El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha presentat avui al Parlament de Catalunya el Projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2020. Després de la reunió del Consell Executiu, on el Projecte ha estat aprovat, el vicepresident s’ha traslladat al Parlament per lliurar-los al president de la Cambra, iniciant així el tràmit per a la seva validació definitiva. “En aquest moment, deixen de ser uns pressupostos del Govern i passen a ser una proposta al servei dels ciutadans de Catalunya, amb la voluntat no només de fer front a les urgències i necessitats més peremptòries, sinó de dibuixar el futur del país a 10 anys vista, i preparar Catalunya per als reptes de la propera dècada”, ha assegurat Aragonès.

El vicepresident ha afegit que “en un moment de gran complexitat política, hem de ser capaços de generar consensos, deixar de banda els legítims interessos personals o de partit i posar el país, la ciutadania i la gent al davant”.   

El nou Projecte de pressupostos preveu uns comptes clarament expansius i orientats a un creixement sostenible i de prosperitat compartida. L’assignació de recursos enforteix els serveis públics i prioritza les polítiques de benestar i igualtat, però també permet recuperar el pols inversor, emprendre accions per vertebrar el territori i apostar de forma decidida pel coneixement. Són també uns pressupostos que miren cap al futur, apuntalant estructures clau del país —amb nous professionals que garantiran la prestació dels serveis públics en els propers anys— i avançant en la lluita contra l’emergència climàtica.

Per tal d’assolir aquests objectius, el Projecte de pressupostos 2020 eleva la despesa corrent fins a situar-la en valors màxims i molt per sobre dels nivells pre-crisi. Concretament, la despesa corrent dels departaments es situa en 25.113 M€, 2.135 M€ per sobre del 2010, l’any de major despesa de la sèrie històrica. En conjunt, el Projecte preveu un augment de 3.070 M€ (12,6%) en la despesa no financera i no finalista, que passa dels 24.442 M€ consignats el 2017 als 27.512 M€ actuals.

“Aquest pressupost no és el que m’agradaria. Com a persona independentista i d’esquerres, a mi només em satisfaria el pressupost d’una Catalunya independent, però cal pensar en les necessitats de la ciutadania. És irresponsable desaprofitar els marges que ens dona aquest pressupost per posar al dia la sanitat pública, les escoles i els serveis socials”, ha reblat el vicepresident.

 

Un 26,4% més d’inversió pública

La recuperació de la despesa corrent fa possible que, aquest 2020, el Govern reprengui el pols inversor i elevi les despeses de capital en 419 M€ respecte al 2017, un 26,4% més. Les inversions previstes tenen un caràcter transversal, destacant les destinades a les polítiques de salut (13,7%), carreteres (10,1%), infraestructures ferroviàries (9,7%), cicle de l’aigua (9,5%), educació (9,1%) i habitatge i actuacions urbanes (8,3%). 
 

Cinc novetats metodològiques per millorar l’eficiència de la despesa present i futura 

El Projecte de pressupostos 2020 incorpora cinc novetats metodològiques amb l’objectiu de garantir la transparència i l’eficiència de la gestió pressupostària en els exercicis futurs.

• La despesa s’orienta a l’acompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de Nacions Unides, per tal de prioritzar aquelles actuacions que més contribueixin a millorar el benestar de la societat catalana i avançar en el compliment d’aquesta agenda global; l’any 2020, el 74% dels programes pressupostaris es vinculen als ODS.

• Els comptes incorporen uns indicadors de benestar i progrés social que ofereixen una visió multidimensional de l’economia més enllà del càlcul del PIB; els resultats evidencien que la recuperació econòmica no ha arribat de la mateixa manera a tots els estrats de població: milloren els indicadors de treball, inclusió, educació i cultura, però es deterioren els vinculats al medi ambient, salut i l’habitatge.

• S’afegeix als pressupostos una perspectiva d’infància, en adoptar una metodologia desenvolupada per Unicef que permet calcular la proporció de despesa pública que reverteix positivament sobre els menors d’edat; l’any 2020, aquesta proporció és del 25,9% (5.534 euros per infant), molt superior a la que representa la població menor de 18 anys sobre el total a Catalunya (18,5%).

• S’hi inclou la perspectiva de gènere, amb indicadors quantitatius i qualitatius sobre la presència de dones a l’administració; així, de tots els treballadors del sector públic de la Generalitat, són dones el 66,9% i, per nivells, el 40% dels alts càrrecs són dones i el 55% de les subdireccions estan dirigides per dones.

• El pressupost anual es complementa amb una planificació pluriennal que ajusta la previsió tendencial d’ingressos dels propers anys al límit de despesa compatible amb els objectius fixats de dèficit, deute i regla de despesa, per tal de preveure i corregir desequilibris futurs; alhora, es reforça l’avaluació de polítiques públiques, amb un pressupost que creix un 14,7% i arriba als 3 M€.

