• Avui s’ha aprovat la nova Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que dona eines per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari i augmentar l’aprofitament dels aliments al llarg de la cadena alimentària, des de la producció primària al consumidor final

 

• A diferència de la llei francesa o italiana, la llei catalana prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant la redistribució dels excedents

 

• El Departament d’Agricultura ha elaborat una guia adreçada a les empreses per implementar el Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que serà obligatori a partir d’ara, i organitzarà seminaris tècnics a tot Catalunya sobre com executar aquests plans

 

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris a Catalunya, que té com a objectiu establir accions de prevenció per a reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari i aprofitar-lo millor implicant l'Administració i tots els agents de la cadena alimentària.

 

Sobre la nova normativa, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha manifestat que “la lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari és un objectiu de país en el que fa temps que sector i administració hi estem treballant. Aquesta llei ens ha d’ajudar a tots a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i de producció i consum responsable que proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari a l’any 2030 i reduir les pèrdues alimentàries al camp”.

 

La consellera Jordà ha explicat que “es tracta d’una normativa pionera a Europa perquè a diferència de la llei francesa o italiana, la llei Catalana prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. És amb aquest enfocament que la llei introdueix el concepte de pèrdues alimentàries per a tots aquells aliments que es perden durant la producció primària”.

 

Teresa Jordà ha posat en valor els aliments i conèixer la importància econòmica, social i ambiental que implica obtenir-los com a via per fer-nos conscients de la importància de no malbaratar-los. “És important considerar que les restes alimentàries no són un residu, sinó un recurs aprofitable de moltes maneres”, ha afirmat la consellera.

En relació a l’elaboració de la Llei, Teresa Jordà ha destacat el treball realitzat per la Comissió Interdepartamental, liderada pel Departament d’Agricultura, que integra també els departaments de Territori i Sostenibilitat, Treball, Afers Socials i Famílies, Empresa i Coneixement, Salut i Presidència, implicats en el contingut d’aquesta normativa. “Durant el transcurs de la tramitació de la llei s’han realitzat diferents reunions per elaborar esmenes tècniques a la proposició de llei que han estat traslladades als membres de la ponència al Parlament. Per a l’elaboració d’aquestes esmenes també s’han tingut en compte els diferents posicionaments del sector agroalimentari”, ha assenyalat la consellera.

 

Què exigeix la Llei?

 

La llei imposa una sèrie d’obligacions a tots els agents de la cadena alimentària, amb el corresponent règim sancionador. Entre d’altres obligacions, les empreses de la cadena alimentària, les entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquin a la distribució d’aliments estaran obligades a:

 

• Disposar d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
• Mesurar i informar anualment sobre els nivells de generació de pèrdues i malbaratament d’aliments
• Adoptar les mesures pertinents per aplicar la jerarquia de prioritats que estableix la llei pel que fa el destí dels excedents: primera destinació l’alimentació humana, si aixó no és possible, l’alimentació animal i si tampoc és possible, a compostatge o altres usos tècnics.

 

El Departament d’Agricultura s’ha avançat a les obligacions previstes a la llei i ha posat a disposició del secor agroalimentari una Guia per implementar un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i té previst organitzar seminaris tècnics a tot Catalunya sobre els 10 principis bàsics per implementar aquesta plans. El primer seminari estarà dirigit a les indústries agroalimentàries i tindrà lloc el proper 5 de març a Barcelona. (Els mitjans de comuniaicó que ho desitgin podran assistir a l’impartició d’aquests tallers).

 

El client s’endurà el menjar que no s’acabi

 

A més, el text també estableix deures específics a les empreses del sector de la restauració i l’hostaleria, entre els quals destaquen:

 

• Facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, els aliments que no hagi consumit, i informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú.

 

• Utilitzar envasos, per al trasllat dels aliments no consumits, que siguin aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs.

La prevenció de les pèrdues i el malbaratament a les administracions públiques

 

La nova normativa imposa a l’Administració pública i a la resta d’entitats del sector públic l’obligació de :

 

• Incorporar en els contractes públics i els convenis de gestió de serveis relacionats amb la gestió d’aliments, clàusules per a prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

 

• Crear un sistema d’informació per a recollir i analitzar les dades resultants de la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i elaborar un Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

 

• El Govern, amb la col·laboració del Consell Català de l’Alimentació, haurà d’elaborar el Pla estratègic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que s’ha d’actualitzar amb una periodicitat màxima de cinc anys.

 

Mesures de suport a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

 

La llei també inclou una sèrie de mesures de suport i foment per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris adreçada a l’Administració pública i les empreses alimentàries, com per exemple, el foment de la recerca i la innovació, així com campanyes de sensibilització sobre la problemàtica de les pèrdues i el malbaratament alimentaris o el foment de bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària.

 

Un altre aspecte important a destacar de la llei és la Regulació de l’espigolament, com una activitat complementària i sense ànim de lucre que té com a objectiu prevenir les pèrdues alimentàries a la producció primària. El Departament d’Agricultura tambè s’ha avançat en aquest aspecte i está a punt de publicar una Guia per a l’espigolament segur.

 

El malbaratament a Catalunya

 

A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals. Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.

 

L‘impacte econòmic d’aquestes pèrdues és de 841M€ anuals i de 112€ per persona i any. Pel que fa a l’impacte ambiental, aquest malbaratament suposa una petjada ecològica equivalent a la utilització de 234.022 hectàrees de conreu, xifra corresponent a l’emissió de 520.723 tones de gasos d’efecte hivernacle, que serien els produïts per 20.300 automòbils durant la seva vida útil.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i https://twitter.com/agriculturacat