L’hivern de 2019-2020 (mesos de desembre, gener i febrer) ha resultat força càlid i plujós (figures 1 i 3) al conjunt de Catalunya. L’estació ha estat marcada per un predomini de les masses d’aire càlid, que han provocat episodis de temperatura molt elevada per l’època de l’any i per la llevantada excepcional que va portar pluja, neu, vent i temporal marítim entre els dies 19 i 23 de gener.

A les sèries centenàries de l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra, aquest hivern ha estat el 2n més càlid de les respectives sèries, darrere de l’hivern de 2016. En el cas de l’Observatori de l’Ebre, a més, l’hivern de 2020 se situa com el 2n més plujós, només superat per l’hivern de 1972.

Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’hivern 2019-2020 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’hivern 2019-2020 (desembre, gener i febrer)  respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Tres mesos càlids, especialment el febrer

L’hivern s’ha caracteritzat per la persistència de valors de temperatura per sobre de la mitjana, únicament contrastats per alguns valors baixos que van tenir rellevància entre finals de desembre i fins a mitjans del mes de gener, especialment a Ponent. La situació anticiclònica dominant va comportar inversió tèrmica i boira, amb ambient fred a les fondalades, però van tenir com a conseqüència valors elevats particularment a les àrees de muntanya.

Si bé el desembre va resultar càlid a tot Catalunya (figura 2), amb uns valors de temperatura nocturna suaus per l’època de l’any, al febrer les anomalies es van enfilar fins a valors de rècord, arribant-se a comptabilitzar fins a quatre calorades. La temperatura màxima va superar àmpliament els 20 °C, registrant-se valors plenament primaverals a tot el territori.

Desembre inusualment plujós, episodi històric al gener, febrer molt sec

El primer mes de l’hivern va resultar el desembre més plujós des de 2000, amb tres episodis de precipitació, i va trencar la ratxa dels mesos de desembre secs que s’havien succeït al llarg dels darrers anys.

Tot i això, va quedar eclipsat per un gener amb un superàvit de precipitació inèdit en molts indrets, com a conseqüència de l’extraordinària llevantada del 19 al 23 de gener.  Localment es van recollir quantitats de fins a més de 200 mm en un dia, i més de 400 mm en tot l’episodi; cal retrocedir fins a 1932 per trobar-ne un altre amb una distribució de precipitació similar. Pel que fa al total mensual, va ser el gener més plujós de les últimes dècades i cal remuntar-se com a mínim fins al 1996 per trobar-ne un de comparable.

Al febrer, la pràctica absència de pluja va resultar en un mes molt sec a gairebé tot el país, contrastant de manera molt cridanera amb els valors del mes anterior (figura 4).

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de l’hivern 2019-2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de l’hivern 2019-2020 (desembre, gener i febrer)

Irradiació solar inferior a la mitjana a Ponent

La irradiació solar global ha estat al voltant dels valors mitjans climàtics a bona part del territori, però per sota a Ponent, on la boira es va perllongar durant 24 dies seguits, entre el 25 de desembre i el 17 de gener. En canvi, ha estat clarament per sobre de la mitjana a l’Aran i el massís del Port.

El desglossament mensual mostra un mes de desembre amb irradiació per sota de la mitjana a tot el territori, un gener amb una anomalia negativa pronunciada a Ponent i un febrer, en canvi, amb valors elevats.

Figura 5: Mapa d’anomalia de la mitjana de la irradiació solar diària de l’hivern 2019-2020 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2010-2019).

Figura 6: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’hivern 2020 (desembre, gener i febrer) respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’abril. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

5 de març de 2020