• El PIB català acusa la pèrdua de dinamisme de l’economia mundial, que registra el creixement mitjà més baix des de l’any 2009 
  • L’avanç de l’economia és més intens la primera meitat de l’any i es modera el segon semestre, amb taxes interanuals del 2,0% el tercer trimestre i de l’1,8% el quart trimestre 
  • La creació d’ocupació manté un creixement significatiu el quart trimestre (2,6%),  mentre que la taxa d’atur es redueix fins al 10,4%
Parada d'un mercat de Barcelona

Segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat, l’any 2019 l’economia catalana modera el seu creixement fins al 2,0%, un resultat similar a l’estimat per a l’economia espanyola i vuit dècimes superior al de la zona euro. Aquesta moderació del creixement s’explica per tensions comercials globals, incerteses geopolítiques i un afebliment de la indústria manufacturera a escala internacional, factors que han afectat l’economia catalana. Amb aquest exercici, Catalunya encadena sis anys de creixement notable i superior a la mitjana de la zona euro.

L’avanç trimestral del PIB mostra que el quart trimestre del 2019 l’economia catalana ha crescut un 0,2% intertrimestral, per sota dels increments dels anteriors trimestres. El perfil trimestral, per tant, suggereix una moderació del creixement en la segona meitat de l’any, en sincronia amb la pèrdua de dinamisme que també s’observa a la zona euro. Al conjunt de l’Estat, amb un perfil més estable durant el 2019, l’avanç (del 0,5%) millora lleugerament durant el darrer trimestre del 2019, mentre que el registre per al conjunt de la zona euro s’alenteix (0,1%). En termes interanuals, l’economia catalana avança un 2,0% el tercer trimestre i un 1,8% el quart trimestre.

Moderació en l’avanç dels serveis i la construcció

El sector de serveis -el més rellevant a l’economia catalana en termes del seu pes específic-modera el creixement en quatre dècimes, tot i que continua sent notable (2,6% interanual). Els indicadors d’activitat assenyalen diferències entre branques d’activitat, amb creixements més destacats de les activitats professionals, científiques i tècniques i els serveis de no mercat. Quant al turisme, cal destacar el creixement significatiu de la despesa de turisme estranger (del 4,3% interanual fins al novembre), força per sobre de l’augment del nombre de turistes estrangers (0,8%). Tant el nombre de turistes com la seva despesa associada creix de manera ininterrompuda des del 2009.

La construcció s’ha anat desaccelerant al llarg del 2019 i tanca el quart trimestre amb un augment del 0,1% interanual. L’alentiment del sector s’explica per la menor confiança en un context de desacceleració de l’economia mundial, alhora que una part també pot derivar-se dels efectes de la nova llei hipotecària. El ritme de l’afiliació en aquest sector també s’ha alentit de manera important, si bé manté un creixement significatiu el quart trimestre, del 2,4% interanual.

 

Continua la feblesa al sector industrial 

El sector industrial ha continuat amb una evolució molt feble d’ençà la segona meitat del 2018, un comportament comú amb les grans economies de la zona euro, i en particular a Alemanya. La indústria és el sector més exposat a l’exterior i per tant és el més directament afectat per la dinàmica de la demanda externa. La contracció de la producció industrial afecta la majoria d’activitats industrials, i en especial el paper i arts gràfiques, el tèxtil i confecció, les activitats extractives, i la indústria del material de transport.  

D’altra banda, a Catalunya la dinàmica de les exportacions de béns (que, en gran mesura, provenen de la indústria) millora lleugerament a la segona meitat del 2019, si bé es manté continguda (augmenten un 2,8% fins al novembre, en preus corrents) i amaga diferències notables entre branques exportadores.
 

La taxa d’atur se situa en un 10,4% el quart trimestre, la taxa més baixa en onze anys

L’economia catalana ha seguit generant ocupació tot i el context de creixement econòmic més moderat que els anys anteriors. L’ocupació segons l’EPA manté un creixement força significatiu el quart trimestre (2,6% interanual) i en mitjana anual les dades mostren un augment de l’ocupació d’un 2,3% (enfront d’un 2,7% el 2018).

La taxa d’atur se situa en el 10,4% el quart trimestre, en un escenari de creixement intens de la població activa. Aquesta expansió de la població activa ha moderat la disminució de la taxa d’atur en el conjunt del 2019, fins a l’11,0%, cinc dècimes per sota de la taxa del 2018. 

 

Recuperació progressiva del poder adquisitiu dels salaris

El cost laboral per treballador i mes del tercer trimestre va augmentar un 3,1 % interanual, amb un perfil de creixement que s’accelera en el que va d’any respecte del 2018. La novetat d’enguany és la recuperació progressiva del poder adquisitiu dels salaris, en un context d’inflació molt moderada. El cost salarial augmenta un 2,7% interanual el tercer trimestre (darrera dada disponible), en contrast amb una inflació del 0,6% en aquest període.
 

La taxa de sobrecàrrega s’ha reduït notablement a Catalunya des de l’inici de la crisi

En aquesta edició de la Nota de Conjuntura Econòmica es presenta una anàlisi de la taxa de sobrecàrrega, un indicador harmonitzat amb els criteris d’Eurostat que mesura el percentatge de població que viu en llars que destinen més d’un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l’habitatge. Aquest indicador reflecteix una millora notable des de l’inici de la crisi, en passar del 14,1% el 2009 al 9,9% el 2018. Malgrat l’evolució positiva dels darrers anys, la taxa de sobrecàrrega entre les persones que viuen en llars de lloguer a preu de mercat a Catalunya és força superior a la mitjana de la Unió Europea.

El darrer número de la Nota de Conjuntura es pot consultar al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 236