• Treball posa a disposició un model de Registre Salarial, una nova eina en línia per facilitar a les empreses el compliment de la normativa i per avançar cap a un treball més igualitari
  • El salari mitjà anual femení de 2017 va ser 6.522 euros inferior als masculí (21.801€ per 28.323€)
  • Les dones, majoria en sous baixos i minoria en sous alts, veuen frenats els increments salarials entre els 35 i 44 anys, quan els homes continuen guanyant més a partir del 55 anys
El conseller en roda de premsa

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha presentat l’estudi “Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya” acompanyat de la directora general d’igualtat, Mireia Mata, i de la responsable de l’Observatori del Treball i Model Productiu, Manuela Redondo.

La principal conclusió de l’estudi, el quart que elabora la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu, amb les dades de 2017, les últimes disponibles, és que les dones guanyen de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals.

Aquesta bretxa salarial és inferior en quatre dècimes a la de l’any 2016, que va ser del 23,4%. La reducció es deu al major increment mitjà del guany salarial de les dones (+3,3%) respecte dels homes (+2,7%).

“La bretxa salarial continua sent inacceptable”, ha afirmat el conseller, perquè el decreixement de quatres dècimes respecte a l’any anterior no és “l’adequat ni lògic”.

“A aquest ritme de disminució de bretxa salarial trigarem uns 40 anys per arribar a la discriminació zero”, ha subratllat El Homrani.

El conseller ha denunciat el problema “molt clar” en les condicions de treball de les dones amb taxes d’atur, i parcialitat i temporalitat més altes.

“La realitat és que el sistema discrimina les dones als sectors productius que treballen, molt feminitzats, amb salaris més baixos i per categories professionals”, ha posat en relleu el conseller.

Així mateix, El Homrani ha destacat que les dades demostren que “la maternitat per a la dona acaba sent un motiu de pèrdues perspectives professionals, cosa que no succeeix amb la paternitat de l’home”.

“La dualització que pateix el nostre mercat laboral en el vessant més precari i vulnerable té cara de dona”, ha recalcat el conseller d'acord amb les dades de l’informe.

El Homrani ha garantit el compromís del Departament per “continuar en la lluita per reduir la bretxa salarial i en el compliment rigorós de la normativa per evitar que es donin situacions discriminatòries”.

De fet, el conseller ha aprofitat la presentació de l’informe per donar a conèixer un nou model de Registre Salarial a les empreses que permet donar compliment a la normativa laboral que estableix que totes les empreses estan obligades a portar un  Registre Salarial.

“Volem avançar amb mecanismes de lluita contra la bretxa salarial i per això el Departament ofereix l’eina de registre salarial, pràctica i gratuïta, per prendre consciència de les desigualtats salarials a les empreses i facilitar transparència sobre les causes que les generen”, ha dit el conseller.

El Homrani ha afegit que amb aquesta eina i els plans d’igualtat volem que “la bretxa salarial baixi més i de manera més ràpida perquè amb un 23% tenim un problema de discriminació directa i sistèmica sobre els àmbits on treballen les dones i les categories professionals que tenen”.

Per això, el conseller ha apel·lat a agents socials i econòmics per a treballar amb el Departament de cara a “reforçar les aliances i lluitar contra les desigualtats salarials”.

Principals dades de l’estudi

  • El salari mitjà anual masculí es va situar en 28.323 euros mentre que el femení va ser 6.522 euros inferior, en concret 21.801 euros (-23%).
  • Les diferències salarials entre homes i dones s’amplien al llarg de la vida laboral. Les dones assoleixen el seu màxim salarial entre els 35 i 44 anys (23.129€) i els homes l’aconsegueixen a partir dels 55 anys (32.078€).
  • La bretxa salarial més elevada per ocupacions (29,4%) es troba en les altament feminitzades (elementals i serveis de restauració, personals i venda) on es donen els salaris més baixos.
  • La bretxa salarial per sectors productius creix fins al 22,3% als serveis i baixa fins al 19% a la indústria.
  • La bretxa salarial és més elevada (24,6%) entre les persones amb contracte indefinit que entre les que tenen contracte temporal (9,8%).
  • La bretxa salarial per jornada és, per primera vegada, molt similar en el contracte a temps complet (15%) i en el de temps parcial (14,7%).
  • Les dones són víctimes del fenomen del sol enganxós (el 50% de les dones cobra menys de 18.866€ mentre que en el cas dels homes només un 25% cobra menys de 17.761€).
  • I també es veuen perjudicades pel fenomen del sostre de vidre (les dones millor remunerades cobren 38.780€ o més, una diferència de 10.000€ respecte als homes millor pagats, que cobren 48.109€ o més).

Treball ofereix un nou model de Registre Salarial a les empreses

Treball, Afers Socials i Famílies, mitjançant la Direcció general d’Igualtat, ha creat una nova eina en línia que permet donar compliment a la normativa laboral que estableix que totes les empreses estan obligades a portar un  Registre Salarial.

