Acció Exterior i Govern Obert

DEXI

S'ha estudiat una mostra de països d'arreu del món i s'han comparat les mesures que han pres en els àmbits sanitari, econòmic i social

El Departament d'Acció Exterior fa prospecció de bones pràctiques internacionals en la crisi de la COVID-19

Amb aquest estudi, les delegacions a l'exterior aporten un valor afegit a la planificació del Govern a l'hora de prendre mesures en una situació complexa i sense precedents

query_builder   31 març 2020 15:58

event_note Nota de premsa

S'ha estudiat una mostra de països d'arreu del món i s'han comparat les mesures que han pres en els àmbits sanitari, econòmic i social

El Departament d'Acció Exterior fa prospecció de bones pràctiques internacionals en la crisi de la COVID-19

Amb aquest estudi, les delegacions a l'exterior aporten un valor afegit a la planificació del Govern a l'hora de prendre mesures en una situació complexa i sense precedents

El Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència està fent una tasca de monitorització de les mesures que els diferents països estan prenent com a resposta a la crisi de la COVID-19 arreu del món. L’objectiu és detectar aquelles bones pràctiques que ofereixin resultats i es puguin implementar també a Catalunya. Gràcies a la xarxa de 15 delegacions del Govern de la Generalitat de Catalunya a l’exterior, que cobreixen tot l’àmbit europeu, el nord d’Àfrica i el continent americà, el departament compta amb informació de primera mà que es posarà a disposició del Govern.
DEXI
La Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea ha liderat i coordinat aquest estudi fet per les delegacions del Govern a l’exterior que ha de servir per analitzar amb detall les mesures sanitàries, econòmiques, socials i legals que estan prenent els governs de països d’arreu del món i que poden implementar-se a Catalunya en aquells casos d’èxit.

Les mesures adoptades pels governs van dirigides principalment a pal·liar els efectes de la crisi als àmbits sanitari, econòmic i social. Des del Departament d’Acció Exterior, s’han estudiat els casos d’Espanya, el Regne Unit, Alemanya, França, Suècia, Itàlia, la Xina, Corea del Sud i els Estats Units.  

La mostra de països s’ha fet seguint tres criteris. D’entrada, s’ha escollit una representació dels països europeus segons quatre tipus d’economies, en funció de l’estructura d’estat del benestar que tenen: el liberal (Regne Unit), el corporatiu (Alemanya), el socialdemocràtic (Suècia) i el mediterrani (França). En segon lloc, s’ha triat una representació dels casos extrems de COVID-19, com ara la Xina i Itàlia, amb molta afectació, o Corea del Sud, amb molt poca afectació, i Alemanya, amb molta afectació però molt pocs morts. Per últim, s’ha estudiat la mostra d’una representació dels països de mida poblacional més gran: els Estats Units i la Xina, a més de la Unió Europea com un ens a part.  

 

Mesures sanitàries

Pel que fa a les mesures en l’àmbit sanitari, la immensa majoria de països han optat per tancar les escoles i els restaurants, bars i locals d’oci, i cancel·lar tots els esdeveniments públics i les competicions esportives. El confinament és parcial a gairebé tots els estats, a excepció d’Itàlia i Espanya, que l’han decretat total.  

L’organització i la prestació d’assistència sanitària a la Unió Europea és prerrogativa i responsabilitat dels estats membres. Això no obstant, dins dels límits de les seves competències, la UE està actuant per ajudar a limitar la propagació del virus, assegurar-se que hi hagi equipament mèdic disponible, impulsar la cerca d’una vacuna i ajudar els estats membres a suportar l’impacte social i econòmic.  En el context d’aquesta crisi, a més, a nivell de la UE han sorgit amb força, si bé també amb controvèrsia, dues idees per pal·liar els efectes econòmics: la renda mínima garantida i els eurobons. 

 

Mesures econòmiques i socials 

Més enllà de frenar la pandèmia, un dels aspectes que més preocupa és quin efecte tindran sobre l’economia les mesures de confinament i l’aturada de la producció i el consum. La tendència global és la intervenció activa dels governs, sobretot amb mesures adreçades a treballadors i famílies així com mesures adreçades a mantenir l’activitat econòmica. 

Respecte a programes adreçats a treballadors i famílies, la major part dels països està incrementant la quantitat dels subsidis, i també la seva cobertura, sobretot abolint els mínims per cobrar l’atur, i posant especial èmfasi a les famílies amb fills petits i els treballadors amb rendes baixes. Al mateix temps, s’estan adaptant els programes ja existents a la COVID-19, per exemple, computar la quarantena de la COVID-19 com a baixa per malaltia o per accident laboral. A més, alguns països també estan introduint nous programes de subsidis. 

Respecte al manteniment de l’activitat econòmica, la majoria dels països estudiats implementen mesures dirigides a millorar la liquiditat de les empreses. Predomina l’ajornament del pagament d’impostos i les subvencions de contribucions a la Seguretat Social, així com el suport financer i les subvencions directes. En general, es fa una atenció especial a pimes i a autònoms. També s’estan renegociant les condicions de pagament de préstecs bancaris i es faciliten avals per part dels estats a les empreses per tal que puguin demanar crèdits. 

 

Itàlia, el país on s’han aprovat més mesures 

Itàlia és el país que ha posat més mesures en marxa, la qual cosa s’explica pel fet de ser el primer colpejat per la pandèmia a Europa, i amb un nivell d’afectació molt elevat. D’altra banda, destaquen les poques mesures que ha dut a terme Suècia fins a dia d’avui, sent una possible raó el fet que el seu estat del benestar és un dels més desenvolupats del món. Alguns països, com Alemanya i els Estats Units, han activat paquets de mesures sense precedents. A escala global, tots els països estudiats estan destinant grans quantitats de recursos públics a pal·liar els efectes d’aquesta crisi.