L’Oficina per a la Reforma Horària i el Consell Assessor per la Reforma Horària han encoratjat a aprofitar l’experiència actual per impulsar projectes de teletreball un cop recobrada la normalitat. Així ho han acordat a la reunió telemàtica que han mantingut aquest matí durant la qual també han refermat la seva aposta pel teletreball i han establert valorar les experiències per tal de minimitzar els seus riscos.

 

El confinament per la pandèmia del COVID-19 ha provocat que moltes organitzacions hagin optat pel teletreball com a resposta d’emergència per mantenir mínimament la seva activitat però, en alguns casos, no han pogut ser planificades amb el temps i els mitjans necessaris. En aquest sentit, durant la reunió d’avui s’ha posat de manifest que les disfuncions actuals en el teletreball no han de ser atribuïdes al mètode en sí, sinó a la urgència amb què s’ha implementat aquesta forma de treballar.

 

També s’ha constatat, d’una banda, que tant les condicions familiars, com ara la presència de la família al domicili, especialment d’infants petits, o les condicions de l’espai domèstic i el confinament, poden convertir el teletreball en una situació estressant per al treballador. D’altra banda, que la situació d’emergència actual, tal com podria passar amb el treball presencial, pot implicar càrregues de feina i jornades de durada excessiva que perverteixen l’essència del teletreball, que demana una disciplina que eviti la dissolució de les fronteres entre la vida laboral i la professional.

 

L’Oficina per a la Reforma Horària i diferents dictàmens del Consell Assessor per la Reforma Horària s’han pronunciat a favor del teletreball com a forma organitzativa que millora l’eficàcia de les organitzacions i la qualitat de vida de les persones. A més, nombroses recerques han destacat les avantatges del teletreball en clau de productivitat, qualitat de la feina, reducció de costos, reducció del absentisme, millora de la motivació, respecte mediambiental, entre més.

 

El teletreball és una forma d’organització del treball que va més enllà del canvi de la taula en què es treballa, i que implica criteris de planificació i definició d’objectius, sistemes de control de gestió i de feedback clars, formació dels treballadors, equips informàtics adients amb sistemes de seguretat de la informació rigorosos, informació disponible al núvol, etc.

 

El Consell Assessor per la Reforma Horària i l’Oficina per a la Reforma Horària

 

El Consell Assessor per a la Reforma Horària és un òrgan adscrit al Departament de la Presidència que té com a finalitat assessorar el Govern en relació amb les polítiques que tinguin incidència sobre l’organització i ús del temps de vida quotidiana. L'objectiu és avançar en la implantació d’uns horaris més racionals per als ciutadans, empreses i institucions. El consell està format per 15 membres.

 

D’altra banda, l’Oficina per a la Reforma Horària és un òrgan adscrit també al Departament de la Presidència creat en compliment dels acords del Pacte per a la Reforma Horària i amb l’objectiu de coordinar les polítiques en l'àmbit de l'organització i els usos dels temps de la vida quotidiana. Aquesta oficina també vetlla per l’aplicació de la transversalitat en la planificació, la gestió i l’avaluació de les polítiques departamentals en el seu àmbit de competència i farà l’anàlisi de l'acció de Govern en relació amb les polítiques vinculades amb la reforma horària. A més, es relaciona amb la Unió Europea i les comissions internacionals que impulsen una millora de l’ús del temps en la vida quotidiana.