Drets Socials

Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçós a Catalunya

El conseller El Homrani presenta el Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya

query_builder   2 març 2020 14:40

event_note Nota de premsa

El conseller El Homrani presenta el Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya

  • L’objectiu de Protocol és establir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció entre les diferents professionals per prevenir, detectar i intervenir davant de situacions de matrimonis forçosos i garantir que cap dona que viu a Catalunya en sigui víctima
  • El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani: “El matrimoni forçat és una forma de violència masclista, potser de les més invisibilitzades perquè afecta diverses vulnerabilitats. Un dels aspectes clau és la presa de consciència de la víctima i del seu entorn".
Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçós a Catalunya
Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçós a Catalunya

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, han presentat avui el Protocol per la prevenció i abordatge del matrimoni forçat a Catalunya.

El matrimoni forçós és la unió de dues persones en la qual, al menys una d’elles (generalment la dona), no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment, sinó que ha estat pressionada físicament, sexualment, emocionalment i/o psicològicament per la seva família i el seu entorn de referència; per això, és un tipus de violència masclista (article 5 de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, en l’àmbit social o comunitari). El Homrani ha remarcat que “El matrimoni forçós és una forma de violència masclista, potser de les més invisibilitzades perquè afecta diverses vulnerabilitats. Un dels aspectes clau és la presa de consciència de la víctima i del seu entorn.” L’objectiu del protocol és establir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció entre les diferents professionals per prevenir, detectar i intervenir davant de situacions de matrimonis forçosos i garantir el dret de les dones a erradicar la violència masclista.

L’elaboració del protocol ha comptat amb la participació d’entitats i professionals de diferents àmbits

L’abordatge per erradicar el matrimoni forçós és molt complex, per això és imprescindible intervenir-hi a partir de la cooperació entre els diferents professionals que poden tenir contacte amb les víctimes, ja siguin de les diferents administracions o les entitats del sector, per això l’elaboració del protocol ha comptat amb la participació activa d’entitats que fa anys que es dediquen a la prevenció, atenció i acompanyament de víctimes d’aquest tipus de violència masclista, com l’Associació Cultural educativa i social de dones paquistaneses, Diàlegs de Dona, Associació Humanitària contra l’Ablació de la Dona Africana, Fundació Cepaim, Valentes i Acompanyades o Metges del Món. Per altra banda, cal esmentar que per a l’elaboració d’aquest protocol s’ha treballat de forma coral en el marc del grup de treball per a l’abordatge de la Mutilació Genital Femenina i el Matrimoni Forçat, on participen tots els departaments implicats i que lidera la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania; altres professionals que han intervingut a l’elaboració del protocol són: Alba Alfageme, psicòloga especialista en violència sexual i victimologia, Marta Roqueta, analista de gènere i periodista, i Sònia Parella, professora del departament de Sociologia de la UAB i directora del CER-Migracions (UAB-UB),que ha explicat les proves pilot del protocol que s’han fet a Manresa i Santa Coloma de Gramenet durant els mesos de novembre i desembre de 2019. S’han fet tres sessions de formació sobre matrimoni forçós a professionals de diferents àmbits i també un simulacre de com funcionaria el protocol.

La Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania ha incorporat  un grup de professionals amb capacitats lingüístiques per entrar en contacte i treballar de forma comunitària amb la població de risc transmissora d’aquesta pràctica, actuant així com a agents de prevenció de la violència masclista entra població d’origen migrant. 

Segons estadístiques oficials del Departament d’Interior entre l’any 2010 i l’any 2019, han estat ateses a Catalunya 153 nenes i dones (85 nenes i 68 dones) per matrimoni forçós, és a dir, que han patit un matrimoni forçós o han estat en risc de patir-lo, i per tant hi ha hagut una intervenció policial.  Aquest tipus de violència masclista afecta sobretot a nenes i joves, i és una pràctica molt estesa a l’Àfrica subsahariana, Magreb i  l’Àsia Meridional.

