Els governs català i balear es reuneixen aquest divendres per estudiar l’obertura  de la fossa de sa Coma, situada al llevant de l’illa de Mallorca,  on es calcula que hi podria haver uns 500 soldats enterrats, la gran majoria catalans que van participar en el desembarcament de Mallorca de l’any 1936. La trobada s’emmarca en el conveni signat l’any 2018 entre les dues administracions per col·laborar en polítiques de memòria democràtica.

La reunió tindrà lloc a les 11 del matí al Velòdrom Illes Balears, a Palma, i hi assistiran la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern del Govern Balear, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica de les illes, Marc Andreu Herrera.

El Conveni

El Conveni signat entre els dos governs estableix que una comissió tècnica del Govern de les Illes Balears determinarà el calendari d’obertura de la fossa. El Departament de Justícia de la Generalitat, per la seva banda, haurà d’enviar arqueòlegs per extreure mostres d’ADN i repatriar els cossos dels catalans que siguin identificats. El Memorial Democràtic ha d’aportar la seva experiència en la senyalització dels espais de memòria.

El desembarcament a Mallorca 

Les tropes republicanes del capità Alberto Bayo van desembarcar al llevant de Mallorca la matinada del 16 d’agost de 1936 amb la intenció de recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. L’operació va ser ideada des de Catalunya i hi van participar uns 8.000 combatents catalans provinents de diferents partits polítics o sindicats, com ara el PSUC, la UGT o la FAI. Hi havia també brigadistes internacionals i un grup de mallorquins.

L’expedició va arribar a bord del vaixell Mar Negro i comptava amb dos destructors, un submarí i sis avions. El capità Alberto Bayo va crear un front de catorze quilòmetres entre els municipis de Portocristo i Son Cervera, que ha passat a la història com el front de Portocristo.

1.700 baixes republicanes

 El desembarcament, però, va ser un fracàs. Les tropes estaven poc preparades, els reforços no van arribar i l’aviació italiana va ser determinant. Es calcula que els republicans van patir unes 400 baixes en només dos dies i unes 1.700 en els vint dies que va durar l’ofensiva. El 4 de setembre es va produir la retirada i el reembarcament. Grups de republicans dispersos es van quedar a terra dispersats pel camp de batalla. Van ser empresonats i executats.

La fossa de sa Coma

Les víctimes del desembarcament van ser enterrades en diferents indrets del front, i per això hi ha diverses fosses documentades. La fossa més gran en extensió i en nombre de cossos és a la platja de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç del Cardassar.

La ubicació s’explica perquè a uns dos-cents metres hi ha les Cases de sa Coma, on els expedicionaris catalans van establir el comandament general durant tota l’operació. En aquelles cases s’hi va ubicar també un hospital de batalla.

La zona va ser també  l’objectiu prioritari dels avions italians. Els bombardeigs i els metrallaments eren diaris. Les víctimes eren portades en carro fins a la fossa, on les sepultaven. En molts casos, per no haver de perdre temps, els cossos eren llançats directament al mar.

No es va fer cap registre en el moment dels enterraments i, per tant, tampoc no hi ha informació sobre la majoria de les identitats. Hi ha famílies catalanes que saben que els seus parents van morir durant el desembarcament, però desconeixen el lloc precís de la sepultura.