Segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat, el primer trimestre del 2020 el PIB de Catalunya ha retrocedit un 3,9% interanual, una forta caiguda que s’explica per la resposta davant la crisi sanitària, amb mesures de confinament de les persones i d’interrupció d’una part important de l’activitat productiva. Aquest descens està en línia amb les reduccions que s’estan produint a l’economia espanyola (-4,1%) i a d’altres economies europees. En termes intertrimestrals el PIB català disminueix un 4,6 %.

No obstant això, convé tenir present el caràcter preliminar d’aquestes dades, ateses les dificultats estadístiques per capturar la caiguda d’activitat derivada de la pandèmia de la COVID-19; en aquests moments, encara no es disposa dels principals indicadors d’activitat del març, en especial, l’índex de producció industrial (IPI) o l’indicador d’activitats del sector serveis (IASS).

D’aquesta manera, la disrupció derivada de la crisi sanitària ha posat fi a una fase expansiva de l’economia catalana que es va iniciar l’any 2014. Aquest període s’ha caracteritzat per un patró de creixement més equilibrat que en etapes anteriors, amb aportacions favorables tant de la demanda interna com externa.

La dada del primer trimestre del 2020 està condicionada per la interrupció de part de l’activitat productiva a la segona meitat de març, però també recull el to de l’activitat durant els mesos de gener, febrer i la primera meitat de març. En aquesta part del trimestre l’economia seguia avançant, tot i que a un ritme moderat i força similar al de finals del 2019.

La davallada d'activitat ha estat més intensa a la construcció i al sector de serveis

La davallada d'activitat és generalitzada en tots els grans sectors d’activitat, si bé els  primers senyals indiquen un major impacte a la construcció i al sector de serveis, en especial en aquelles branques més afectades per les mesures davant la crisi del coronavirus.

La construcció va registrar una desacceleració al llarg de l’any 2019, en un context de menys confiança i d’adaptació a la nova llei hipotecaria. A més de comportar una reducció de l’activitat del sector, la crisi del coronavirus ha elevat la incertesa en diversos fronts, i això influeix sobre les decisions d’inversió, que podrien veure’s ajornades. Així, el VAB de la construcció retrocedeix un 8,2% interanual el primer trimestre d’enguany, la caiguda més forta des de l’any 2013 (cal recordar que durant la crisi financera el sector va arribar a registrar caigudes interanuals superiors al 20% alguns trimestres de l’any 2010).

Els serveis, el sector amb més pes en l’economia catalana en termes de VAB i d’ocupació, i que habitualment té una evolució força estable, també s’ha vist molt afectat per la crisi sanitària, si bé l’evolució per branques és heterogènia. El seu VAB retrocedeix un 4% interanual el primer trimestre. Les branques amb una evolució més negativa són les relacionades amb l’hoteleria i restauració, el comerç, el transport i les activitats artístiques i recreatives, en tots els casos sectors molt perjudicats per les mesures de confinament i de distanciament social. En canvi, les branques relacionades amb serveis de no mercat (com la sanitat o l’administració pública) i aquells serveis professionals menys presencials que han pogut aplicar teletreball han mostrat més resiliència.

El sector industrial i l’agricultura registren una reducció del VAB menys acusada

El sector industrial va iniciar l’any 2020 amb una situació de feblesa, que ja va començar a finals del 2018 a causa de la desacceleració del comerç global i d’alguns reptes estructurals relacionats amb el sector de l’automòbil. L’Idescat estima una caiguda del VAB industrial d’un 2,4% interanual per al primer trimestre (el quart trimestre del 2019 registrava un descens d’un 0,4% interanual). No obstant això, cal distingir l'evolució menys favorable de les branques més afectades per la disrupció de les cadenes de valor global, com per exemple la fabricació de material de transport, de l’evolució de les branques més vinculades als serveis essencials, com l’alimentació o la indústria farmacèutica, on s'ha pogut mantenir nivells d'activitat més elevats.

El VAB de l’agricultura, per la seva banda, disminueix un 2,7% interanual, un registre que millora el ritme de caiguda del quart trimestre del 2019 (-3,5% interanual).

La reducció de l’activitat productiva derivada de les mesures de control de la pandèmia comença a reflectir-se en les estadístiques laborals   

El descens mensual del nombre d’afiliats a finals de març del 2020 ha estat d’un 3,8 %. En termes interanuals l’afiliació, que creixia el febrer a un ritme d’un 1,8%, passa a caure un 3,1 % el març (104.924 afiliacions menys que un any abans). En el conjunt del primer trimestre del 2020, l’afiliació registra un augment interanual nul (0,0 %). Les branques més afectades per la caiguda de l’afiliació són els serveis de menjar i beure, els d’allotjament i els de comerç al detall.

És important tenir en compte que les xifres d’afiliació inclouen els treballadors acollits a un expedient temporal de regulació d’ocupació (ERTO), que poden ser de suspensió de jornada o de reducció de jornada. A tancament de març del 2020, els treballadors afectats per ERTO a Catalunya eren 547.837. Aquesta xifra representaria un 20,2 % del total d’afiliats a la Seguretat Social. Amb tot, aquesta figura permet mantenir el vincle laboral amb l’empresa, de manera que gran part d’aquests llocs de treball es recuperaran si la naturalesa de la pertorbació és transitòria.

L’EPA capta encara de manera molt parcial l’efecte del confinament aplicat a la segona meitat de març. Així, l’ocupació es va desaccelerar a principis d’any, amb un creixement de l’1,8% interanual. Ara bé, cal tenir en compte que l’EPA classifica com a ocupats als treballadors en suspensió per regulació d’ocupació quan la suspensió és inferior als tres mesos, i per tant això suavitza l’impacte a la baixa de les xifres d’ocupació. La taxa d’atur, per la seva banda, s’ha situat en un 10,7 %, tres dècimes superior a la taxa de finals del 2019 (quan es va assolir la taxa més baixa en onze anys). No obstant això, les restriccions de mobilitat en la segona quinzena de març han limitat la cerca activa de treball, i per tant han moderat l’augment de la taxa d’atur.

En aquesta Nota de Conjuntura, s’inclouen diversos requadres amb anàlisis específiques sobre la cobertura sectorial dels ERTO, la privació material severa i les mesures econòmiques contra la COVID-19 en l’àmbit de les institucions europees.

El darrer número de la Nota de Conjuntura es pot consultar al web del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.