La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, han inaugurat avui la Jornada sobre assistents de veu i llengua catalana, on s’ha presentat l’estratègia del Govern de la Generalitat per impulsar la llengua catalana en els assistents virtuals de veu.

Vilallonga ha recordat que "com a Govern i com a societat, hem de protegir i difondre l'ús social de la llengua catalana i les conselleries de Polítiques Digitals i Administració Pública i Cultura hem d’anar junts per fer possible que el català sigui present als assistents de veu".

La consellera ha afirmant que “és el moment idoni per garantir que la llengua catalana sigui present en aquest nous ecosistemes i segueixi exercint les seves funcions culturals i socials”, i ha continuat explicant que “els assistents virtuals amb veu faciliten noves oportunitats d’aprenentatge, ús i difusió del català en nous mitjans digitals i és un nou mecanisme per a la normalització de la llengua catalana”.

De la seva banda, el conseller Puigneró ha assegurat que el Govern de la Generalitat “està fermament compromès a promoure l’ús del català en el món digital”. En aquest sentit, ha recordat que “el desembre de 2018 vam aprovar un acord de Govern per promoure i impulsar l’ús del domini .cat i la presència del català a Internet i en les tecnologies digitals”. Puigneró ha dit que l’objectiu és que el servei de veu en català sigui progressivament adoptat i desenvolupat per la iniciativa privada.

El conseller ha explicat que “els assistents de veu van guanyant presència en les nostres vides a través dels aparells que utilitzem diàriament” i, per tant, “el món digital és un àmbit d'oportunitats per al català com ho va ser en el seu dia el .cat”. I en aquesta línia, ha recordat el “repte fonamental d’incrementar en correspondència amb les dimensions demogràfiques de la llengua tant l’oferta com el consum de productes digitals en català”. Per això, el Govern ha elaborat un pla amb mesures d’impuls del català, valorades en 1,5 milions d’euros, en els propers tres anys.

El projecte preveu la creació d’un motor públic de veu en català amb mòduls oberts de  reconeixement de la parla (ASR), interpretació del llenguatge natural (NLU), gestió del diàleg (DM), generació de resposta (NLG) i síntesi de parla (TTS). Aquests mòduls es posaran a disposició de l’Administració de la Generalitat per a l’aplicació en serveis públics per garantir que aquests serveis es prestin en la llengua pròpia de Catalunya, i a disposició també de les empreses privades i les organitzacions i altres administracions que vulguin incorporar la veu en català a la seva oferta de productes i serveis. El desenvolupament del motor té un valor aproximat de poc més de 700.000 euros i se’n preveu la plena operativitat en tres anys des de l’inici del projecte. L’objectiu que es proposa també és que el servei de veu en català sigui progressivament adoptat i desenvolupat per la iniciativa privada, com va passar amb els sistemes de traducció automàtica els primers anys 2000.

El Govern, així mateix, estimularà la creació d’experiències de veu en català per ampliar el nombre d’aplicacions en català vinculades als assistents d’iniciativa privada com Google Home o Alexa d’Amazon. L’objectiu és dinamitzar un sector que es preveu que els propers anys tingui un gran protagonisme amb la incorporació progressiva de les interfícies digitals de veu a les actuals interfícies basades en pantalles i teclats. També s’impulsaran accions de sensibilització entre el sector empresarial i entre la ciutadania per promoure l’oferta i el consum d’experiències de veu en català.

El Govern, a més, en el marc dels acords per impulsar la llengua en catalana en el món digital i per mitjà de la contractació administrativa, intensifica la relació amb els diversos proveïdors de serveis de veu (Google, Amazon i Apple entre d’altres) i dona suport a iniciatives de codi obert en català que incideixin en tecnologies d’intel·ligència artificial o d’aprenentatge profund (deep learning), a més de la promoció d’una indústria pròpia d’aplicacions complementàries en català (aplicacions, actions, skills, etc) que enriqueixin amb capes culturals i lingüístiques aquestes tecnologies.

