El Centre Cultural-Llibreria Blanquerna (c/ Alcalá, 44), exhibirà, des del 28 de febrer fins al 3 de maig de 2020, l’exposició America Sanchez. Clásico, moderno, jazz, tropical, dedicada al dissenyador i artista argentí-català.

Aquesta mostra explica, a través del fons de l’Archivo Lafuente de Santander, l’extensa i prolífica trajectòria de l’artista America Sanchez, un dels dissenyadors gràfics de referència a Catalunya i a Espanya, vinculat a Barcelona des de fa més de cinquanta anys, i autor d’un gran nombre de dissenys, dibuixos i projectes reconeguts internacionalment.

Prové del Palau Robert, on ha tingut un notable èxit en donar a conèixer per primera vegada un gran nombre d’obres del fons de l’Archivo Lafuente, juntament amb altres materials gràfics provinents d’altres institucions i col·leccions.

Ara, a Madrid, el Centre Cultural-Llibreria Blanquerna ha adaptat l’espai i replantejat alguns apartats. S’ha emfatitzat la creació artística del dissenyador gràfic America Sanchez.

Ha estat produïda i organitzada per la Direcció General de Difusió de la Generalitat, l’ Archivo Lafuente, la  Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid i el Centre Cultural-Llibreria Blanquerna. La imatge gràfica és d'Albert Planas, col·laborador durant molts anys d'America Sanchez, i els comissaris són Juan Riancho i el periodista i escriptor Julià Guillamon.

Clásico, moderno, jazz, tropical

El bon disseny ha de ser clàssic, modern, jazz i tropical. És a dir, ha de partir de l’estudi dels grans mestres; ha de connectar amb l’esperit del seu temps; ha d’introduir la espontaneïtat i la improvisació; i ha de ser càlid, arravatat i lluminós.

Aquest és l’origen del títol de l’exposició, allò que el propi America Sanchez va manifestar en una conferència pronunciada l’any 2010 on parlava del seu treball.

Partint d’aquest concepte, la proposta expositiva dedicada al dissenyador, al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, s’estructura en cinc àmbits que presenten una obra absolutament polièdrica, i un món creatiu, ric i viu:  

-De Buenos Aires a Barcelona

-El boom del disseny

-Viatge a la utopia

-Estratègies gràfiques

-Artista!!

La primera part segueix un fil cronològic: els primers treballs a l’Argentina, l’arribada a Barcelona, la contracultura i el boom del disseny, iniciatives editorials (anys 69 a 75) que inclouen imatges relacionades amb la revista Ajoblanco, amb Vinçon, KGB, i també amb el moviment de la Nova Cançó, amb Maria del Mar Bonet, o fins i tot la coberta del disc Viatge a Ítaca, de Lluís Llach com a representació de la utopia, fins arribar als Jocs Olímpics de 1992.

En altres apartats, entrem a la cuina del dissenyador, n’examinem les estratègies gràfiques, l’amplitud dels seus interessos artístics i la passió col·leccionista. En els seus dissenys, America mai no aplica una norma retòrica: busca una estratègia que s’adapti a cada cas. Tria tècniques, materials, els manipula, els interpreta, els recrea, sempre amb dos plantejaments: des del punt de vista material, si es pot fer, i des del punt de vista comunicatiu, si és eficaç. 

Artista!!

Aquest és un àmbit important d’aquesta exposició que promou la faceta més creativa i artística. America Sanchez ha dominat sempre els signes gràfics, manifestant la seva creativitat en dibuixos, fotografies i collages. Al mateix temps, proper als artistes conceptuals que li són contemporanis, explora les relacions de significat entre objectes i imatges.

Al CCLBlanquerna es poden veure les postals d’America Sanchez. Les  converteix en un gènere conceptual i material: fa jocs de parells, hi incorpora la cal·ligrafia i totes les formes del dibuix, amb llapis, amb retoladors, amb esmalt.

Així mateix, la immediatesa de la Polaroid l’acosta a la cal·ligrafia i al dibuix fet a mà. Acoloreix, retoca, manipula les fotografies oferint múltiples resultats alhora que s’interroga sobre el sentit de les imatges.

Finalment, un mural compost per 240 imatges de Floquet de Neu, el goril·la blanc del zoològic de Barcelona, amb intervencions de pintura, que America Sanchez va realitzar el 1971. 

America Sanchez

Juan Carlos Pérez Sánchez, nascut a Buenos Aires l’any 1939 i arribat a Barcelona el 1965, va començar a anomenar-se, a partir del 1980, America Sanchez. Són més de 50 anys residint a Barcelona, on es va convertir en una referència del disseny gràfic a Catalunya i a Espanya. 

Un dissenyador que ha forjat veritables icones, a la dècada dels 60. Va ser un dels dissenyadors argentins que, a partir dels anys 60, van abandonar el seu país natal per instal·lar-se a Espanya, en un moment en què la renovació, l'impuls del disseny gràfic espanyol dels 70 i els 80 va ser una lògica conseqüència de la democratització: la transició política va suposar també una transició creativa orientada a modernitzar les pautes de la creació gràfica. Com a resultat, aquells creadors es van convertir en figures clau, referents del disseny català i de la resta d'Espanya.

Archivo Lafuente

L’Archivo Lafuente, creat a Santander l'any 2002 per l'empresari José María Lafuente (Lugo, 1957), reuneix una vasta col·lecció documental especialitzada en la història de l'art modern i contemporani a Europa, Estats Units i Amèrica Llatina, dedicant també una atenció especial al context espanyol, en general, i al de Cantàbria en particular.

Des del seu naixement l'objectiu final d’aquest arxiu és reunir i difondre un mapa documental que permet investigar i elaborar noves interpretacions historiogràfiques en l'àmbit de l'art modern i contemporani, des de les avantguardes històriques fins a la postmodernitat. Actualment, l’Archivo Lafuente consta d'uns 120.000 documents (llibres, revistes, fotografies, impresos, manuscrits, cartes, collages, esbossos, cartells, dibuixos, còmics, llibres d'artista), conjunt al qual cal sumar més de 3.000 obres d'art (pintura, escultura i obra gràfica). És un dels arxius privats més complets que existeixen a Europa i, en particular, els seus fons llatinoamericans són d'una importància cabdal.

L'Archivo Lafuente és una de les poques institucions privades que té signat un acord de col·laboració amb el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, i per la seva tasca ha rebut el Premi Fundació Art i Mecenatge, de la Fundació La Caixa (2016) el Premi de la Cultura Montblanc (2018) i el Premi d'Honor Plaça Porticada (2019).