L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP) va gestionar 283 comunicacions per vulneracions de drets entre actuacions d’ofici, queixes i demandes rebudes durant l’any passat. Així ho indica l’Informe Anual de l’Oficina corresponent al 2019, el seu primer any sencer d’activitat. Arran de l’agitació política i social dels darrers dos anys i mig, cal afegir que el 2019 va ser excepcional pel que fa a la crida a la participació ciutadana a les urnes, amb la convocatòria de fins a quatre eleccions en dues onades, entre l’abril i l’octubre. Amb tot, una de les conclusions de la memòria destaca que els incidents d’intolerància política han anat a la baixa a finals d’any.    

Les dades de l’informe indiquen que la vulneració del dret de participació política  ha representat el 67% dels casos gestionats, amb un total de 190 actuacions (veure el quadre adjunt), a causa de les dificultats o la impossibilitat per exercir el dret a vot de les persones residents a l’exterior o les queixes derivades dels ciutadans de Catalunya amb nacionalitat administrativa diferent a l’espanyola.

Així l’ODCiP ha elaborat una cartografia de la intolerància política, que consta de casos documentats motivats per la ideologia política de la persona agredida o del col·lectiu atacat. Segons el director de l’ODCiP, Adam Majó, si bé l’efervescència política ha suposat un elevat nombre d’incidents, “els casos d’atacs contra persones, domicilis, seus d’entitats i institucions han disminuït a finals d’any.”

De l’anàlisi des les dades d’intolerància política, es desprèn que a Catalunya hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics des del març del 2017 i 286 actes vandàlics contra entitats i ajuntaments.

Les conseqüències de l’1-O

D’altra banda, el mapa de la repressió que es va viure durant la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 va suposar més de 2.000 persones ferides, investigades i imputades a Catalunya, segons es desprèn de l’Informe 2019. L’Oficina va incidir especialment en fer visibles aquestes violacions de drets fonamentals amb l’anomenada Cartografia de la repressió de l’1-O, per encàrrec directe del Parlament de Catalunya.

Des de les concentracions del 20 de setembre del 2017, passant per la pròpia celebració del 1-O, fins a les posteriors concentracions i manifestacions de protesta, s’ha produït una continuada violació a gran escala de diversos drets fonamentals, com el de participació política, el de llibertat d’expressió i el de reunió pacífica. El director de l’ODCiP ha explicat que “fem el seguiment d’aquests casos i dels processos judicials posteriors. També prestem atenció a les persones que han rebut causes contra elles”.

Divulgació al territori i creació del Consell Assessor  

L’Oficina de drets Civils i Polítics ha desgranat durant tot l’any un conjunt d’actes de divulgació i promoció dels drets de la ciutadania al territori. Per exemple, les entitats locals han aprovat més de 40 mocions en el si del seu plenari per afermar el compromís de vetllar de forma proactiva per la protecció, la defensa i el coneixement dels drets civils i polítics entre la ciutadania i el teixit associatiu dels municipis. L’ODCiP també va organitzar el cicle de debats “El dret de participació ciutadana” sobre el sistema electoral actual.

Per la seva banda, el Consell Assessor de l’ODCiP va convocar una reunió ampliada el 22 d’octubre, en la que va participar el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; la presidenta de l’Associació de les Nacions Unides d’Espanya, Eulalia Pascual, i el president de Fundipau, Jordi Armadans. En el marc de concentracions i manifestacions posteriors a la sentència del 14 d’octubre, l’Oficina va encarregar a l’Associació per a la defensa dels drets humans, Iridia un informe sobre el Dret a la Protesta. 

Les previsions d’actuació per a aquest any passen per mantenir l’activitat d’atenció, defensa de les vulneracions de drets i de divulgació de la seva defensa. D’altra banda, l’Oficina intensificarà la coordinació i relació amb el departament d’Interior per tal de millorar la protecció efectiva del dret de reunió i la llibertat d’expressió. Alhora, seguirà col·laborant amb la resta de departaments i àrees del Govern, especialment amb Processos Electorals, Transparència, Serveis Penitenciaris, Societat Digital, Igualtat i Migracions.

A més, l’Oficina elaborarà un informe, a iniciativa pròpia, sobre l’extrema dreta a Catalunya i, a petició del Parlament de Catalunya, dos informes sobre l’extrema dreta i els drets de la dona, un en l’àmbit de Catalunya i Espanya i l’altre en el context europeu. L’ODCiP també farà un estudi sobre el racisme en l’esport, centrat especialment en el món del futbol.

Veure l’Informe Anual del 2019 al web de l’Oficina de Drets Civils i Polítics.