 

La despesa departamental creix un 12,9% de mitjana

El conjunt de la despesa dels 13 departaments de la Generalitat arriba als 25.532 M€ i  supera en 2.916 M€ (12,9%) la dels darrers pressupostos, un augment del qual es beneficien sobretot els àmbits més vinculats als serveis públics fonamentals (concentren el 77,3% de la millora). En valors absoluts, els departaments que més augmenten la seva dotació són Salut (908 M€), Educació (819 M€), Treball, Afers Socials i Famílies (387 M€) i Empresa i Coneixement (197 M€).

Les actuacions previstes al Projecte de pressupostos s’agrupen en 4 eixos estratègics:

• Qualitat institucional i dels serveis públics, amb 19.541 noves dotacions de personal per reforçar els àmbits de la salut (9.443), l’educació (5.395) i la seguretat (1.596); es preveuen més recursos per a l’atenció primària i especialitzada (+108 M€), innovació farmacològica i medicació (+80 M€), escoles bressol (+70,8 M€), beques menjador a primària (+15 M€) i justícia gratuïta (+3,8 M€).

• Reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials. S’augmenten les dotacions per finançar les polítiques de dependència (+92 M€), la renda garantida de ciutadania (+125 M€), les polítiques d’ocupació (+51 M€), atenció a la infància (+68 M€), habitatge i nuclis antics (+51,5 M€), patrimoni cultural (+16 M€) i universitats (145,3 M€, incloent-hi la rebaixa de taxes en un 30%).

• Coneixement, innovació i dinamització econòmica. S’eleva la despesa en polítiques d'R+D+I (+121,4 M€), turisme (+29 M€), societat de la informació (+160,6%) i comerç, indústria i emprenedoria (+23,8 M€); s’assignen 645 M€ a l’Institut Català de Finances (ICF) per formalitzar noves inversions i operacions de finançament.

• Horitzó zero d’emissions i residus. Es destinen més recursos a l’ATM (+106,3 M€) per impulsar el transport públic, i també a les obres de L10 (+26 M€), al tractament de residus (+50,5 M€) i a la instal·lació de plaques solars (113 equipaments); s’adopta el compromís d’elevar la contractació pública verda fins al 50%.

 

Els ingressos s’incrementen en 4.174 M€

La previsió d’ingressos de la Generalitat per a l’exercici 2020 és de 26.862 M€, 4.174 M€ més que el 2017. Pel que fa als recursos del model de finançament, s’ha hagut d’incloure una estimació pròpia de la bestreta, ja que el Govern de l’Estat encara no ha comunicat aquest import malgrat que l’exercici 2020 ja ha començat.

El Projecte preveu un increment de 172,6 M€ en la recaptació tributària del 2020 per l’aplicació d’un paquet de noves mesures fiscals que es detallen a la Llei d’acompanyament dels Pressupostos. La millora de la recaptació derivada d’aquestes mesures per a un exercici sencer és de 552,5 M€. 

 

Equilibri pressupostari i reducció del pes del deute sobre el PIB

Una de les principals novetats d’aquests comptes és que, per primer cop, presenten un equilibri entre ingressos i despeses, és a dir, una situació de dèficit zero. Aquest escenari contrasta amb el de l’any 2010, en què el dèficit va assolir un màxim de 9.104 M€ (4,48% del PIB català). Cal tenir present que els actuals objectius de dèficit —que assigna el Ministeri d’Hisenda— són arbitraris i incompleixen el criteri de distribució fixat a la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. D’acord amb la Llei, el dèficit assignat per al 2020 no hauria de ser un 0% del PIB, sinó un 0,3%.

La reducció progressiva del dèficit ha fet possible que el pes del deute sobre el PIB català comenci a reduir-se. El 2020, l’objectiu de deute se situa en el 31,4% del PIB, 1,3 punts menys que l’objectiu del 2019.

 

Context macroeconòmic: Catalunya creix malgrat l’entorn internacional incert 

El Projecte de pressupostos 2020 s’ha bastit en un escenari de creixement moderat, però superior a la mitjana de la zona euro. Catalunya encadena 6 anys de creixement ininterromput, que li han permès recuperar el PIB previ a la crisi (en termes absoluts i per càpita) i reduir substancialment la taxa d’atur. Un factor clau d’aquesta recuperació ha estat el gir cap al sector exterior: avui el valor de les exportacions catalanes supera en un 71,8% el del 2009.

Durant el 2018 i el 2019, les tensions comercials a escala global han afectat les exportacions, provocant una moderació generalitzada del creixement econòmic de les economies avançades, entre elles la catalana. En aquest context, les darreres previsions del Govern —que s’actualitzaran aquesta primavera—, situen l’avanç del PIB català el 2020 en l’1,9%. Fins al tercer trimestre del 2019, el creixement acumulat és del 2,1%.

Enllaç al portal de pressupostos