• Els 1.592 milions d’euros previstos en els comptes del departament suposen un increment del 17,5% respecte al 2017 i permeten augmentar les partides de tots els àmbits competencials
• Enguany es destinaran 233,4 milions d’euros al foment de l’activitat econòmica i la innovació, per tal d’orientar l’economia cap a un model de creixement sostingut, generador d’ocupació
• La nova política de preus i beques del finançament universitari, amb un 18% més,  permet al Govern reduir en un 30% les taxes a les que han de fer front els estudiants universitaris
• Amb 203,6 milions d’euros es prioritzarà seguir impulsant la recerca i la innovació, amb l’objectiu de facilitar la seva transferència al teixit empresarial

El pressupost d’Empresa i Coneixement per a l’any 2020 contempla una dotació total de 1.592 milions d’euros, un 17,5% més que el 2017. Un increment amb què es reivindica el suport a l’economia productiva en el marc de la revolució 4.0, com a generadora de llocs de treball, tal i com ha explicat aquesta tarda la consellera Àngels Chacón durant la presentació dels comptes en seu parlamentària.

Impuls a l’economia del coneixement

L’increment total de 237,5 milions d’euros d’aquests nous pressupostos respecte a 2017 permet al departament augmentar les partides de tots els seus àmbits competencials. Tanmateix, el disseny dels comptes mostra unes prioritats polítiques del Govern centrades bàsicament en: fomentar l’economia productiva, amb la innovació com a recepta principal i l’objectiu de generar ocupació de qualitat, i nodrir aquesta economia del coneixement i del millor talent.

En aquest sentit, la consellera ha subratllat que “la Generalitat constata el seu compromís d’impulsar una economia basada en el coneixement, com demostra la posada en marxa del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement i la distribució equitativa dels pressupostos entre les polítiques de recerca i transferència de coneixement, d’una banda, i les adreçades a la reactivació econòmica, d’una altra”. 

En concret, els comptes del Departament preveuen dedicar 233,4 milions d’euros específicament al foment de l’activitat econòmica. A més, el capítol de Recerca i Desenvolupament rebrà una dotació de 203,6 milions d’euros, precisament amb l’objectiu d’acompanyar aquesta economia de base industrial, que situï al seu centre la innovació i el coneixement. De fet, la consellera ha manifestat que “tota actuació en l’àmbit industrial no seria efectiva sense un acompanyament en matèria d’innovació”. I ha reblat: “La recerca i la innovació no són una despesa, sinó una inversió de futur i de país”.

I a tot això s’hi afegeix la important injecció econòmica que rep universitats, de 1.068,89 milions d’euros (un 18% més), ja que les prioritats marcades en aquest àmbit han estat la reducció de taxes (d’un 30%), l’increment de beques i ajuts a l’estudi, i l’estabilització del conjunt del finançament de les universitats. D’aquesta manera, el Govern confirma un cop més el seu compromís per democratitzar l’accés a l’ensenyament superior i multiplicar el talent del país. Sobre això, la consellera ha reconegut que “uns nous comptes eren necessaris per tal d’assumir, d’entrada, els importants costos d’estructura del sistema universitari” i ha destacat com a molt positiu el fet que l’increment de la partida pressupostària “permet garantir el compliment de les diferents mocions parlamentàries amb la rebaixa del preu de la matrícula universitària”.

El pressupost, a fons

Rebaixa d’un 30% en les taxes universitàries. D’entrada, el finançament de les universitats públiques passa dels 771 MEUR del 2017 als 912 del 2020, un increment d’un 18,3%; una dotació en què s’inclou també la partida del Pla Serra-Húnter (12 MEUR). Però la mesura estrella d’aquest àmbit és la reducció d’un 30% en les taxes universitàries, per a la qual el pressupost contempla una aportació extra per a les universitats d’uns 57 MEUR. Amb aquesta reducció, el sistema català de preus serà el de millor cobertura en el segment social més desafavorit, amb les reduccions del 80% i del 70% pels trams 1 i 2; trams en què el Govern, com fa l’Estat en el tram 0, voldria poder actuar via beques, un cop s’obtingui la transferència per part de l’Estat.

