Recerca i Universitats

Teràpies COVID19

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una trentena d'agents del sistema català de recerca investiguen les teràpies més prometedores per combatre la COVID-19

query_builder   4 maig 2020 10:30

event_note Nota de premsa

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una trentena d'agents del sistema català de recerca investiguen les teràpies més prometedores per combatre la COVID-19

  • Les estratègies passen des de l'aplicació de fàrmacs ja existents, a la identificació dels anticossos específics, el disseny de vacunes, tecnologies derivades de plantes o l'ús de supercomputació pel disseny de nous tractaments
  • Hi participen centres CERCA punters, hospitals, universitats i grans infraestructures de recerca
Teràpies COVID19

L’impacte de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de COVID-19 ha posat al centre d’interès de la recerca internacional la identificació d’estratègies terapèutiques efectives per minimitzar-ne els efectes en la salut de les persones contagiades. Els agents del sistema català de coneixement se situen a l’avantguarda de la recerca internacional en aquest àmbit i estan encapçalant o participant en estudis i assajos clínics per identificar tractaments diversos i complementaris contra el SARS-CoV2.

Entre les línies de recerca en estudi figuren l’aplicació de fàrmacs ja existents per bloquejar els efectes del virus; la identificació i administració d'anticossos específics contra el SARS-CoV2; la potenciació de la resposta del sistema immunitari del pacient per detectar i atacar el virus; el disseny i prova de vacunes funcionals contra els coronavirus; l’ús de la computació d'altes prestacions per potenciar el disseny intel·ligent de fàrmacs; l’aplicació d’antígens seleccionats de SARSCoV-2 usant tecnologies derivades de plantes; o el bloqueig d’una proteïna viral clau en la infecció, entre d’altres.

La relació d’estudis terapèutics sobre el coronavirus del sistema català de coneixement comprèn prop d’una trentena d’agents de recerca del nostre país i es troba relacionat a l’apartat Teràpies del nou espai web d’Informació actualitzada de l'àmbit de coneixement en relació amb la COVID-19 habilitat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement. Aquests en són alguns dels exemple més destacats:

  • Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). L’equip liderat per la professora ICREA Núria Montserrat ha identificat un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del virus SARS-CoV-2, origen de la malaltia del Coronavirus 2019. El tractament ha demostrat la seva eficàcia en minironyons generats a partir de cèl·lules mare humanes. En aquests organoides generats mitjançant tècniques de bioenginyeria s’ha desxifrat com el SARS-Co-V2 interacciona i infecta les cèl·lules humanes del ronyó.
  • Institut de Recerca Biomèdica (IRBB). El projecte RiPCoN realitza un estudi computacional de les interaccions entre el coronavirus i les cèl·lules humanes per tal d'identificar fàrmacs ja comercialitzats o en desenvolupament que puguin combatre l'expansió del virus. Està coordinat per l’investigador Patrick Aloy i es marca com a objectiu un tractament antivíric i, a llarg termini, una possible vacuna.
  • Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Estudi per a la identificació dels anticossos de pacients que s’han recuperat de COVID-19 com a punt de partida d’una nova teràpia contra SARS-CoV-2, basada en la producció i administració d’anticossos específics contra el virus. La recerca que coordina el Dr. Antoni Torres pot obrir la porta a la producció d’anticossos específics contra SARS-CoV-2 per tal de bloquejar la infecció.
  • Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Projecte liderat per IDIBELL, en col·laboració de RemAbTherapeutics i IrsiCaixa, per a la identificació d’un potencial fàrmac basat en glicopolímers que ataqui els anticossos humans que ajuden el SARS-CoV-2 en la infecció. El projecte està liderat per l’investigador Rafel Mañez i es marca com a objectiu promoure la immunitat protectora immediata contra el SARS-CoV2 en una estratègia alternativa o complementària a les vacunes.
  • Vall d'Hebron Institut d’ Oncologia (VHIO). El projecte, coordinat pel Dr. Joan Seoane, investiga l’anticòs terapèutic anti-LIF MSC1 com a tractament potencial per a COVID-19. S’identificarà si el SARS-CoV-2 és un dels virus que utilitza LIF per evitar que el sistema immunitari dels malalts el reconegui, fet que permetria atacar LIF amb un fàrmac antiviral bloquejant, de manera que el sistema immunitari del pacient podria detectar el virus i atacar-lo, impedint la infecció.
  • Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Les investigadores Maria J. Buzon i Meritxell Genescà estudien si el SARS-CoV-2 podria ser susceptible a l'acció de l'àcid làuric, concepte que s'ha demostrat prèviament en estudis in vitro. La baixa toxicitat de derivats de l'àcid làuric a humans, i el preu reduït del producte, el fan una estratègia molt atractiva d'ampli espectre per a diferents coronavirus.
  • Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS). Des de la institució adscrita a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol es duu a terme un assaig clínic per avaluar l’eficàcia d’una estratègia preventiva per reduir la transmissió del coronavirus i la incidència de la COVID-19 en la població durant un brot, administrant Darunavir. Es tracta d’un antiviral utilitzat com a fàrmac contra el VIH, amb l’objectiu de reduir la càrrega viral.
  • Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA-IRTA). Els investigadors Joaquim Segalés i Albert Bensaid estan al capdavant d’aquesta recerca per crear anticossos, fàrmacs i una vacuna contra el coronavirus. Inclou un estudi per trobar un fàrmac antivíric dirigir a persones infectades per SARSCoV-2 i per dissenyar i provar una vacuna funcional contra els coronavirus. L’impacte esperat és un possible tractament antivíric disponible al mercat, i a llarg termini possible vacuna.
  • Barcelona Supercomputing Centre (BSC). L’Exscalate4CoV és un projecte de computació d'altes prestacions per potenciar el disseny intel·ligent de fàrmacs, per tal de reduir el temps necessari per al seu desenvolupament. Hi participen 17 institucions de 8 països, i està coordinat per l’investigador BSC, Alfonso Valencia.
  • Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). La producció d'antígens seleccionats de SARSCoV-2 usant tecnologies derivades de plantes (i a més curt termini en el llevat Pichia pastoris) s’espera que produeixi noves eines davant de futurs brots. Les plataformes d'expressió basades en plantes ja han estat usades en altres crisis sanitàries, per exemple en el cas de l’Ebolavirus.
  • Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI). El centre treballa per identificar fàrmacs IECA (inhibidors de l'enzim convertidor dangiotensina) ja en circulació que disminueixin l'activitat de l’enzim ACE2, la molècula per la que s'internalitza el coronavirus. L’equip liderat pel Dr. José Manuel Fernández-Real cerca contribuir a la disminució de casos greus per coronavirus i, en conseqüència, de la mortalitat que s’hi associa. 
  • Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) / Institut Germans Trias i Pujol  (IGTP) / Hospital Germans Trias i Pujol. Estratègia per bloquejar una proteïna viral clau en la infecció (la proteïna S) amb l’objectiu d’impedir l’entrada del SARS-CoV-2 a les cèl·lules humanes. Aquesta recerca està basada en la utilització d’unes proteïnes derivades de la proteïna ACE2 humana i combinades amb anticossos, amb l’avantatge de què poden ser útils contra diferents coronavirus.
  • Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau (IIB Sant Pau). Els investigadors Josep F. Nomdedeu i Sílvia Vidal estudien els anticossos contra el SARS-CoV-2 a la sang de professionals sanitaris per definir la resposta immune eficaç contra la Covid-19. Els objectius són definir la dinàmica de la resposta immune eficaç contra la COVID-19 i identificar-ne poblacions susceptibles i immunes, amb potencials aplicacions sobre pacients crítics.
  • Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). El centre duu a terme una investigació sobre els marcadors genètics i epigenètics de susceptibilitat d'entrada i evolució simptomatològica de la COVID-19, i la relació entre el coronavirus i la immunosupressió. Recerques liderades pel director de l’Institut, Manel Esteller, i altres investigadors del centre com ara Jordi Petriz, Esteban Ballestar i Verónica Dávalos, així com des de les unitats de Genòmica, Proteòmica i Bioinformàtica. D'altra banda, l'Institut està desenvolupant un test ràpid de detecció de SARS-CoV-2 basat en nanocitometria.

Diversos projectes de recerca coordinats des de les universitats catalanes també es focalitzen en tractaments contra el SARS-CoV-2. Per exemple, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) treballa en col·laboració amb l’IRTA en el disseny d’una nova plataforma basada en RNA per al desenvolupament ràpid d'antivirals d'ampli espectre, mentre que l’Institut Químic de Sarrià (IQS) desenvolupa un inhibidor que podria atacar un dels receptors del SARS-CoV-2, segons els resultats d'un estudi computacional sobre un inhibidor del virus de Hepatitis C que podria culminar en un test in vitro.

 

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia