- Les famílies nombroses i les persones majors de 55 anys aturades de llarga durada podran compatibilitzar la Renda garantida de ciutadania (RGC) amb un contracte a temps parcial, com ja poden fer les famílies monoparentals
- També serà compatible la prestació amb el treball intermitent, per tal d’afavorir les persones treballadores amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada
- El reglament també concreta, segons casuístiques concretes, les facilitats d’accés a la prestació per a les dones víctimes de violència masclista
El Govern ha aprovat el reglament de la Llei de la renda garantida de ciutadania, que va ser aprovada el 20 de juliol de 2017 com un nou dret subjectiu amb la finalitat d’assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure llur autonomia i participació activa en la societat.
Aquest desplegament normatiu recull el funcionament de la Renda garantida de ciutadania (requisits d’accés, règim econòmic, òrgans competents i ens col·laboradors, finançament, procediment de reconeixement de la prestació, així com de revisió o de recurs, etc.) i també alguns aspectes nous de la prestació que han requerit concreció posterior per a una millor i més efectiva aplicació. El reglament ha de permetre que es pugui donar una resposta eficaç, àgil, adequada i de qualitat a les necessitats de les persones destinatàries, de manera integral, i alhora dotar de seguretat jurídica el procediment de concessió d’aquesta prestació.
Compatibilitat de la Renda garantida de ciutadania amb les rendes del treball
Pel que fa a la compatibilitat de les rendes del treball amb la Renda garantida de ciutadania, a més de les famílies monoparentals amb fills a càrrec –que ja preveia la llei—, les famílies nombroses i les persones majors de 55 anys aturades de llarga durada també podran compaginar la prestació amb un contracte a temps parcial.
Pel que fa a la compatibilitat de la prestació amb els contractes a temps parcial, es tindran en compte únicament els dies de cotització efectiva. En el cas que siguin discontinus, es computaran per mesos naturals amb caràcter acumulatiu. D’aquesta manera, no es perjudica els treballadors amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada.
A més, per beneficiar les persones amb contractes a temps complet de molt poca durada (dies), aquests s’acumularan en fraccions de 60 dies per tal de no aplicar abans la incompatibilitat i, per tant, suspendre la prestació.
D’altra banda, s’incorpora la compatibilitat i no deducció de les prestacions econòmiques de formació professional, tant inicial com per a l’ocupació, vinculades a la millora de les competències professionals. I en referència a l’edat d’accés a la prestació, el reglament estableix les circumstàncies d’excepcionalitat per a menors de 23 anys en situació de risc social.
Quant a les persones que viuen en un servei residencial, i tenint en compte que en la normativa catalana no hi ha un criteri homogeni del concepte de permanència en aquests tipus de centre, el reglament concreta que el caràcter temporal o permanent es determinarà en funció de les circumstàncies de la persona i no del tipus de servei residencial.
Facilitats d’accés a la prestació per a les dones víctimes de violència masclista
També s’ha considerat necessari incorporar en el reglament de la Renda garantida de ciutadania la situació i necessitats específiques de les dones víctimes de violència masclista i dels seus fills i filles. En aquest sentit, no computaran com a ingressos les prestacions econòmiques, públiques i privades, d’urgència per tenir la condició de víctima de violència masclista en els àmbits de la parella o la família. Únicament es tindran en compte per determinar el llindar econòmic els ingressos i les rendes individuals de cada dona.
A més, el reglament estableix que les dones víctimes de violència masclista en els àmbits de la parella o la família queden eximides del requisit de la residència continuada i efectiva a Catalunya durant els 24 mesos immediatament anteriors a la sol·licitud. I també es permet en aquests casos que hi hagi en una mateixa llar més d’una unitat familiar destinatària de la Renda garantida de ciutadania, durant un termini màxim d’un any, prorrogable a dos. Aquesta concurrència en una mateixa llar també es permet per a situacions d’emergència social, com ara l’acolliment provisional per part de familiars de persones aturades o desnonades.
Finalment, respecte a les dones víctimes de violència masclista, se les ha exclòs de l’obligació d’interposar una reclamació judicial en relació amb una pensió d’aliments o compensatòria, a fi i efecte de no perjudicar-les o d’agreujar la seva situació. A més, aquest col·lectiu s’incorpora com un dels supòsits excepcionals que permeten tenir dret a la Renda garantida de ciutadania sense complir els requisits establerts per obtenir-la.
Així mateix, el reglament també té en compte la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Per això, s’hi introdueixen els supòsits de possible violència, discriminació o maltractament i pressió psicològica per la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere a persones que, per les causes exposades, es troben en una situació susceptible de risc d’exclusió social.
Tal com recull la Llei de la renda garantida de ciutadania, el passat 1 d’abril la prestació va entrar en la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de la quantia fins al 100% de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC). Actualment, hi ha 81.636 expedients de Renda garantida de ciutadania que corresponen a 127.711 persones beneficiàries, i la nòmina d’abril arriba gairebé als 31,5 milions d’euros.
