El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), adscrit al Departament d’Acció Exterior, Relacions Internacionals i Transparència, posa en marxa un cicle de debats en línia, per analitzar l’impacte de la pandèmia de la COVID-19 des de diferents perspectives. El cicle, organitzat conjuntament amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, consta de sis sessions, que es desenvoluparan durant el mes de maig i juny de 2020. Hi participaran persones expertes de diverses disciplines. Totes les sessions es podran seguir virtualment en directe, a través de la retransmissió que en farà el canal de Youtube del Departament d’Exteriors. El cicle s’emmarca en la línia d’acció del Departament d’analitzar quines mesures apliquen altres països per a la reconstrucció social i econòmica de les societats, amb l’objectiu de captar bones pràctiques i aplicar possibles mesures en l’àmbit català.
La primera sessió tindrà lloc aquest dijous 14 de maig a les 12 h del migdia, i analitzarà l’impacte social i econòmic de la pandèmia amb Oriol Aspach, director d’Estudis de CaixaBank, Albert Carreras, catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra, Sara de la Rica, directora de la Fundació ISEAK i Judit Vall, professora d’Economia de la Universitat de Barcelona. L’acte comptarà amb la benvinguda del conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, i serà moderat per la directora general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya, Marta Curto. El director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la revista IDEES, Pere Almeda, presentarà el cicle.
La discussió estarà orientada a valorar l’impacte i les conseqüències socials del confinament en la majoria de societats d’arreu i especialment en els seus sistemes econòmics. Qüestions com els escenaris de futur per a les empreses, el mercat de treball o l’augment de les desigualtats centraran bona part del debat.
En la resta de sessions del cicle, s’analitzaran els escenaris de futur i les respostes econòmiques i socials a la crisi, l’impacte en la salut pública en l’àmbit global, l’efecte de la pandèmia sobre la crisi climàtica o les conseqüències sobre la democràcia i els drets de ciutadania, així com també l’impacte en el context geopolític mundial. Alguns dels ponents confirmats que hi participaran són Matilde Mas, catedràtica de Fonaments d’Anàlisi Econòmic de la Universitat de València i directora de projectes internacionals de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie); Teresa Garcia-Milà, catedràtica d’Economia Aplicada de la UPF i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, Núria Mas, cap del Departament d’Economia de l’IESE Business School; Josep M. Antó, investigador principal i catedràtic a ISGlobal; Jordi Serra Cobo, membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic.
Anàlisi d'informes de think tanks internacionals
Des que la pandèmia va esdevenir un fenomen planetari, són molts els documents que s’han publicat sobre la COVID19 i els seus efectes. Amb la vocació d’analitzar què proposen els principals centres de pensament d’arreu del món, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, a través de la revista IDEES, ha seleccionat i resumit els informes i articles d’anàlisi més rellevants que han publicat els principals think tanks, institucions i centres de recerca internacionals sobre la pandèmia del coronavirus.
La selecció es presenta dividida en quatre seccions: la primera, sobre el seguiment i l’evolució de la pandèmia; la segona, sobre l’impacte social, econòmic i polític de la COVID19; la tercera, sobre els escenaris de futur i la quarta, sobre propostes, recomanacions i mesures de desconfinament. Actualment, s’hi inclouen un total de 34 informes d'institucions i think tanks com l’European Policy Centre, Deloitte, Bruegel, la Comissió Europea, Centre for European Reform, Clingendael, Centre for European Policy Studies, CaixaBank Reserch o l’European Council on Foreign Relations, entre molts d’altres. En els propers dies i setmanes, s’hi aniran incorporant altres informes i documents rellevants que es vagin publicant.
