El proper 5 de febrer, a les 19.00h, el delegat del Govern a Madrid, Gorka Knörr, inaugurarà un nou cicle, al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna (c/ Alcalá, 44), en el qual noms punters de l’àmbit acadèmic, econòmic, polític i de l’advocacia analitzaran i debatran al voltant de l’Europa actual en quatres sessions. Coordina “L’Europa post-Brexit” el professor de la Universitat de Barcelona i ex eurodiputat Ramon Tremosa.

El 2020 comença amb un escenari econòmic millor del que preveien molts analistes l’any anterior. L’any 2020 serà també l’any de la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea (UE). La UE, una vegada més, ha tornat a mostrar la seva doble cara. La de l’èxit econòmic, perquè la zona euro ha evitat de caure en recessió, però també la cara del fracàs polític: surt de la UE el país considerat com el millor en termes d’aplicació del que es coneix com a rule of law.

Sessions del cicle:
Dimecres 5 febrer, 19.00h: “La UE sense la Gran Bretanya: escenaris de futur”.
Patxi Aldekoa, politòleg, Universitat Complutense.
Jordi Angusto, economista.
Erika Casajoana, advocada, consultora internacional.
Què podem esperar de la UE després del Brexit? Sense la Gran Bretanya la UE es descompensa demogràficament en favor del sud. Serà la UE post-Brexit com el Banc Central Europeu, on els països del sud imposen les seves visions i polítiques als del nord? Si el Brexit es produeix sense un gran impacte econòmic negatiu, en el futur més països podrien seguir les passes de la Gran Bretanya?

Dimarts 11 de febrer, 19.00h: “Futur de les polítiques fiscals i monetàries”.
Guillem López Casasnovas, economista, Universitat Pompeu Fabra.
Juan Rallo, economista, IE Bussiness School.
Durant la darrera dècada governs i bancs centrals han fet ús de mesures extraordinàries a gran escala, per tal d’evitar que la gran recessió del 2008 esdevingués una gran depressió econòmica com la dels anys 30 del segle passat. Així, diferents països han vist créixer el seu deute públic amb gran rapidesa i diferents bancs centrals han baixat els tipus d’interès a zero i comprat deute públic i privat a gran escala. Encara hi ha prou munició fiscal i monetària per a fer front a una altra crisi o bé aquesta ja s’ha esgotat?

Dimarts 18 de febrer, 19.00h: “L’espai judicial europeu”.
Gonzalo Boye, advocat.
Jaume Alonso-Cuevillas, advocat, economista i diputat al Congrés.
La UE no té un exèrcit propi, ni recapta impostos ni disposa d’un gran pressupost, però el dret europeu sí que gaudeix de primacia sobre els drets dels Estats membres, tal com aquests van acceptar en el moment de la seva adhesió a la UE. A la vista de la judicialització del conflicte polític català, què podem esperar de l’Espai de Dret Europeu en els pròxims anys?

Dimarts 25 de febrer, 19.00h: “Model d’Estat i infraestructures”.
Camilo Nogueira, polític i economista.
Mercè Barceló, jurista. Universitat Autònoma de BCN.
El model d’Estat espanyol, després de 40 anys d’experiència democràtica i d’Estat de les Autonomies, presenta símptomes d’esgotament. La coexistència del règim foral i del règim comú i la notable descentralització de la despesa pública a Espanya en favor dels governs regionals, combinada amb la centralització total de la recaptació dels grans impostos a l’àmbit del govern central, genera insatisfaccions que fragmenten el mapa polític espanyol de manera creixent. És aquest model tan singular, únic al món, eficient?

Ramon Tremosa és Professor Titular al Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona. Va ser diputat al Parlament Europeu entre 2009 i 2019, on va ser Coordinador del Grup Liberal a la Comissió d’Economia i Finances (2017-2019). Ha escrit 10 llibres sobre logística, federalisme fiscal i integració europea. Els últims llibres publicats són: Què fan els Bancs Centrals! (2019), Dues Europes: èxit econòmic, fracàs polític (2019) i Why Europe Fails (2017).