A partir de l’1 de març estarà a disposició de les empreses al web del Departament aquesta eina que ha d’ajudar a les empreses a confeccionar l’esmentat registre i posar-lo a disposició de les persones treballadores a través dels seus representants.

Aquesta eina és un recurs més que s’integra en la plataforma per a l’elaboració i implantació de plans d’igualtat que el Departament té a disposició de les organitzacions.

El nou model  incorpora una guia en la qual s’explica què és el Registre Salarial, què analitza, què és la bretxa salarial, i interpreta les dades. A més, conté un full de càlcul per analitzar les retribucions.

El Departament ha creat l’eina perquè les empreses tinguin un recurs útil, pràctic i d’ús fàcil per complir la norma que estableix l’obligatorietat de tenir un Registre Salarial amb l’objectiu d’avançar cap a un model de treball més igualitari i no discriminatori envers les dones.

Registre salarial

Les empreses estan oblidades legalment a portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, complements salarials i extrasalarials de les seves plantilles, una informació que ha d’estar desagregada per sexe i distribuïda per grups i categories professionals o llocs de treball iguals o d’un valor igual.

El Registre Salarial té caràcter obligatori per a totes les empreses, amb independència del nombre de persones treballadores de la plantilla o percentatge de dones i homes que la componen.

Amb aquest registre es persegueix avançar en la igualtat retributiva, reduint les diferències salarials de gènere i incorporant sistemes per compartir, de manera transparent, l’estat de la qüestió a les empreses i organitzacions.

El Reial Decret Llei 6/2019 d’1 de març determina que “l’empresari està obligat a pagar per la prestació d’un treball d’un valor igual la mateixa retribució, satisfeta directament o indirectament, i sigui quina sigui la seva naturalesa, salarial o extrasalarial, sense que es pugui produir cap discriminació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d’aquella”.

Així mateix, estableix que “en una empresa amb almenys cinquanta persones treballadores en cas que la mitjana de les retribucions als treballadors d’un sexe sigui superior als de l’altre en un 25% o més, a partir del conjunt de la massa salarial o la mitjana de les percepcions satisfetes, l’empresari ha d’incloure en el registre salarial una justificació del fet que aquesta diferència respon a motius no relacionats amb el sexe de les persones treballadores”.

 

Principals actuacions del Departament a favor de la igualtat de dones i homes en el treball

  1. Impuls prioritari de la Direcció General d’Igualtat a la lluita a favor de la igualtat salarial i contra la violència masclista a l’àmbit laboral amb un pressupost de 209.000 euros.

 

  1. Elaboració de la Guia per l’aplicació de la igualtat retributiva entre dones i homes en el marc de la Comissió d’Igualtat i temps de treball del Consell de Relacions Laborals.

 

  1. Formació d’una xarxa de persones de referències a les Oficines de Treball per a l’atenció de dones víctimes de violència en col·laboració amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).

 

  1. Més de 300 assessoraments a empreses i organitzacions sobre la incorporació de plans i mesures d’igualtat a les seves estructures.

 

  1. 319 dones; 249 homes; i 3 no binàries han participat en actuacions formatives sobre igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el treball; assetjament sexual a la feina i per raó de sexe; protocols de prevenció d’assetjament sexual; i atenció a dones en situació de violència masclista, entre altres iniciatives.

 

  1. 571 persones, prioritàriament personal directiu, tècnic i representants de persones treballadores de les empreses i organitzacions són les que han participat en les esmentades actuacions formatives.

 

  1. Validació i inscripció de 78 nous Plans d’Igualtat, que afecten 18.160 persones treballadores, al Registre de Plans d’Igualtat del Departament. Amb aquests plans, són ja 209 plans els que consten al Registre amb afectació directe a 83.400 persones.

 

  1. Facilitació de recursos orientats a l’eradicació de la violència masclista a la feina i a avançar en la implantació de mesures d’igualtat com la “Guia de drets de les treballadores de la llar i de les cures”; “L’assetjament sexual a dones d’origen estranger treballadores de la llar i de les cures a Catalunya”; i “Guia per a introduir la perspectiva de gènere en l’avaluació d’un projecte”.

 

  1. Prop de 650.000 euros destinats en subvencions a 155 actuacions de 75 ens locals en matèria de plans i mesures d’igualtat de dones i homes en el treball, gairebé 150.000 euros més que l’any anterior.

 

  1. Més de 252.000 euros atorgats en ajuts a 32 projectes de 29 entitats per fomentar la igualtat d’oportunitats de dones i homes en el treball i de lluita contra la violència masclista en l’àmbit laboral.

 

  1. Ajuts extraordinaris de 127.000 euros a 17 entitats adreçats a prevenir la violència masclista i actuar davant l’assetjament sexual i per raó de gènere en l’àmbit laboral en el marc del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.

 

  1. Constitució del Grup de Treball per l’abordatge de la violència a l’àmbit laboral, en el que participen 20 vocalies de la Comissió Nacional Contra la Violència Masclista.

 

1  

Fitxers adjunts

Informe 'Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya'

Informe 'Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya'
PDF | 265