La Delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea (UE), juntament amb el Centre d’Estudis Contemporanis i la revista IDEES, han impulsat aquest matí un debat virtual sobre les polítiques europees d’intel·ligència artificial (IA) amb la participació de reconeguts experts. A la conversa, que s’ha pogut seguir en directe a través del canal de Youtube del Departament d’Acció Exterior, hi han participat els experts Lorena Jaume-Palasí, Eric Badiqué, Michela Milano i Andrea Renda. 

Els ponents han analitzat l’impacte i el potencial de la IA i han reflexionat sobre les polítiques que està impulsant la UE per regular aquestes noves tecnologies. Tots quatre han coincidit en destacar que, en el context actual de pandèmia, la IA pren més importància que mai. Per aquest motiu, també és clau regular-ne el seu ús amb l’objectiu de fer front als reptes ètics que planteja. Així, han subratllat que cal entendre l’IA des de la vessant més humana i tenir en compte que totes les decisions que es prenguin en el marc regulatori tenen conseqüències per al conjunt de la societat que poden canviar per sempre les democràcies.

La delegada del Govern de Catalunya davant la UE, Meritxell Serret, ha obert la sessió subratllant la necessitat de desenvolupar estratègies per regular les tecnologies de la IA, que estan transformant el món. “Avui volem construir visions comunes en un àmbit també comú, per contribuir a una estratègia europea d’IA que posi al centre valors fonamentals europeus com la llibertat, així com els drets individuals i col·lectius”.

Pere Almeda, el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista IDEES, ha destacat que és necessari promoure una estratègia i un ecosistema d’IA que respecti els valors democràtics i faci front als reptes que es plantegen. “Davant del poder creixent de la tecnologia d’intel·ligència artificial de la Xina, relacionada amb el control social, i davant les corporacions capdavanteres als Estats Units que innoven en relació amb els objectius militars, com a ciutadans europeus estem molt preocupats per promoure la IA dirigida al bé comú, amb un rerefons ètic”.

Per la seva banda, Carles Sierra, moderador de l’acte i director de l’Institut de Recerca sobre Intel·ligència Artificial (IIIA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha volgut destacar el paper clau de l’educació en l’ús de les tecnologies d’IA. “La manera com eduquem els infants és clau per aconseguir que la societat incorpori una dimensió crítica sobre aquesta tecnologia”.

En les seves intervencions, els ponents han tingut en compte l’actual context de crisi del coronavirus. Lorena Jaume-Palasí, fundadora i directora executiva de The Ethical Teach Society, s’ha centrat en les implicacions ètiques i en els canvis que la IA pot generar a la societat a llarg termini. “Molta de l’arquitectura democràtica que tenim avui en dia va ser creada en situacions tant de guerra com d’epidèmia. Tot allò que es canviï ara quedarà, i influirà en l’evolució de les democràcies. Necessitem una acció concertada, transversal, des de diverses disciplines”.

Michela Milano, vicepresidenta de l’associació EurAI, ha reivindicat la llarga tradició de recerca que té la UE i també els resultats que s’han aconseguit fins ara en l’àmbit de l’IA. Milano ha destacat les limitacions de l’estratègia d’intel·ligència artificial de la UE i ha assenyalat algunes de les claus per millorar-la, com ara la creació d’un ecosistema favorable per retenir el talent, alinear la recerca aplicada amb la recerca més bàsica, facilitar l’accés a la IA als usuaris amb menys formació tecnològica i dotar de més finançament la recerca d’alt nivell. Segons l’experta, la pandèmia de la Covid-19 pot posar en risc aquest plantejament, perquè la Comissió Europea pot tenir pressions per dirigir el finançament per a la recerca cap a altres problemes. “La investigació en IA és molt important a llarg termini i pot marcar la diferència a l’hora de resoldre els problemes de desenvolupament sostenible en el marc del Green Deal”.

El professor Andrea Renda, responsable de governança global, regulació, innovació i economia digital del think tank europeu CEPS, ha assegurat que “la qüestió no és què pot fer la UE en intel·ligència artificial; la qüestió és què pot fer la intel·ligència artificial per ajudar la UE a aconseguir els seus objectius. Per exemple: com pot la IA ajudar-nos amb els ODS?”. Segons Renda, qualsevol marc regulatori ha d’estar basat en una aproximació que posi les persones al centre i, en aquest sentit, ha reivindicat que la UE lideri una aliança internacional per una IA que respecti aquesta premissa. “Hem d’entendre les tecnologies d’IA com un mitjà i no com un objectiu o finalitat. Un dels errors que hem d’evitar és regular l’IA com si fóssim al segle XX, amb l’aproximació de les generacions passades. Quan comencem a regular, hem de pensar en com serà el món d’aquí a 5 anys; les decisions han de ser flexibles i adaptatives”.

Finalment, l’assessor d'intel·ligència artificial de la Comissió Europea, Eric Badiqué, ha remarcat que cal veure les tecnologies d’IA com una manera d’empoderar nens i adults. “Necessitem que la intel·ligència artificial sigui útil per als éssers humans, i això està expressat de manera molt clara en els treballs del grup d’experts de la Comissió. Hem liderat el debat sobre les qüestions ètiques”.

El debat s’ha tancat amb una ronda de preguntes del públic, que han fet arribar a través de l’etiqueta #EUonAI a Twitter i també via el xat en directe de la transmissió. En total, unes 250 persones han seguit la sessió.