Un total de 93 dinamitzadors cívics –2 a mitja jornada, la resta a jornada completa–, van començar a treballar a finals del 2019 en 54 municipis i comarques de Catalunya on hi ha centres de joves emigrats sols. La funció d’aquesta nova figura és fer d’enllaç entre els centres i el seu entorn i contribuir a què l’acollida i la inclusió d’aquests nois sigui la millor possible.
En paraules de la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, la funció d’aquests professionals és que “coordinin i agilitzin les relació del centre amb l'ajuntament i les entitats veïnals, comercials, esportives o culturals de la vila ". “Han de treballar des del centre cap a fora i no cap a dins de l'equipament, on ja tenim grans professionals que atenen les necessitats i formació dels menors", hi ha afegit.
També han de "teixir sinergies positives i facilitar el coneixement i reconeixement entre els menors i les entitats, fer treball de camp, al carrer, a més de captar veïns perquè facin de mentors dels nois i ajudin a lluitar contra els rumors i desestigmatitzar als menors estrangers no acompanyats ".
Els dinamitzadors han estat contractats per ajuntaments i consells comarcals, però han estat finançats al 100% pel Departament mitjançant el contracte programa de serveis socials, que inclou aquesta figura per primera vegada.
Aquests treballadors –que tenen diferents perfils professionals de l’àmbit social i educatiu– han estat seleccionats entre persones demandants de feina pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Així, aquests agents cívics estan ja treballant a Amposta, Blanes, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Lloret de Mar, Manresa, el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Palafrugell, Reus, Ripollet, Sabadell, Salt, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Valls, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, així com a les comarques de l’Alt Camp, l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, el Berguedà, Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Maresme, el Montsià, la Noguera, Osona, Pallars Jussà, Priorat, la Ribera d’Ebre, el Segrià, el Solsonès, el Tarragonès, l’Urgell, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la Selva.
La contractació d’aquests professionals la va anunciar el conseller Chakir el Homrani el passat mes de juliol, en una reunió conjunta amb alcaldes i regidors de municipis on hi ha centres de menors específics per a joves que han emigrat sols.
La seva missió, en resum, és facilitar la integració dels centres de protecció de menors amb un treball comunitari que faciliti l'acollida dels menors al municipi.
A Catalunya funcionen actualment un total de 352 centres que acullen uns 4.300 menors estrangers no acompanyats, ja sigui en pisos on viuen tres o quatre joves, centres amb entre 10 i 20 places i altres més grans que es van haver d'obrir urgentment fa dos anys davant l'arribada massiva d'aquests menors, la majoria procedents del Marroc i altres punts d'Àfrica.
