El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha comparegut aquest dijous al Departament de Salut per explicar en quin moment es troba el sistema sanitari després de gairebé dos mesos fent front a la pandèmia del SARS-CoV-2. Comella ha detallat de quina manera va haver d'atendre el sistema l'inici de la crisi sanitària i com s'ha hagut d'adaptar a la situació actual.

La primera dificultat que es va haver de gestionar va ser la capacitat dels llits als hospitals; passant de 12.000 llits convencionals a 20.000 i de 600 llits de crítics a 2.000. "El sistema ha pogut donar una resposta solvent", ha explicat el director de CatSalut, que ha volgut fer valdre que, malgrat que el sistema ha estat tensat s'ha pogut mantenir certa activitat no relacionada amb la COVID. "Durant aquest temps han nascut a Catalunya 9.000 nens; s'han fet 34.000 intervencions quirúrgiques, 49.000 proves diagnòstiques i 195 mil visites. I també s'han pogut atendre als hospitals 2.500 urgències no COVID".

Per fer front a la situació d'emergència i a la previsió de saturació del sistema, des del Servei Català de la Salut es va desenvolupar un Pla per adaptar l'activitat assistencial a la previsió epidemiològica. Una de les decisions que es van prendre va ser l'activació de tot un seguit de recursos dins dels centres sanitaris, però també fora. Es va demanar als centres privats que es posessin a disposició del sistema per atendre malalts. A més, davant la previsió d'un augment de casos d'infeccions per coronavirus, es va creure oportú disposar i habilitar espais com els pavellons o hotels per respondre a l'augment d'activitat sanitària que això suposaria. "El sistema ha ocupat espais no habituals", explica Comella, "encara trigarem temps a estar en condicions d'atendre com abans de la crisi".

Una altra de les potes importants del sistema sanitari, remarcades pel director, és l'atenció primària. "Han tingut un rol fonamental. Vam potenciar el paper dels professionals perquè des d'aquests centres més propers a la ciutadania, es pogués assumir una gran càrrega assistencial. I la feina que s'està fent és excepcional". S'han diagnosticat pacients en "estadis primerencs de la malaltia, s'està fent atenció domiciliària de manera continuada, telefònica i també a través de videoconferències”. Comella també ha destacat la feina dels centres sociosanitaris, per la seva actuació complementària i de gran resposta.

El director del Servei català de la salut ha resumit en quatre els elements essencials per poder donar resposta a l'epidèmia de forma satisfactòria.

1- Excel·lent comportament ciutadà per evitar que la corba hagi estat més agressiva.

2- Els plans de contingència, que han permès que el sistema donés resposta als inconvenients que s'anaven generant.

3- La innovació tecnològica, que ha provocat una transformació en el sistema d'atenció sanitària. Un canvi que s'ha convertit en un element essencial.

4- La capacitat de reacció dels professionals sanitaris. Tots ells i també el personal administratiu. Un equip únic amb molta responsabilitat.

Comella ha insistit "ens sentim orgullosos de tots aquests elements centrals, sense els quals no hauria estat possible".

Centres amb totes les mesures de seguretat i ús racional del sistema

El director del Servei català de la Salut ha explicat que encara trigarem molts mesos a poder recuperar la normalitat. "El sistema haurà de treballar de forma més complexa i amb protocols diferents dels que teníem fins ara, hem de ser capaços de prioritzar però donant resposta a tot". En aquest sentit, Comella destaca que els centres hauran de garantir la màxima seguretat pels usuaris i la ciutadania haurà de seguir fent com fins ara, un ús racional del sistema.

El director ha recalcat que el sistema continua tensat, tot i que amb una tendència a anar baixant. "S'està desinflamant d'una forma lenta" i ha apel·lat a no abaixar la guàrdia. "La política de desconfinament no sabem com acabarà i és probable que hi hagi rebrots. El sistema està emetent a aquestes situacions i s'haurà de seguir la seva evolució".