Més empresa, més inversió estrangera i impuls a l’automoció. Els comptes busquen l’enfortiment de l’ecosistema empresarial i emprenedor català, per mantenir-lo com a referent del sud d’Europa. Entre d’altres partides es dediquen fons a: consolidar la xarxa d’Oficines Exteriors de Comerç i Inversions (16,5 MEUR); fomentar la captació d’inversions, a través de Catalonia Trade & Investment (4,2 MEUR); impulsar l’ecosistema d’startups, a través de Startup Catalonia (1,8 MEUR). També es dota de 2,9 MEUR el Pla d’Automoció i de Mobilitat per donar un suport integral i específic al sector i facilitar-ne la transformació. Tenint en compte que Catalunya és un país de pimes, es reforça la política d’ajut per a la transformació del teixit productiu català en el context de la 4a revolució industrial, a través del programa proACCIO 4.0 (9,25 MEUR) per millorar la competitivitat de la petita i mitjana empresa. 

R+D+i vinculada a l’activitat econòmica. La Recerca i el Desenvolupament reben enguany 203,58 MEUR, xifra que puja fins els 230,8 milions si hi afegim les polítiques d’innovació. Aquesta dotació econòmica servirà, entre d’altres coses, per: enfortir el programa ICREA, amb 10 noves places d’investigadors (32,12 MEUR); seguir contribuint al finançament de grans instal·lacions de recerca i equipaments científics, com el Sincotró Alba, el Barcelona Supercomputing Center o el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (30,5 MEUR), i enfortir el conjunt de la xarxa catalana de Centres de Recerca (78,61 MEUR). Un esforç econòmic al qual, a més, també es pot afegir la partida dedicada específicament al model TECNIO i la consolidació d’Eurecat com a referent dels centres tecnològics de Catalunya (19 MEUR).

Turisme de qualitat, desestacionalitzat i diversificat territorialment. Un altre àmbit que rep una atenció especial en aquest pressupost és el turisme. De fet, la dotació prevista per a ordenació, foment i promoció turística suma un increment d’un 43,28% respecte al 2017 i arriba als 83,22 milions d’euros. Es confirma així el pes clau que segueix tenint aquest sector en el conjunt de l’economia del país, i la voluntat del Govern d’acompanyar-lo, especialment després d’episodis com el del temporal Gloria.

En concret, els pressupostos dedicats a aquest àmbit segueixen les línies marcades pel plans Estratègic i de Màrqueting que han de marcar el futur del sector amb l’horitzó 2022. Entre les partides d’aquest àmbit destaquen: l’Any de Turisme Esportiu (2,3 MEUR), que inclou la celebració al maig del Congrés Mundial del Turisme Esportiu (21 i 22 de maig, Lloret de Mar); l’impuls de nous models de programes de treball amb el sector (3 MEUR), o els Plans de Foment (5,6 MEUR), que busquen la competitivitat del sector i enguany posaran una atenció especial en el suport a les zones afectades per l’episodi d’inclemències climatològiques viscut recentment al país. 

Transició energètica: descarbonització industrial i sostenibilitat. L’objectiu del Govern és assolir l’any 2050 una Catalunya completament descarbonitzada, neta, democràtica, inclusiva, que aposta per la generació distribuïda i centrada en el consumidor. Un context de transició energètica en què el pressupost d’enguany de 9,47 MEUR hi contribueix amb un ampli ventall de mesures enfocades a la promoció de les energies renovables o al foment de la mobilitat sostenible: pla Solarcat, segona edició del Pla Pirvec,...

Un comerç que combini tradició i avantguarda. En aquest àmbit es preveu 20,25 MEUR de despesa per fer compatibles les virtuts històriques del sector –com ara l’equilibri de formats o l’oferta inserida en la trama urbana–, amb incrementar els seus nivells de competitivitat. Així, per exemple, es dedicaran: 9,1 MEUR al suport a les empreses de comerç, artesania i moda, o 800.000 euros al desenvolupament de l’Agenda 20/21. També es preveuen 4,3 MEUR per al foment i la internacionalització de la moda catalana (partida que inclou el 080 BCN Fashion).

Reforç de l’Agència Catalana de Consum al territori. Es destinaran 1,5 MEUR a seguir posicionant l’Agència Catalana de Consum com l’organisme que garanteix la protecció dels drets dels consumidors al nostre país. Aquests fons es dedicaran fonamentalment a estendre i potenciar la xarxa d’oficines d’informació al consumidor arreu del territori.

Segueix-nos a les xarxes _________________________________________________________

• Twitter @empresacat | @coneixementcat