Quins són els límits de les mesures de seguretat i per a la protecció de la salut en una societat democràtica? És una pregunta pròpia d’un context com el de la pandèmia de la COVID-19. L’emergència ha revelat la manca d’un criteri públic i compartit per evitar la lesió dels drets civils i polítics amb el pretext d’una situació excepcional. Per mitigar la possible lesió de drets fonamentals en futures situacions d’emergència, el Departament de Justícia ha creat un grup de treball que argumentarà, dibuixarà i difondrà les línies vermelles que distingeixen, d’una banda, les mesures admissibles per a la preservació de la salut i, de l’altra, les accions que comprometin els drets que gaudeixen de la màxima protecció estatal, europea i internacional.

Protegir els drets fonamentals en futures pandèmies i estats excepcionals

Les orientacions elaborades pel grup de treball partiran dels debats a l’entorn de la pandèmia de la COVID-19 però, sobretot, projectaran escenaris futuribles, en previsió de possibles rebrots, noves pandèmies o altres emergències. Es tracta d’una reflexió per encarar etapes de crisi que poden durar mesos i anar acompanyades per la declaració dels estats excepcionals, amb capacitat per suspendre o condicionar els drets fonamentals.

La creació d’aquest grup d’experts, una iniciativa inèdita dins i fora de l’Estat espanyol, facilitarà una gestió pública de les crisis socials fonamentada en el respecte als drets i les llibertats de la ciutadania.

Dels passaports immunitaris a la potestat sancionadora

Durant l’emergència sanitària, experts i governs de tot el món han posat sobre la taula i aplicat mesures que generen debat sobre el topall democràtic per al control de la pandèmia de la COVID-19. L’encàrrec al grup d’experts és el de fixar les orientacions sobre els límits que les administracions han de respectar per evitar que la protecció de la salut no tingui una incidència excessiva sobre els drets i les llibertats de la ciutadania. Les sancions, els passaports immunitaris, el rastreig de telefonia mòbil, la restricció de la circulació o la persecució de notícies falses són alguns exemples d’anàlisi sobre possibles lesions dels drets a la intimitat, el de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió o de creences religioses, el de circulació i residència, o el dret a la informació i a la transparència de les polítiques públiques.

El Departament de Justícia ha habilitat una bústia electrònica (dretsfonamentals.justicia@gencat.cat) per tal que les persones i institucions interessades puguin fer arribar al grup d’experts les valoracions o elements de judici que considerin d’interès.

 

Professionals i acadèmics de reconegut prestigi, distingits per la defensa dels drets civils

El comitè és plural i paritari. El componen professionals de reconegut prestigi, amb una trajectòria marcada per la defensa dels drets civils i polítics. Inclou experts en diferents disciplines acadèmiques, sobretot, del dret, però també de la filosofia, així com juristes vinculats als moviments socials. En formen part Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la UB; Xavier Antich, filòsof i professor de la UdG; Anna Badia, catedràtica de dret internacional públic i professora del màster en Bioètica i Dret de la UB; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB; Josep Casadevall, advocat i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en transparència i protecció de dades; Francina Esteve, professora de dret internacional públic a la UdG i experta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret de la UPF; Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; i Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC i la UdL.

Cap dels membres no percebrà cap remuneració ni compensació econòmica per la seva participació en el grup de treball. La consellera de Justícia, Ester Capella, n’ha encarregat la coordinació al director de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que és doctor en dret, especialista en l’àmbit del dret administratiu i professor de la UPF. El grup d’experts actuarà amb objectivitat, transparència i plena independència, amb el suport tècnic i organitzatiu del Departament de Justícia, així com amb el suport de l’Oficina de Drets Civils i Polítics del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

Les conclusions del grup de treball seran públiques a la tardor

Justícia ha designat el grup d’experts a instància de la vicepresidència del Govern, que és la competent sobre el foment i la defensa dels drets humans, polítics i civils. L’informe final estarà enllestit aquesta tardor. El Departament de Justícia publicarà el treball del Comitè i la consellera de Justícia, Ester Capella, el lliurarà al president del Govern i al president del Parlament.