Aquests acords han estat impulsats conjuntament pel Consell de Direcció per a la promoció de l’ús del domini .cat i de la presència del català a Internet, fruit de l’acord de Govern pel qual s’impulsa i es promou l’ús del domini .cat i la presència del català a Internet i en les tecnologies digitals avançades, aprovat el desembre de 2018. Aquest consell està liderat per la Direcció General de Societat Digital, conjuntament amb la Direcció General de Política Lingüística, la Direcció General de Mitjans de Comunicació, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, la Direcció General d’Atenció Ciutadana i la Fundació PuntCAT.

També s’obriran línies de subvenció per valor de 300.000 euros impulsades tant per la Direcció General de Política Lingüística com per la Direcció General de Societat Digital per promoure l’ús del català en el món digital. Així mateix, la Direcció General de Política Lingüística col·labora en altres iniciatives destinades a afavorir la presència del català en productes tecnològics com la creació d'un model acústic multilocalizador, multilingüe i uniforme per a la síntesi estadística paramètrica del llenguatge en català que està desenvolupant Google, o el projecte de model de reconeixement de veu obert i lliure en català impulsat per l'entitat Col·lectivat amb tecnologia CMUSphinx.

La jornada

La jornada, moderada per la periodista Mariola Dinarès, ha mostrat la importància que les TIC i, especialment, els assistents de veu tenen per a la llengua catalana, i per exposar a grans trets l’estratègia del Govern per abordar aquest repte i les experiències que estan impulsant diverses empreses i entitats. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i de la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, que formen part del Consell de Direcció interdepartamental encarregat de la promoció de l’ús del domini .cat i de la presència del català a Internet.

La Jornada ha comptat amb dues taules rodones. La primera, que ha presentat la situació actual dels assistents virtuals de veu i els reptes per al català, ha estat integrada per Xavi Fisa, de Lavinia Voice; l’activista cultural Àlex Hinojo, i Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center. La segona taula, dedicada a experiències que ja s’estan desenvolupant en aquest àmbit, ha comptat amb Judith de Argila, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Carol Cortés, de Verbio; Baybars Kulebi, de Col·lectivaT, i Joan Montané, de Softcatalà.

L’acte ha estat organitzat per les direccions generals de Política Lingüística del Departament de Cultura i de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, amb la col·laboració de Movistar Centre i Fundació PuntCAT.

Movistar Centre és una iniciativa de Telefónica, concebuda com un espai obert a la ciutadania. Ofereix una àmplia agenda d’activitats relacionades amb el món de la tecnologia i la innovació, posant èmfasi en els canvis que estem vivint gràcies a la digitalització del nostre entorn. Es tracta d’un lloc per visitar i experimentar, per compartir nous enfocaments i oportunitats, per gaudir i aprendre.

Presència del català en els assistents virtuals de veu

El 88,9 % dels consumidors catalans vol que els assistents de veu, del tipus Alexa, Google Assistant, Siri, Bixby i d’altres, incloguin el català en la seva oferta de llengües. Això suposa 5,5 milions de consumidors potencials i revela que els assistents de veu en català són una demanda comercial i social. Aquesta és una de les dades destacades de l’enquesta Òmnibus de l’empresa GESOP que Política Lingüística va encarregar durant l’octubre de 2019, a una mostra formada per 1.605 persones representatives de la població de Catalunya de 16 anys i més que portava, almenys, un any vivint a Catalunya.

Aquest estudi també revela que un 47,7 % dels consumidors ja es relacionen amb dispositius tecnològics mitjançant la veu; que es reparteix entre el 44,3 % que ho fan a través del mòbil, el 17 % amb l'ordinador; el 6 % amb la tauleta i el 4 % que ja tenen un altaveu intel·ligent. Amb resultats inferiors hi ha persones que es relacionen mitjançant la veu amb el televisor, el cotxe, el rellotge o la polsera intel·ligent, el GPS o la videoconsola.

D'altra banda, la demanda d'altaveus arriba al 34,2 % de la població que expressa el desig de tenir-ne un. L’enquesta revela, doncs, tant un mercat incipient i amb gran potencial com l'interès que les interfícies de veu incloguin, també, la llengua pròpia de Catalunya.

Més informació

• Jornada sobre assistents de veu i llengua catalana
• Món digital
• Acord de Govern d’impuls i promoció de l’ús del domini .cat i de la presència del català a Internet