igualtat en la representació política gràcies a l’establiment de quotes obligatòries de presència de les dones en les llistes electorals. Més del 40% dels membres del Govern i del Parlament de Catalunya són dones. En canvi, en el sector econòmic i social la presència de les dones en els òrgans de direcció és molt inferior. 

Diners

La segona dimensió amb majors nivells d’igualtat a Catalunya és la dimensió dels Diners, amb una puntuació de 79,6 punts l’any 2017. Aquesta dimensió, ha registrat un lleu creixement respecte l’any 2015, tot i això, Catalunya es situa per sota de la mitjana de la UE mentre que, supera en 2,9 punts l’Índex corresponent a Espanya (76,7). Però el creixement no ha sigut continuat ja què, la crisi econòmica va suposar un retrocés de la igualtat entre dones i homes entre els anys 2005 i el 2012, quan l'índex va disminuir 1,5 punts (de 78,1 a 76,6). Posteriorment, aquesta tendència es va revertir i l’any 2015 l’índex dels Diners va assolir una puntuació de 79,0 (3,6 punts més que el 2012) mentre que l’Índex de l’any 2017 va millorar en 0,6 punts respecte la dada de l’any 2015. En quant a les subdimensions que incorpora la dimensió dels Diners, la igualtat de gènere en Recursos econòmics està en una posició millor (85,8) que la de Recursos financers (73,9). 

Temps 

En la dimensió del Temps, la puntuació en igualtat de gènere de Catalunya l’any 2017 és de 73,8 punts, valor superior al de la UE (65,7) i Espanya (64,0). Tot i aquest bon resultat, encara s'ha de  millorar molt respecte a altres països de la UE com ara Suècia (90,1), Holanda (83,9) i Dinamarca (83,1). La dimensió de Temps ha registrat el creixement més moderat (0,7) respecte la resta de dimensions des de l’any 2015. L’Índex de la dimensió de Temps integra dos subdimensions. La primera es refereix a les Activitats de cura i la segona a les Activitats socials. La igualtat de gènere en el temps dedicat a les Activitats de cura assoleix en 2017 una puntuació de 81,0 punts, mentre que en les Activitats socials, el resultat és més desfavorable (67,3) i disminueix respecte a anys anteriors. Aquests indicadors mostren una càrrega desigual en la distribució del treball de cures i domèstic, que segueix recaient sobre les dones. L’evolució temporal mostra que les diferències de gènere persisteixen i no s’observen millores significatives en el període recent. 

Salut

La dimensió de Salut és la que presenta un major nivell d’igualtat de gènere (89,9 punts) tant a Catalunya, com a Espanya (90,1) així com la mitjana de la UE (88,1). Aquesta dimensió, integra tres subdimensions: Estat, Comportament i Accés a la Salut. La primera subdimensió Estat inclou la percepció de la pròpia salut, els anys d’esperança de vida i els anys d’esperança de vida saludable. Aquesta puntuació tan elevada es pot explicar perquè l’esperança de vida a Catalunya és una de les més elevades de la UE (86,2 anys per a les dones i 80,7 per als homes) amb una diferència favorable a les dones de 5,5 anys, tot i que es registra una millor percepció de l’estat de salut dels homes que de les dones. La subdimensió de Comportament té una puntuació a Catalunya de 77,9, més elevada que la de la UE (75,4) i una mica inferior a la d’Espanya (78,6) i es composa de dos indicadors sobre hàbits saludables: la població sense hàbits nocius i la població amb hàbits saludables. I finalment, la subdimensió Accés, assoleix gairebé la igualtat total (99,1): gairebé la totalitat de la població catalana no declara necessitats insatisfetes de reconeixement mèdic en l’assistència sanitària ni en l’atenció odontològica (indicadors utilitzats per mesurar aquesta dimensió).

Plenari OIG: Nova visibilització dades feminicidis

En el plenari també s’ha exposat que l’ICD inicia un procés per facilitar progressivament a través del web dones.gencat.cat visualitzacions de dades interactives i accessibles on la ciutadania pot realitzar explotacions segons el seu interès. Les primeres dades que es visibilitzen amb aquesta tecnologia son les del Servei 900900120 d’atenció a dones en situació de violències masclistes i les de feminicidis. Aquestes darreres visibilitzen els assassinats masclistes en l’àmbit de parella o exparella des del 2012. A partir de 2018 es visibilitzen tots els feminicidis i no només els perpetrats per la parella o exparella.

Per altra banda, la sociòloga Beatriz Bonete, ha presentat una anàlisi de l’Enquesta de Violència Masclista 2016 amb perspectiva feminista i interseccional que serà publicada properament. I les persones representants dels cinc grups de treball han exposat les iniciatives que estan desenvolupant. Els grups son:

• Grup de treball de dades i càlculs
• Grup de treball d’anàlisi de la imatge pública de les dones
• Grup de treball de proposta de polítiques públiques d’igualtat
• Grup de treball sobre la situació laboral de les dones 
• Grup de treball sobre violència masclista

OIG

 L’OIG promou l’elaboració d’estudis i informes de dades estadístiques i recerca especialment en els àmbits de la violència masclista, de la situació laboral i de la imatge pública de les dones, i proposa al Govern les actuacions que consideri adients per a corregir situacions de desigualtat. Aquest òrgan assessor del Govern, presidit per la presidenta de l’ICD, compta amb representació de direccions generals de la Generalitat i representants dels següents Consells: de l’Audiovisual, Interuniversitari, Il·lustres Col·legis d’Advocats, i els Col·legis de Metges, Infermeres i Infermers, Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, Psicologia; Pedagogia; Politologia i Sociologia; Periodistes; Treball Social i d'Educadores i Educadors Socials. També en formen part representants de les organitzacions sindicals i organitzacions empresarials més representatives, del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista i la Federació de Municipis de Catalunya i  l’Associació Catalana de Municipis.