Avui la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, en representació de la Generalitat de Catalunya; el primer tinent d’Alcalde de l’Àrea d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, en representació del consistori de la capital catalana; i la presidenta de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, en representació d’aquesta institució; i la co-coordinadora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, Marta Junqué , han presentat i signat de forma simbòlica el conveni per a l’impuls de les polítiques d’ús del temps en l’àmbit local i internacional i per a l’organització de la International Time Use Week el 2020 i el 2021, on hi participaran més de 300 investigadors, personalitats polítiques, activistes i organitzacions sobre els usos del temps d’arreu del món, i sobre les quals es faran públics més detalls properament.

 

Amb aquest conveni, que tindrà una durada de dos any i inclou la organització de dos grans esdeveniments internacionals al voltant de les polítiques del temps: la Time Use Week 2020 i 2021, es posiciona Catalunya, amb capital Barcelona, com a epicentre i punt de trobada de tots els actors que formen part de l’ecosistema de polítiques del temps: organitzacions, institucions, societat civil, recerca i mitjans de comunicació.

 

Segons Meritxell Budó, consellera de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, “avui signem un acord important on les tres administracions, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, treballem des de la col·laboració mútua i l’interncanvi de coneixements en un dels grans temes de país”. Budó ha destacat que “aspirem a posicionar les polítiques del temps a l’agenda global, creant un hub mundial per pensar i implementar polítiques d’usos del temps”.

 

Des del Govern de Catalunya, l’Oficina per a la Reforma Horària, que depèn del Departament de la Presidència, ha impulsat el desplegament del Pacte per a la Reforma Horària per canviar els hàbits diaris per millorar la vida de les persones perquè “és un repte de país. Per això hem impulsat el Pla #ViureMillor per millorar la productivitat i educant en la distància amb una millor gestió del temps; viure amb uns horaris més racionals i flexibles que faciliten la conciliació familiar i laboral responsable i millorar la qualitat de vida”. En aquesta sentit, Meritxell Budó ha assegurat que “la pandèmia de la Covid-19 i la situació d’excepcionalitat i d’emergència sanitària, social i econòmica, ens ha ofert l’oportunitat de constar que podem distribuir el nostre temps d’una altra manera”. Continuant en aquesta línia de canviar la concepció del temps, la consellera ha apuntat que “el factor temps serà clau en la gestió de la postemergència i de la reactivació econòmica i social del país”.

 

I, el director de l’Oficina per a la Reforma Horària, Alexis Serra, ha expressat la seva satisfacció “per ser part activa d’aquest projecte d’internacionalització que promou la recerca en la millora dels usos del temps amb l’aplicació de les polítiques del temps amb l’objectiu compartit de #ViureMillor”.

 

En aquest sentit, Serra ha exposat l’enquesta del CEO sobre la Covid-19 i els usos del temps, on “més d’un 60% dels ciutadans considera que s’han de canviar els horaris. La gent col sentir-se empoderada per decidir com distribueix el seu temps i tenim la responsabilitat d’educar en el treball a distància” per començar a canviar els hàbits i millorar la qualitat de vida.

 

La crisi del COVID-19, amb la implantació massiva del treball a distància, ha posat el factor temps i la seva organització  en el centre de la vida de les persones i ara, més que mai, les polítiques del temps seran un element clau per a la reactivació econòmica i el benestar de la ciutadania a nivell global, així com per la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030.

Per això, en aquest moment, aquest acord uneix els esforços de quatre organitzacions amb àmplia experiència en el desenvolupament de polítiques del temps per tal de prioritzar aquestes polítiques a l’agenda global, tot creant un hub mundial per pensar i implementar-les conjuntament.

En els darrers anys, gràcies a l’esforç institucional i de la societat civil, les polítiques d'usos del temps s’han fet un lloc a l’agenda política catalana actual. De del 2014 s’organitza la Setmana dels horaris, que ara s’internacionalitza tot esdevenint un espai de discussió de referència a nivell internacional sobre l’ús del temps amb seu a Catalunya i capital Barcelona a través de l’organització de la trobada mundial International Time Use Week, que enguany tindrà lloc del 23 al 29 de novembre. A final del mes de juny, es llançarà el cartell i s’anunciaran els principals ponents.

Per la seva banda, la International Time Use Week 2021 tindrà lloc del 25 al 31 d’octubre del 2021 i coincidirà amb el congrés anual de la IATUR (International Association for Time Use Research), en el que participaran més de 200 persones investigadores d’arreu del món. També s’hi firmarà la Declaració Barcelona per les polítiques del temps.

Aquest conveni que s’acaba de signar servirà també per a crear un espai de trobada internacional per fomentar la recerca en usos del temps, posicionant l’ecosistema català, i revitalitzant la Xarxa de Ciutats Europees en els Usos del Temps, que va ser impulsada per l’Ajuntament de Barcelona el 2009, i que actualment inclou ciutats de França, Itàlia, Bèlgica i Holanda.  

A l’acte també han participat per explicar l’evolució de les polítiques del temps a Catalunya i en el món local i del seu futur: Elvira Méndez, actual presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH), Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, i els responsables del grup motor i de les polítiques del temps de cada institució:   Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona,  Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona i experta en política del temps i gènere. També ha comptat amb la participació de Guillem Espriu, coordinador de Polítiques Socials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat amb la que s'estan explorant possibles vies de col·laboració per sumar-se a aquest acord.

També han intervingut, per mostrar el seu compromís amb els objectius del conveni els experts locals i internacionals que formen part de l’Expert Lab de la Barcelona Time Use Initiative: Carl Honoré veu del moviment Slow, Joeri Minnen, representant de l’Associació Internacional de la Recerca pels Usos del Temps (IATUR), Jean-Yves Boulin, co-coordinador de Xarxa de Ciutats Europees pels Usos del Temps) i Ticia Luengo, co-fundadora de  Betere Tijden i activista per un millor ús del temps.

 

àLa Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (Iniciativa d'ús del temps per a una societat saludable de Barcelona) té l'objectiu de continuar el llegat i l'experiència de la iniciativa per la Reforma Horària, que va aconseguir posar les polítiques d'ús del temps a l’agenda política a Catalunya.

La nova iniciativa té l’objectiu de traspassar fronteres i situar el factor temps en el centre de les polítiques de creixement i benestar de la ciutadania, connectant i transformant les iniciatives ja existents des de l'escala local a la global.

 

-->Per a més informació:

info@timeuse.barcelona

https://www.timeuse.barcelona/

@BCNTimeUse_cat      

@BCNTimeUse