El director del Servei Català de la Salut ha insistit a transformar la situació de crisi sanitària excepcional en una oportunitat per accelerar els canvis que ja estaven previstos i, d'aquesta manera, millorar el sistema sanitari. "Esperem que els canvis al sistema sanitari a causa de la pandèmia siguin un llegat de millora", conclou Comella.

Reorganització de l’assistència sanitària

Per la seva part, la directora Assistencial del Servei Català de la Salut, Xenia Acebes, ha explicat els eixos fonamentals que s’han previst. "S’està avaluant de manera conjunta amb els centres sanitaris les variables més rellevants per reconfigurar, alliberar o mantenir els recursos destinats i utilitzats de manera extraordinària en aquest període". Des de fa 10 dies, els centres i les regions sanitàries estan treballant per fer un plantejament gradual i adaptat a cada territori. “Hem de fer créixer el sistema en diferents dimensions i, per aquest motiu, estem definint els recursos necessaris per atendre tota la demanda, aquella que ha quedat endarrerida per donar resposta a la Covid19 i aquella que es generi a partir d’ara, tenint en compte que a la tardor pot generar-se un possible rebrot com sol ser habitual en la resta de virus respiratoris”. Segons apunta Xènia Acebes, sota aquest preàmbul, els centres han de mantenir els seus plans de contingència activats, actualitzats, en fase de prealerta, i amb capacitat per créixer i fer front a aquests possibles rebrots. En aquest sentit, els centres han de mantenir llits de crítics addicionals preparats i dotats adequadament i circuits diferenciats per casos amb sospita de Covid19 i la resta de casos.

Malgrat l’epidèmia, tots els centres sanitaris i nivells assistencials han reservat professionals, llits, quiròfans, consultes i agendes per atendre persones amb patologies emergents i urgents no demorables. D’ara endavant, a mida que es vagi alliberant capacitat i es puguin reorganitzar equips, l’actuació es centrarà en atendre la patologia preferent que fins ara s’havia considerat clínicament com a ajornable.

Amb anterioritat a l’aparició del Covid19, ja s’havia iniciat un procés de revisió de circuits a tots els centres i nivells assistencials per posar la persona en el centre de l’atenció i potenciar les pràctiques de valor. S’estan emprant noves maneres de relació amb la ciutadania, aprofitant els nous hàbits digitals, però sempre mantenint la qualitat de l’atenció i convivint amb les necessàries mesures de distanciament social i sectorització de circuits que cal mantenir ara per seguretat. Tot això ha servit de palanca per potenciar l’ús d’eines ja conegudes pels professionals i pels ciutadans com l’eConsulta, i també per l’extensió de noves eines com la vídeoconsulta que s’ha emprat a l’Atenció Primària i que a partir d’ara es desplegarà a la resta de nivells assistencials. Aquesta nova eina permetrà seguir fent visites que no requereixin exploració física tant a l’atenció primària, com a salut mental i també als hospitals, sempre que es pugui mantenir la qualitat de l’atenció.

Incrementar la capacitat diagnòstica obliga a fer una revisió del procés aplicant criteris d’urgència, de criticitat i també de valor afegit per minimitzar els desplaçaments dels ciutadans als centres i poder concentrar les exploracions en un dia quan sigui possible. 

El 061 ha estat sempre una eina clau en el sistema, i en una etapa en què cal mantenir i potenciar les eines d’atenció no presencial s’han desplegat nous canals i aplicacions a través del mòbil: l’aplicació GestióEmocional.Cat i StopCovid19.cat

La desburocratització que es va iniciar abans de l’epidèmia ha permès, per exemple, que amb la gestió del pla de medicalització fet directament a les oficines de farmàcia, s’hagin evitat un milió de desplaçaments als centres sanitaris. Així mateix, la vídeoconsulta ha d’ajudar a simplificar el procés d’atenció farmacèutica als hospitals i acompanyar de manera diferent la dispensació dels medicaments.

En referència a l’atenció primària continuarà tenint un paper molt rellevant en la detecció de nous casos comunitaris i en la gestió dels contactes i per tant es posarà èmfasi en la dotació capacitat diagnòstica necessària.