El confinament ha canviat radicalment les vides dels infants i adolescents de tot el món, però no ho ha fet igual arreu. A Portugal, els nens i nenes poden sortir de casa sempre que sigui a la seva zona de residència i per períodes curts. També ho poden fer a Suïssa, on, des que van tancar les escoles a mitjans de març, han pogut esbargir-se a l’aire lliure; i a Itàlia, que, amb un confinament més dur que el dels suïssos, permet des de finals de març que un membre de la família surti a caminar amb els infants a prop del seu domicili. A l’altra banda de l’Atlàntic, les ordres de confinament dels Estats Units i del Canadà també són menys estrictes per als menors, que han pogut sortir regularment al carrer. Són només alguns exemples de les diferents polítiques que països afectats per la pandèmia del coronavirus estan tirant endavant per atendre les necessitats de la infància, malgrat que alguns d'aquests països apliquen restriccions estrictes de confinament.

Davant dels diferents ritmes de desconfinament que s’estan vivint arreu del món, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència segueix fent prospecció de bones pràctiques internacionals en el context de la crisi sanitària, en aquest cas, de polítiques relatives a l’alleugeriment de les restriccions per als infants. L’exhaustiu estudi forma part del seguiment que fan les quinze delegacions del Govern a l’exterior des de l’inici de la pandèmia de les mesures de diferents països per fer front a la situació generada per la COVID-19. Com s’ha fet amb la prospecció de bones pràctiques en altres àmbits, el document es posarà demà a disposició del Govern i dels seus departaments perquè en puguin valorar l’aplicació a Catalunya si ho consideren oportú i viable.

Tornada progressiva a les aules

Mentre que a Europa la majoria de països permeten que els infants surtin de casa de manera esporàdica, les mesures en altres àrees relacionades amb la infància, com ara la data del retorn a l’escola, les eines per al seguiment en línia de les classes o l’avaluació d’aquest últim trimestre, no són tan homogènies al continent. Si bé a diversos països dels Balcans, a Àustria o a Irlanda, entre d’altres, no hi ha cap data fixada per a la reobertura dels centres educatius, Alemanya, Dinamarca, Noruega o França engeguen la maquinària per a una tornada progressiva a les aules amb totes les garanties de protecció, com ara la reducció d’alumnes per classe, l’establiment d’una distància mínima o la neteja diària i exhaustiva dels centres. En alguns casos, però, les escoles han seguit obertes per als fills de treballadors essencials, com ara al Regne Unit, a França, a alguns cantons de Suïssa o a estats dels Estats Units. En el cas d’Islàndia, les escoles no han arribat a tancar en cap moment, però han establert normes de seguretat per als alumnes.

Un altre exemple de diferents estratègies educatives és el referent al seguiment del curs a través de plataformes virtuals. Als Països Baixos, per exemple, les escoles no estan obligades a oferir classes en línia. Sí que s’han reprès les classes de forma virtual a Croàcia i a Eslovènia, així com a Finlàndia o a Bèlgica, on es garanteix que cada alumne tingui l’equip i el suport necessari. Més enllà dels recursos digitals, hi ha fins i tot qui posa la televisió pública a disposició de la comunitat educativa, com Grècia i Eslovàquia, perquè els alumnes rebin continguts en diferents franges horàries.

També hi ha diversitat pel que fa a ajuts econòmics. Alguns dels països que ofereixen ajudes als pares que no poden teletreballar són Lituània o Portugal, que els garanteix el 66% del sou fins al final del curs escolar. Islàndia, per la seva banda, donarà una ajuda a les famílies amb fills menors de 18 anys amb un pagament únic al juny, i Itàlia disposa de l’anomenat “xec cangur” per ajudar els progenitors que treballen, ja sigui de manera presencial o amb modalitat de teletreball.

Diferents situacions de la crisi de la COVID-19 duen a diferents mesures de reobertura. Per tenir-ne una radiografia global, el Departament d’Acció Exterior n’està fent seguiment als països de l’àrea d’influència de les delegacions del Govern a l’exterior, que estan centrant els seus esforços des de l’inici de la pandèmia en la gestió de la crisi. I ho fan no només posant-se a disposició dels catalans que es trobaven amb dificultats de tornar a casa des de l’estranger, sinó també fent seguiment diari de les mesures per pal·liar la crisi de la COVID-19 de més de 30 països. L’objectiu és aprendre de l’experiència d’altres governs a escala internacional perquè aquestes polítiques, un cop analitzades pels departaments del Govern, es puguin tenir en compte també per a Catalunya.