La consellera de Salut, Alba Vergés, acompanyada per la coordinadora de les residències i directora assistencial de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi, i pel gerent d'Ordenació i Cartera de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut, Àlex Guarga, ha explicat aquesta tarda les principals línies estratègiques del Pla d’acció i d’assistència sanitària en les residències de gent gran en situació de pandèmia per Covid-19. Aquest Pla, que ha estat treballat conjuntament amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, inclou les noves mesures d’intervenció assistencial en els residències de gent gran. L’objectiu és oferir, segons cada cas i cada situació, la resposta més adequada donades les especificitats d’aquest tipus d’equipaments i reforçar-hi encara més l’atenció sanitària.

A Catalunya 64.093 persones grans viuen en places residencials públiques i privades, repartides en 1.073 centres. Són equipaments on es concentra un col·lectiu molt vulnerable per la seva edat avançada –l’edat mitjana dels residents és de 84 anys-, la majoria dependents i grans dependents, i on el 90% presenten malalties prèvies.

La consellera Vergés ha posat de manifest les principals prioritats del Pla. La primera, com reforçar les direccions de les residències des de la vessant assistencial. En aquest sentit, la titular de Salut l’ha vinculat a l’atenció primària, i ha explicat que, des de fa un mes, “s’han triplicat les visites diàries que aquest àmbit fa a les residències”. La segona contempla que els professionals tinguin el material de protecció adequat i formació per a treballar de forma segura, i en aquest sentit s’ha referit a la creació d’un circuit més àgil per disposar-ne i fer-ne arribar, “que ha aconseguit repartir en la darrera setmana més de 500.000 unitats de material”. Per últim, i com a tercera i gran prioritat, Vergés ha subratllat a la necessitat de solucionar els problemes de cobertura de personal a les residències, a causa de l’impacte de la pròpia epidèmia en aquests professionals.

Creació de nous dispositius

El Pla intensifica i reforça les mesures sanitàries aplicades fins ara i incideix en àmbits com la millora de la sectorització i aïllaments, actualització de protocols, reforç de personal i equips de protecció, entre altres.

Paral·lelament, s’ha creat un comitè executiu, on a més de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat, el CatSalut i la Secretaria de Salut Pública, també hi ha integrades les patronals del sector, per identificar i aplicar les mesures més immediates. Així, s’ha classificat les residències segons la seva capacitat per realitzar aïllaments quan hi ha casos amb Covid-19 positiu o amb simptomatologia suggestiva i, en funció d’això, actuar “segons cada cas i situació”, segons Lejardi. “El millor entorn pel resident és la pròpia residència com a domicili propi que és, sempre que ho permeti la seva situació clínica i sempre que es garanteixi la seva seguretat”, ha remarcat.

No obstant això, en els casos on hi hagi més dificultats per fer els aïllaments i preservar les persones que no tinguin Covid-19, s’estan obrint nous espais residencials alternatius adaptats a les necessitats específiques de les persones grans per poder fer aquests trasllats. En aquest sentit, ja s’han identificat 26 espais arreu del territori amb una capacitat total de 1.044 places disponibles per, si cal, reubicar residents. Tot i aquesta oferta de places i espais, se seguiran cercant més per si és necessari.

D'altra banda, s’han identificat 10 residències que requereixen una intervenció específica per les dificultats excepcionals que viuen pel que fa a la manca de professionals, al suport assistencial que necessita la direcció i a la situació sanitària de la pròpia residencia: 3 d’elles ja són en fase de canvi d’entitat gestora, 1 en procés de canvi de direcció i 6 en fase de valoració per concretar com s’intervindrà. A més, 54 residències han rebut suport de professionals assistencials, amb un total de 162 persones incorporades.  

Unificació de borses de treball i crida a professionals

No obstant això, i considerant que no n’hi ha prou, el Pla d’actuació immediat també ha unificat les diverses borses de treball -les del CatSalut, les del sistema de serveis socials i les dels ajuntaments i d’entitats gestores- per agilitzar els processos de substitució del personal dels centres, atès el nombre de baixes a causa de la Covid-19.

“Aquesta unificació d’esforços evitarà ineficiències a l’hora de cercar i compartir els professionals que es necessiten”, ha explicat Lejardi abans d’enumerar els perfils professionals cercats: medicina geriàtrica, medicina de família, medicina interna, medicina general, infermeria, auxiliar de geriatria, fisioteràpia, treball social, teràpia ocupacional, psicologia, etc. En aquest sentit, ja s’ha iniciat la contractació de 31 infermeres a través de l’ICS. Des de la unificació d’aquestes borses, ja hi ha apuntades 700 persones, 192 de les quals són auxiliars de geriatria, un dels perfils més necessitats. No obstant, es continua fent una crida a les persones que vulguin treballar en l’àmbit residencial, als quals s’ofereix formació online assistencial i sobre l'ús del material de protecció.

Més de 27.000 proves en residències

Pel que fa al control de les infeccions, actualment hi ha fins a 604 residències –de gent gran, de discapacitats i de salut mental- amb pacients amb Covid-19. Fins ara s’hi han realitzat més de 8.500 proves PCR. A més, s’espera que en les properes setmanes es realitzin un total de 27.238 proves per determinar l’estat dels residents, prioritàriament on hi ha algun cas sospitós o confirmat de Covid-19.

Així mateix s’està treballant en millorar la sanitarització de les residències en els casos que sigui necessari. Cal recordar que les residències de gent gran són espais residencials i substitutoris de la llar: en cap cas són centres de salut. El gerent d'Ordenació i Cartera de Serveis Assistencials del Servei Català de la Salut, Àlex Guarga, ha explicat que l’objectiu fonamental de les accions del pla de xoc és ”evitar el contagi, la propagació de la malaltia en aquests centres, i també fer una intervenció sanitària més intensa”. En aquest sentit, Guarga ha assenyalat que s’ha habilitat la prescripció d’oxigen per part dels facultatius de la primària i ha destacat que s’han instal·lat 900 bombones o concentradors d’oxigen en prop de 400 centres.