Recerca i Universitats

PAU

La comissió organitzadora de la PAU implementa els criteris de flexibilització dels exàmens arran de la pandèmia de la COVID19

query_builder   24 abril 2020 10:30

event_note Nota de premsa

La comissió organitzadora de la PAU implementa els criteris de flexibilització dels exàmens arran de la pandèmia de la COVID19

  • L’adaptació no comporta una reducció dels temaris que perjudicaria els estudiants de Batxillerat donada l’autonomia dels centres per programar continguts
  • Es flexibilitzarà l’optativitat ja existent en els enunciats dels exàmens per tal que l’alumnat pugui assumir el conjunt de la prova
  • La matriculació a la convocatòria ordinària s’amplia a un mes i serà única per a tot l’alumnat lliure, de CFGS i de Batxillerat, a partir del 15 de maig
PAU

La comissió organitzadora de la prova d’accés a la universitat (PAU), on estan representades les set universitats públiques del sistema universitari català, amb l’assessorament dels responsables d’elaborar els exàmens de cada matèria, ha aprovat els criteris de flexibilització que s’aplicaran als exàmens de les PAU fixats –a l’espera de l’evolució de les mesures per la situació d’emergència sanitària– per als dies 7, 8 i 9 de juliol en convocatòria ordinària. Aquests canvis eren necessaris després del cessament de l’activitat lectiva presencial per l’evolució de la COVID-19 que ha obligat a replantejar alguns aspectes relacionats amb la PAU com són el calendari i l’adaptació de les proves.

L’adaptació dels exàmens de la PAU s’ha fet, en primer lloc, tenint en compte que els centres de Batxillerat són autònoms en el disseny de la temporalització dels continguts i activitats d’aprenentatge. Això implica que l’adaptació no podia passar per una reducció dels temaris, donat que això suposaria un desavantatge inicial important, sinó per flexibilitzar l’optativitat ja existent en els enunciats dels exàmens. D’aquesta manera, es facilita que l’alumnat pugui assumir el conjunt de la prova proposada amb independència de les circumstàncies en què hagi tingut accés al procés d’ensenyament i aprenentatge en el darrer trimestre del curs escolar.

En aquest sentit, el secretari general de Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Lluís Baulenas, ha afirmat que l'objectiu és que "cap estudiant quedi atrapat en una pregunta obligatòria que sigui una part de la matèria que no ha pogut fer". Es tracta, ha afegit, que "cada estudiant podrà adaptar la seva PAU en funció del que hagi fet triant les seves opcions". D'aquesta manera, els alumnes podran seleccionar les preguntes a les que responen del contingut del curs -un 75% del qual s'ha completat- amb la possibilitat de tenir la màxima nota.

La flexibilització i adaptació dels enunciats de les proves s’ha fet tenint en compte tres principis bàsics: 

a) No era convenient proposar ara un canvi radical en la tipologia dels models d’examen ni en els criteris generals d’avaluació que tant el professorat com l’alumnat coneixen, han practicat durant tot el batxillerat i esperen.

b) L’adaptació o flexibilització en la tria entre opcions no podia comportar allargar el temps de lectura dels enunciats i, per tant, el temps que l’alumnat dedica a decidir les preguntes, problemes o qüestions a resoldre, perquè seria perjudicial per al propi alumnat.

c) Les característiques de cada matèria i la tipologia específica del seu model habitual d’examen (nombre de preguntes, opcionalitat, condicions de realització, etcètera) comporten que aquesta adaptació o flexibilització no es pot fer de manera universal i homogènia, sinó adequada a cada matèria.

La comissió organitzadora de la PAU ha decidit en aquesta adaptació preservar en cada matèria, tant com sigui possible, la tipologia i estructura interna habitual dels diversos exercicis, problemes, qüestions, que integren el conjunt de l’examen, adaptant-ne, si escau, la puntuació.

L’adaptació o flexibilització dels enunciats passa, així, per la possibilitat “d’aixecar barreres” allà on la tria de preguntes es fa entre opcions tancades o adaptar el nombre de qüestions, exercicis i problemes a resoldre de manera que l’alumnat pugui triar, per exemple, entre el total de les preguntes. Les faltes d’ortografia es tindran en compte en les proves on així ja està establert, i les preguntes amb resposta d’opció múltiple s’han de corregir amb els criteris habituals.

Atès que habitualment els models dels exàmens de les 29 matèries de PAU a Catalunya no responen a una estructura única –ni els de la fase general ni els de la fase específica– aquesta diversitat també es reflectirà en el model PAU 2020. 

Tots els canvis previstos quedaran reflectits en els enunciats i quaderns d’examen que s’administraran durant la realització de les proves.

Descripció dels exàmens PAU-2020

Com a resultat de l’adaptació i flexibilització dels exàmens PAU-2020 el conjunt de les matèries objecte d’examen s’agrupen en dos blocs en funció de l’estructura adoptada i d’acord amb la distribució de l’opcionalitat dels models d’examen: opcionalitat sobre el conjunt de l’examen; i opcionalitat sobre una part de l’examen.

  • Opcionalitat sobre el conjunt de l’examen

Aquest bloc inclou 21 matèries, distribuïdes en quatre grups. Els exercicis, problemes, qüestions mantenen la tipologia habitual i els criteris generals d’avaluació, establerts a l’inici del curs per a cadascuna de les matèries.

Les 21 matèries d’aquest bloc són: Anàlisi musical; Biologia; Ciències terra i medi ambient; Cultura audiovisual; Dibuix artístic; Dibuix tècnic; Disseny, Economia de l’empresa; Electrotècnia; Física; Fonaments de les arts; Geografia; Història; Història de l’art; Història de la filosofia; Literatura castellana; Literatura catalana; Matemàtiques; Matemàtiques aplicades a les ciències socials; Química; i Tecnologia industrial.

  • Opcionalitat sobre una part de l’examen

Aquest bloc inclou vuit matèries, distribuïdes en dos grups. L’examen de totes les matèries d’aquest bloc inclou una part comuna i una part optativa que oscil·la entre el 40% i 80% de la qualificació. Els exercicis, problemes, qüestions mantenen la tipologia habitual i els criteris generals d’avaluació, establerts a l’inici del curs per a cadascuna de les matèries.

Les vuit matèries d’aquest bloc són: Grec; Llatí; Llengua castellana i literatura; Llengua catalana i literatura; i Llengua estrangera (Alemany, Anglès, Francès i Italià). 

La informació detallada sobre l’opcionalitat d’aquestes matèries i sobre el contingut específic de cada prova la podeu consultar en aquest Annex sobre flexibilització en l'opcionalitat de les PAU 2020

Matriculació a la convocatòria ordinària de la PAU 2020

Enguany, i donades les circumstàncies excepcionals per la COVID-19, els terminis per matricular-se a la convocatòria ordinària de la PAU 2020 seran els mateixos per als alumnes de matrícula lliure (els que es presenten a pujar nota, alumnes provinents de sistemes educatius estrangers o d'anys anteriors) i per als de segon de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS). D’aquesta manera, la totalitat dels estudiants que vulguin presentar-se a la convocatòria ordinària de la PAU 2020 hauran fer formalitzar la matrícula a la prova des del 15 de maig fins al 15 de juny, ambdós inclosos. 

Aquest nou període de matriculació és més llarg, un mes en compte dels 15 dies habituals, amb l’objectiu de donar més tranquil·litat als centres educatius, així com als alumnes i a les seves famílies.

Podeu consultar més informació sobre les afectacions de la COVID19 en les PAU i el curs universitari a:
http://universitatsirecerca.gencat.cat/COVID-19