Els departaments de Salut i Treball, Afers Socials i Famílies recomanen que qualsevol persona que tingui febre o símptomes respiratoris i hagin viatjat a zones de risc per coronavirus no visitin les residències de Catalunya.
Aquesta és un dels consells que s’han consensuat aquesta tarda en el marc d’una reunió entre representants d’ambdós departaments del Govern amb patronals i sindicats de l’àmbit residencial de gent gran, discapacitats i salut mental de Catalunya per abordar la situació de coronavirus
Entre d’altres mesures, també es recomana regular el nombre de visites dels familiars i, en cas de fer-ho, rentar-se les mans a l’entrada i a la sortida als lavabos reservats per a les visites. També s’haurà de fer difusió d’aquesta i d’altres mesures preventives amb cartells situats a l’entrada, a les recepcions i a les sales d’espera de les residències. A més, es recomana als usuaris de centres de dia que presentin símptomes respiratoris que no hi vagin.
Pel que fa als professionals d’aquests centres, se’ls aconsella extremar les mesures preventives.
Entre d’altres mesures, s’ha acordat fer un control del registre de visites a cada residència, una acció encaminada a facilitar i agilitzar el seguiment de contactes en cas de possibles casos positius per coronavirus.
Quin procediment se segueix?
La consideració de cas amb sospita d’infecció per coronavirus SARS-COV-2 es farà juntament per l’equip sanitari de la residència o, en el seu defecte, per part de l’equip d’atenció primària amb les autoritats de Salut Pública. Una vegada presa la consideració de cas s’informarà a la Direcció General de de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball Afers Socials i Famílies i al centre residencial on resideix el cas.
Els casos podran ser atesos a la mateixa residència si la persona no presenta factors de vulnerabilitat previs per patir malaltia greu, com malalties cròniques, alteració del sistema immunitari o no té una edat molt avançada. També podran romandre-hi si no presenta criteris de gravetat greus de tipus respiratori, gastrointestinal o neurològic. Amb tot, només podran romandre-hi si són casos en investigació amb símptomes lleus, casos probables o confirmats amb símptomes lleus o probables o confirmats que han necessitat hospitalització i que han rebut l'alta hospitalària però encara requereixen atenció mèdica i mesures d'aïllament.
Entre els requisits mínims per a l’atenció a la residència destaquen, entre d’altres, disposar d’una habitació individual, amb bona ventilació i que pugui ser dedicada de forma específica per a l'aïllament del cas, amb possibilitat de designar un bany exclusiu del pacient. L’equip sanitari del centre informarà al pacient i als seus familiars de la situació i els hi facilitarà el contacte amb l’equip d’Atenció Primària per valorar estudi de contactes o informació de suport. A més, caldrà garantir l’absència de contacte o convivència del cas amb persones en condicions de salut que suposin una vulnerabilitat: persones grans, amb discapacitat, amb malalties cròniques, immunodeprimides o embarassades.
La persona malalta no haurà de rebre visites durant el període d'aïllament i es recomana disposar d'un registre d'entrada i sortida diari de persones que accedeixin a l'habitació.
El personal que prengui les mostres biològiques, atengui casos en investigació, probables o confirmats o les persones que entrin a l'habitació d'aïllament hauran de portar un equip de protecció individual per a la prevenció d'infecció per microorganismes transmesos per gotes i per contacte que inclogui una bata resistent a líquids, màscara, guants i protecció ocular contra esquitxades.
Pel que fa a la presa de mostres, serà realitzada pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i hauran de ser identificades i enviades als laboratoris de referència designats. Per la seva banda, l'equip sanitari residencial (o en el seu defecte l’equip d'atenció primària) organitzarà l’assistència clínica del pacient de la forma que consideri precisa d’acord al criteri clínic. També haurà de vigilar l'estat de salut de la resta dels residents a fi de detectar precoçment l'aparició d'un possible cas.
Si les condicions clíniques de la persona empitjoressin o les situacions al centre residencial fessin insostenible el correcte maneig del pacient segons el parer de l'equip sanitari, el cas seria derivat a l'hospital.