Els casos que s’han abordat a Catalunya fins avui són pocs, però la vulneració tan greu d’un dret fonamental i les seves conseqüències fan necessari un treball de sensibilització,  formació i atenció que possibilitin la detecció de casos de risc i el seu abordatge.

L’abordatge per a l’erradicació del matrimoni forçós consta de 4 fases:

L’abordatge per a l’erradicació del matrimoni forçós consta de 4 fases d’intervenció, la primera és la prevenció: sensibilització a la població provinent de les zones amb alta incidència de matrimonis concertats i forçosos perquè no perpetuïn aquesta pràctica. Formació dels i les professionals sobre què és el matrimoni forçós i assessorament a les potencials víctimes sobre els seus drets i sobre els recursos que té disponibles.

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha apuntat que “quan mes jove és la víctima i quan pateix altres situacions de vulnerabilitat, com discapacitat o pobresa severa... més difícil és la prevenció. Hem d’endarrerir la decisió perquè la dona estigui més apoderada, sigui més forta i lliure en la seva presa de decisions. La continuïtat dels estudis és sens dubte la millor política preventiva”.

La segona fase és la detecció:  Professionals de diferents àmbits tindran les eines per detectar casos, a partir dels senyals d’alerta, i derivar-los segons els circuits establerts. Una comissió interdisciplinar de professionals recopilarà la informació de cada cas i en farà una valoració per establir el nivell de risc.  Aquesta mateixa comissió farà el seguiment de casos.

La següent fase és l’atenció: S’establirà el nivell de risc del cas i els passos a seguir.  La intervenció variarà en funció de si es tracta de menors o de majors d’edat i del nivell de risc i implicarà la coordinació entre professionals d’àmbits diversos.  S’acordarà una persona referent del cas i un pla d’intervenció individual.

Per últim, en la fase de recuperació es dissenyarà un pla personalitzat de seguiment que supervisarà la referent, d’acord amb les necessitats i recursos específics per a cada cas. Això pot suposar des de l’activació un recurs d’acollida d’urgència, la petició d’aplicació de mesures cautelars, l’acompanyament psicològic i teràpia adequades, gestions burocràtiques com canvi de residència o canvi d’escola/universitat, l’activació de recursos econòmics i laborals, l’activació de recursos d’habitatge per a la víctima i els seus fills i filles, etc. El conseller El Homrani ha remarcat que “estem adequant el nostre sistema d’atenció a dones en situació de violència masclista a unes realitats que han estat invisibilitzades, alineant tots els serveis, amb la noia i la dona al centre, amb la mateixa atenció de qualitat a tot el territori”.

Creació de comissions locals i comarcals 

Es crearan comissions locals i comarcals integrades a les Taules institucionals comarcals dels Protocols per a l’abordatge de la violència masclista de la Comissió de Violència Masclista. En aquells casos que ja existeixi una taula de prevenció local o comarcal per l’abordatge de la MGF, s’ampliaran les funcions.  Les comissions territorials estaran formades per professionals de:

  • Àmbit educatiu
  • Àmbit de la salut
  • Àmbit policial
  • Àmbit dels serveis socials
  • Àmbit d’atenció a les dones: SIAD i SIE
  • Àmbit d’atenció a la infància i adolescència
  • Àmbit de la immigració i acollida
  • Altres com esport, lleure, joventut.

Per altra banda, el protocol dona eines a les professionals com: Elements per identificar el matrimoni forçós, supòsits que s’utilitzen per justificar el matrimoni forçós, senyals d’alerta, recomanacions de preguntes a fer, consells per a la detecció i derivació de casos per part dels i les professionals, llista de verificació immediata: regla de l’única ocasió i consells de seguretat i protecció per a professionals que intervenen en la detecció i derivació de casos per la seva atenció, tot això amb la finalitat que el document esdevingui una eina de treball pràctica i aterrada a la realitat.

1  

Fitxers adjunts

Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya

Protocol per la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya
PDF | 1250

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia