Per primer cop des de la seva posada en funcionament l’any 2005, la darrera convocatòria del programa Beatriu de Pinós adreçat a investigadors amb experiència postdoctoral internacional ha concedit més ajuts a investigadores que a investigadors. La convocatòria de 2018 (resolta al setembre de 2019) va seleccionar un total de 33 dones, enfront de 27 homes, per dur a terme projectes de recerca en universitats i centres de recerca catalans durant tres anys.

Els ajuts Beatriu de Pinós es concedeixen mitjançant un procés competitiu que valora les propostes rebudes mitjançant un sistema d’avaluació que promou la no discriminació per raons de gènere. El nombre d’investigadores BP és més alt que el nombre d’investigadors en els àmbits de Ciències naturals i agroalimentàries; Biomedicina; Ciències mèdiques i de la salut; Ciències socials; Enginyeria, tecnologia i arquitectura, i Arts i humanitats. Només és més baix en l’àmbit de ciències.

Aquestes dades es fan públiques coincidint amb la commemoració avui 11 de febrer del Dia internacional de la dona i la nena en ciència, instaurat per les Nacions Unides per promoure la participació plena i igualitària de les dones i les nenes en l'educació, la capacitació, l'ocupació i la presa de decisions en la ciència.

En opinió de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, “no hi ha dubte que el coneixement és la base del creixement de qualsevol societat pròspera i és imprescindible que reivindiquem un rol cada cop més determinant de la dona a la universitat i a la recerca del nostre país”. La consellera Chacón ha defensat que “Catalunya no es pot permetre el luxe d’excloure la meitat de la seva potencialitat de futur i això passa per desplegar mesures efectives perquè la dona s’assenti sense entrebancs, en peu d’igualtat i a totes les escales als agents de coneixement del nostre país”.

La Secretaria d’Universitats i Recerca promou i monitoritza la participació de les dones en el sistema de coneixement català amb l’espai web específic Dones i ciència. S’hi recullen les actuacions i polítiques en matèria d'igualtat de gènere en universitat i recerca desplegades pel Govern, estadístiques sobre convocatòries públiques en R+D+I desagregades per sexe, així com documents de referència i recursos sobre la contribució de les dones a la història de la ciència.

La presència de dones en el sistema de recerca català s’apropa a l’equilibri en les escales inicials de la carrera investigadora, però continua sent minoritària pel que fa als llocs de major responsabilitat. Segons dades extretes per la Institució CERCA sobre la presència de dones als centres CERCA, un 55% dels investigadors predoctorals són dones, una proporció que s'inverteix ja en l'estadi d'staff científic (46% de dones) i que descendeix encara més en comptabilitzar líders de grup de recerca (27%). Les dones group leader són especialment minoritàries en l'àmbit de les ciències i l'enginyeria (17%) i registren la major presència en la recerca agroalimentària (33% del total). Del total de personal empleat en activitats d’R+D a Catalunya (46.592 persones), un 42% són dones.

Per la seva part, ICREA, la institució orientada a la contractació del personal científic i acadèmic d'excel·lència, contempla les polítiques de gènere amb plans de formació als membres dels panells en biaix de gènere en l'avaluació. Les candidatures de dones, a més, registren índexs d'èxit superiors: des de 2010, sobre un 20% de dones candidates se n'han seleccionat un percentatge del 25%. Un estudi realitzat el 2018, complementàriament, evidencia l'absència de bretxa salarial de gènere a ICREA.

Estudis universitaris

Tal com es reflecteix en l’informe Indicadors Dones i ciència [gener 2020], amb dades actualitzades procedents d’Uneix i del sistema de coneixement català, pel que fa als estudis universitaris, el curs 2017-18 les dones representen el 55% del total de matriculats de nou accés.

El percentatge de dones matriculades (en cicles, graus i màsters d’universitats presencials) varia en funció de la branca de coneixement. Així, el curs 2017-2018 encara mostra una presència minoritària en els estudis d’Enginyeria i arquitectura, amb un 24,97%, tot i que la tendència respecte a anys anteriors és lleugerament a l’alça. En canvi, en Ciències les dones representen un 51,5% del total; un 61,2% en Ciències socials i jurídiques; un 65,5% en Arts i humanitats; i un màxim del 72,9% en Ciències de la salut.

Respecte a la situació laboral dels titulats universitaris en funció del gènere, les desigualtats tendeixen a disminuir. Així, el 2017 entre les dones un 88,68% de les titulades universitàries estaven ocupades, per un 89,86% entre els homes, segons dades d’inserció laborals de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya). Aquestes mateixes dades reflectien el 2014 més desigualtat, atès que llavors les titulades universitàries ocupades eren un 83,78% per un 86,34% de titulats amb ocupació.

Malgrat una desigualtat encara existent, les dades mostren una evolució positiva i constant en el temps pel que fa al percentatge de dones incorporades en categories permanents de professorat en els darrers 14 anys a les universitats públiques catalanes. Així, si el 2005 les dones representaven el 35,52% del total de categories permanents (per un 63,48% d’homes), el 2018 la distància s’ha escurçat considerablement i ara les dones representen el 45,30% del total de places permanents (per un 54,70% d’homes).