El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha signat 25 acords de col·laboració des del mes de gener d’enguany amb l’objectiu de potenciar l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana. Aquest acords són fruit del treball en xarxa del CPNL amb les entitats i associacions, i de la recerca de la complicitat dels agents socials del territori gràcies a la distribució i implicació territorial dels 22 centres de normalització lingüística repartits per tot el país.

La majoria dels acords, un 68 % del total, són compromisos per afavorir les condicions d’acollida de les persones procedents de països estrangers, que desconeixen completament la llengua catalana i de vegades fins i tot l’alfabet llatí, per tal de donar-los eines comunicatives que els facilitin el desenvolupament en l’entorn personal i laboral. D’aquesta manera, el CPNL presidit per Ester Franquesa, posa en valor la seva voluntat de servei, per mitjà del foment de l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana, com a eines necessàries per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Aquests convenis o acords de col·laboració, de caire marcadament social, s’han signat amb entitats o associacions del Tercer Sector, sense ànim de lucre, que treballen amb persones immigrades, sovint en situació de precarietat. Els compromisos adquirits amb la Fundació Privada Integramenet de Santa Coloma de Gramenet; Càritas Diocesana de Solsona i de Girona; l’Associació Àkan de Girona i de Salt; l’associació Vincle, amb seu central a Barcelona, o la Fundació Sant Vicenç de Paül de Figueres són l’evidència d’aquest compromís social d’acolliment lingüístic del Consorci.

També en aquest mateix sentit, els ajuntaments de Vacarisses, Sant Feliu de Codines, Besalú, Riudellots de la Selva, Sils, Llagostera, Amer, Breda, Caldes de Malavella, l’Escala i Castelló d’Empúries hores d’ara ja han ratificat l’acord de col·laboració amb el Consorci que els ha de permetre treballar conjuntament per afavorir al màxim la integració de la nova ciutadania en els seus municipis.

Presents en tots els sectors
La resta de convenis signats responen a la voluntat general d’estendre i millorar el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits de la societat. L’empresa, el món sanitari, l’administració, el sector de la diversitat funcional, el cultural o el comunicatiu són espais de referència on el Consorci per a la Normalització Lingüística ja ha segellat la col·laboració per a aquest 2020.

L’associació Alba, dedicada a l’atenció de persones amb discapacitats, i la Fundació Rafael Masó, que gestiona el patrimoni cultural i arquitectònic de Masó i fomenta el valor de l’urbanisme en la societat, se sumen al Voluntariat per la llengua, amb acords de col·laboració per impulsar les converses en català entre voluntaris i aprenents de llengua.

El programa “I tu, jugues en català?” —que fomenta l’ús del català a través del joc; dona a conèixer l’oferta de jocs i joguines en català, i col·labora amb les empreses del sector perquè incorporin la llengua catalana en els seus productes— també ha trobat un nou aliat en l’empresa Cucafera Games, que contribuirà a aconseguir aquests objectius.

Ràdio l’Hospitalet de l’Infant ha fet evident la voluntat de promocionar la llengua catalana a través del seu programa “Espurnes... de llengua”, en col·laboració amb el CPNL.

Amb la ferma voluntat de garantir l’aprenentatge de la llengua, aquest 2020 també s’han establert acords de col·laboració amb els ajuntaments de Santa Coloma de Farners, Gelida i Castelló d’Empúries, i amb el Col·legi Oficial de Metges, per a l’organització de cursos de llengua adaptats a les necessitats de cada territori o col·lectiu.

Consorci per a la Normalització Lingüística
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és una administració pública creada el 1989 per la Generalitat de Catalunya, 19 ajuntaments i la Diputació de Girona. Actualment està format per 136 administracions públiques i disposa d’una xarxa territorial de 22 centres de normalització lingüística (CNL) i més de 140 punts de servei.

El CPNL està adscrit a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la participació de la qual és majoritària, i per tant, resta subjecte al seu règim pressupostari i de control.

L’objectiu central del CPNL és facilitar a la població adulta l’accés al coneixement del català i afavorir-ne l’ús. El treball en xarxa, la complicitat i el compromís dels diferents ens que en formen part, així com també d’institucions privades, fan del CPNL un agent clau per a la vertebració i la cohesió social del país.