La consellera de Cultura, Mariángela Vilallonga, ha presidit la reunió anual del Consell Gaudí, que aplega els titulars i gestors de l’obra d’Antoni Gaudí, per establir les bases del Pla Estratègic del Consell. L'ha acompanyat la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, Maria José Pérez.

Durant la sessió s’ha fet balanç de les actuacions dutes a terme pel Consell des de la seva creació i s’han aprovat les línies de treball sobre les quals es treballarà el Pla Estratègic 2021-2026. Entre les actuacions realitzades destaquen els cinc seminaris professionals que s’han organitzat sobre diferents temàtiques vinculades a la gestió de l’obra gaudiniana (turisme, rehabilitació arquitectònica, usos, imatge, recerca i il·luminació), i el Portal Gaudí, el web que aplega les catorze obres de l’arquitecte realitzades a Catalunya i que fa accessible als usuaris d’arreu del món la història i personalitat d’Antoni Gaudí com a arquitecte universal. Aquest web és el de referència per aquelles persones interessades a conèixer l’obra que l’arquitecte ha deixat a Catalunya.

Pel que fa al Pla Estratègic 2021-2026, el Consell ha aprovat les línies de treball sobre les quals es treballarà el Pla aquest 2020 i es presentarà en la següent reunió anual. En aquest procés s’analitzarà l’origen i l’activitat del Consell Gaudí, es revisaran els objectius fundacionals del Consell alhora que s’establiran unes línies estratègiques de treball que permetran orientar la seva tasca envers la materialització de projectes consensuats, que s’ajustin a les necessitats i objectius, comuns i específics, de cada un dels seus membres. També s’ha proposat la formalització del grup de treball de gestors tècnics del Consell Gaudí, que té com a objectiu desplegar les accions proposades pel Consell.

Finalment, durant la sessió, els representants de les institucions i entitats membres del Consell Gaudí, han aprovat començar a treballar en els actes i activitats que hauran de formar part de la commemoració, el 2026, de la mort del geni.

Consell Gaudí
Creat l’any 2014 per Acord de Govern, el Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí és el resultat d’unir voluntats i esforços en la vetlla i l’impuls del patrimoni arquitectònic que el genial artista va deixar com a llegat.

Ara fa sis anys de la primera reunió plenària del Consell Gaudí, que sempre s’ha celebrat a la Nau Gaudí de Mataró, edifici de gran significació i càrrega simbòlica per tractar‐se del quilòmetre zero de l’obra gaudiniana. Des de la constitució del Consell, els diferents gestors s’han compromès a treballar de forma conjunta amb el propòsit de compartir dubtes, experiències i exemples de bones pràctiques i, d’altra banda, a encarar el futur de forma imaginativa i innovadora. Aquest compromís i propòsit encara avui és la raó de ser i el motor del Consell.

El Consell es va gestar a partir de la Declaració de Mataró, tot aprofitant el 130è aniversari de la primera obra gaudiniana: la nau de blanqueig de la cooperativa La Obrera Mataronense. En aquest document, entitats culturals, col·legis professionals i, de manera destacada, els actuals gestors de les obres de Gaudí, es van comprometre a treballar per preservar i promoure la seva obra, i a fer-ho de manera conjunta.

L’òrgan, presidit per la consellera de Cultura, està format pels gestors dels edificis de Gaudí, tant de titularitat pública com privada, entitats i experts reconeguts en l’obra de l’arquitecte i responsables del Govern de la Generalitat.

Entre les tasques que té encomanades, el Consell és el responsable de constituir una xarxa de les diverses obres de Gaudí a Catalunya, facilitant-ne l’estudi, promoure la seva visita i fomentar la recerca sobre la vida i obra de l’arquitecte.

Actualment formen part del Consell Gaudí: la Nau Gaudí de Mataró, la Casa Vicens, la Basílica de la Sagrada Família, els Pavellons de la Finca Güell, el Palau Güell, el Col·legi Santa Teresa-Ganduxer, la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, la Torre Bellesguard, el Park Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, el Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat, el Portal i Tanca de la Finca Miralles, la Casa Calvet, els Ajuntaments de Barcelona, Reus i Riudoms, els Departaments de Cultura, d’Empresa i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, la Càtedra Gaudí i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.