El Departament de Salut ha anunciat un pla d’acció per garantir la comunicació, informació i contacte amb familiars de pacients hospitalitzats i el suport a la salut emocional del conjunt de la ciutadania. El projecte, liderat des del Servei Català de la Salut, ha estat elaborat amb la participació dels centres i té com a objectiu coordinar i desplegar totes les accions “de forma equitativa per tot el territori”, tal i com va puntualitzar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés. “La gestió emocional de tot plegat és complexa, però tenim professionals que en saben molt i que ho han consensuat i posat per escrit en aquest pla”, va resumir la consellera. El document es recull dintre la instrucció 03/2020 del CatSalut, que estarà vigent fins que s’acabi la crisi sanitària.

El pla detalla que aquesta comunicació ha de ser diària i que es tracta d’un dret que s’ha de garantir sigui quina sigui la patologia i la ubicació del malalt, fent especial menció als crítics. Rosa Romà, directora de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut, especifica els dos principals objectius: “Garantir la informació i el contacte dels familiars i apropar a la ciutadania el coneixement i la cura de la salut emocional”. La instrucció no només recau en les entitats proveïdores habituals del sistema sanitari, sinó també en els centres privats i els nous dispositius de salut.

“Les circumstàncies d’aïllament i de prevenció, juntament amb el sobreesforç dels nostres professionals sanitaris, fan molt difícil que aquesta comunicació sigui sempre possible”, concreta Maria Jesus Labordena, gerent de la Gerència de Gestió d’Usuaris del Servei Català de la Salut. “En som conscients i per això hem de dotar de recursos tècnics, tals com dispositius mòbils, tauletes que ho facilitin i permetin aquest contacte proper”, remarca la gerent.

La instrucció del Servei Català de la Salut també incorpora la creació d’una Comissió de Salut Emocional, Apoderament i Acompanyament de la Ciutadania, amb la qual s’impulsaran accions de seguiment psicològic, sanitari, assistencial i comunicatiu de les persones afectades per la pandèmia i de familiars que han perdut a algú. Aquesta està presidida pel director del Pla director de salut mental i addiccions, Jordi Blanch, i la constitueixen representants de les entitats següents: la xarxa de salut mental del SISCAT, la Comissió de Bioètica de Salut, l’Assessoria Jurídica del Departament, el Consell Consultiu de Pacients, el Col·legi de Metges, el Col·legi d’Infermeria, el Col·legi de Treballadors Socials, el Col·legi de Psicòlegs, el Servei Català de la Salut i el Sistema d’Emergències Mediques de Catalunya, entre altres agents.

Models d’atenció a la ciutadania
El pla d’acció detalla fins a cinc models d’atenció ciutadana: atenció de contactes estrets; atenció de malalts domiciliaris; informació de pacients ingressats en hospitals, pavellons, hotels habilitats o Fira Salut, pacients crítics i èxitus.

S’insta a que es garanteixi una comunicació directa entre malalt i familiar, sigui per missatgeria, telèfon o videoconferència. El contacte entre personal mèdic i familiar ha de ser diari i ha de proporcionar tota la informació sobre l’evolució clínica del pacient, sempre que aquest ho autoritzi. En aquells pacients que se’ls apliquin mesures de confort pal·liatiu avançat, se’ls hi possibilita de fer una trucada telemàtica a través de dispositius mòbils. En aquest sentit, Labordena recalca que “acompanyar els pacients i les famílies durant el procés de fi de vida ha de formar part d’això que anomenem humanització del procés, que cal garantir tot i les duríssimes circumstàncies”.

Pel que fa als pacients més lleus, aquells que no requereixen hospitalització, se’ls hi trasllada que indiquin els seus símptomes a través de l’app Stop COVID19 CAT. Es demana que el malalt comparteixi el seu estat de salut dues vegades el dia per això i poder fer el seguiment més adequat. Si el pacient empitjorés, el 061 Salut Respon actuaria i, si fos necessari, se l’hospitalitzaria.

Criteris generals d’accés dels familiars
La instrucció també recomana, davant de tres escenaris concrets, facilitar la visita a un familiar. Aquesta possibilitat es podrà dur a terme sempre que el centre estigui habilitat i seguint les normes de protecció establertes. Els supòsits per l’accés a un familiar són: un familiar de pacients que estiguin en les seves darreres hores de vida; un familiar de pacients amb diversitat funcional -per tal de rebaixar el nivell d’angoixa del malalt-; i, per últim, un familiar de pacients amb crisis d’ansietat.